Alberto Casero es torna a equivocar i vota a favor d'investigar el govern de Rajoy per l'operació Catalunya

El diputat del PP que va salvar la reforma laboral de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz amb el seu vot torna a pifiar-la al Congrés

Alberto Casero, a l'esquerra, amb el president del PP de l'Aragó.
Alberto Casero, a l'esquerra, amb el president del PP de l'Aragó. | @AlbertoCasero
NacióDigital
15 de setembre de 2022, 18:54
Actualitzat: 19:00h
L'ésser humà és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. I si no, que li preguntin a Alberto Casero. El diputat del PP s'ha equivocat de nou en una votació. En aquesta ocasió, ha votat a favor de la creació d'una comissió d'investigació sobre el Ministeri d'Interior dirigit per Jorge Fernández Díaz en el primer govern de Mariano Rajoy per l'operació Catalunya.

El Congrés ha donat llum verda aquest dijous a la creació de la comissió d'investigació arran de la causa oberta per la justícia andorrana contra l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, dos dels seus ministres -Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro- i tres exalts càrrecs per una presumpta extorsió a directius de Banca Privada d'Andorra perquè facilitessin informació sobre els comptes de polítics catalans.

La iniciativa impulsada per ERC, Junts, PDECat, CUP, Bildu i BNG ha rebut el suport del PSOE i Unides Podem després que els socialistes hagin aconseguit introduir una esmena que limita l'objecte de la investigació als governs del PP. S'ha aprovat amb 191 vots a favor, 153 en contra i una abstenció.

La creació de la comissió d'investigació ha tirat endavant amb la modificació de l'objecte de la mateixa introduïda a través d'una esmena del PSOE -el suport del qual era imprescindible per aprovar-la- que diu que la comissió se centrarà en "les actuacions del Ministeri de l'Interior durant el govern del Partit Popular". La sol·licitud original no ho circumscrivia explícitament a l'època del PP.

El diputat de Junts Joan Pagès ha denunciat el "xantatge" del PSOE a través d'aquesta esmena, que els grups impulsors han hagut d'acceptar com a "mal menor". Pagès ha defensat que els socialistes "no són aliens a les operacions de l'Estat contra Catalunya" sinó que "la repressió a l'independentisme és patrimoni comú de tots els governs, siguin del PP o del PSOE". Pagès ha advertit els socialistes que "s'equivoquen si pensen que no sortiran esquitxats". "Ens ocuparem que se sàpiga tota la veritat", ha dit el diputat de Junts.

El diputat del PP Luis Santamaría també ha carregat contra l'esmena del PSOE, que veu com "tota una declaració d'intencions". "És un intent desesperat per deslegitimar al PP" per la millora de les perspectives electorals dels populars, ha opinat Santamaría, que ha preguntat si el PSOE "té por". "Tenen por a reconèixer que va ser un ministre socialista qui va recuperar Villarejo?", ha plantejat el diputat dels populars. 

L'esmena centra en els governs del PP les "presumptes irregularitats que vinculen a alts càrrecs i comandaments policials, així com la seva relació amb possibles entramats privats o lobbies de pressió, la possible intromissió en la sobirania d'altres països i les connexions d'aquesta trama amb la denominada operació Catalunya". 

El diputat del PSOE Felipe Sicilia ha remarcat que serà la quarta comissió d'investigació relacionada amb la "corrupció del PP", que "no va tenir límits". Sicilia ha defensat que calia que la comissió tingués un "camp de treball més ampli". El president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, ha advertit que aquesta comissió no pot servir "per tapar la corrupció de la dreta catalana", ja que "la corrupció no depèn de banderes".

La diputada d'ERC Pilar Vallugera ha denunciat l'existència "d'estructures profundes" a l'estat espanyol que són hereves de la dictadura i ha lamentat la "manca de democràcia, transparència i sentit d'Estat" que hi ha. "Tard o d'hora s'haurà de reconèixer que en aquesta desigual lluita és l'independentisme qui té raó i és qui defensa la democràcia", ha defensat. El diputat del PDECat Genís Boadella ha reivindicat que cal investigar per la "gravetat" dels fets i "sense cap mena de limitació".