17
de setembre
de
2022, 13:39
Actualitzat:
19
de setembre,
8:50h
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha acusat "alguns dirigents" de Junts i el PSC de "tapar-se les vergonyes, els casos de corrupció" i de voler "dividir als catalans per a repartir-se despatxos en les institucions". Així de contundent ha parlat el líder republicà en el marc del consell nacional del partit d'aquest dissabte, en el qual ha demanat als membres de Junts que no comparteixen l'estratègia de "confrontació constant" de la formació que "no es deixin arrossegar". "Catalunya és més important", ha resumit Junqueras, en plena crisi sobre la continuïtat del Govern integrat per ERC i Junts.
En un altre to s'ha expressat la secretària general dels republicans, Marta Rovira, que ha intervingut per videoconferència per reivindicar que aquest "no és el moment de dimitir, sinó de ser-hi". En aquesta línia, ha demanat al partit de Laura Borràs i Jordi Turull que tanqui el debat sobre la seva continuïtat al Govern perquè desestabilitzen l'acció de l'executiu. L'objectiu, per a Rovira, exigeix prioritzar els esforços en trobar solucions als problemes que ha d'afrontar la institució. Junqueras n'ha citat tres, l'espionatge amb Pegasus, les infiltracions en associacions juvenils -com la JERC- i els trens de Rodalies, i ha assenyalat el que, segons ell, és el culpable: el PSC, "tot i que alguns dirigents de Junts prefereixin atacar ERC".
El líder republicà ha considerat que "durant dècades" una part de Junts i del PSC ha representat una "obra teatral" en la qual han jugat "a dividir la societat, a confrontar-nos els uns amb els altres" i ha reiterat que el que fan és "repartir-se institucions als despatxos". Ha posat per exemple la Diputació de Barcelona, on ha considerat que la formació de Borràs i Turull "va regalar la presidència al PSC", o l'Ajuntament de Sabadell, on la seva abstenció va permetre cedir l'alcaldia als socialistes en lloc dels republicans el 2019, així com altres moviments en consells comarcals.
Sobre una altra carpeta que fa sorgir les discrepàncies entre socis de govern, la taula de diàleg amb l'executiu espanyol, s'ha pronunciat Rovira, que ha insistit en la seva funcionalitat. "Quantes vegades (qui la critica) ha tingut prou força política per fer que un govern espanyol reconegui que s'ha de parlar d'autodeterminació i amnistia?", ha defensat. "Continuarem fent seure el govern en una taula on no es vol asseure, un govern que reconeix el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Quan abans havia passat això?", ha preguntat Rovira, que també ha refermat l'aposta del partit per plantejar un referèndum per la via escocesa i s'ha mostrat oberta a abordar "totes les propostes, si els altres en tenen alguna". Paral·lelament, la secretària general d'ERC ha reivindicat un espai de "lleialtat" entre independentistes. "No acceptem que això vagi de treure uns vots més en les eleccions ni d'acusar-se els uns als altres de traïdors o de botiflers", ha etzibat la republicana, que ha considerat que dins del moviment no hi hauria d'haver adversaris.
Avançament del congrés i noves incorporacions a l'executiva
Amb tot, el consell nacional dels republicans també ha servit perquè les bases avalin una vegada més el full de ruta marcat per la direcció, un tràmit que no ha suposat cap mal de cap a un partit que pot presumir en l'actualitat de tenir les bases alineades amb la cúpula. El primer pas d'ERC per refermar la seva unitat interna va ser a finals d'agost -i s'ha avalat aquest dissabte- quan l'executiva va proposar avançar el seu congrés -previst per l'any 2023- per aquest mes de novembre i així falcar el lideratge de Junqueras i Rovira, que ja porten més de 10 anys al capdavant del partit i que han anunciat que es tornaran a presentar conjuntament.
En el congrés hi haurà dos moments clau: el 6 de novembre es farà una primera votació per avalar la continuïtat del lideratge de Junqueras i Rovira i per incorporar noves cares, una direcció que "conjugui l'experiència i els lideratges consolidats amb la renovació necessària per adaptar-se al moment actual", en paraules dels republicans. La segona sessió, encara sense data, serà a principis de l'any vinent i en ella s'actualitzaran els documents estratègics de l'organització, que en els últims anys han fixat l'estratègia del diàleg com la via a transitar.
Aquests documents que encara no sé sap exactament quin dia es debatran i votaran, arribaran en un moment en què ERC haurà d'analitzar si s'han assolit o no els avenços en matèria de desjudicialització pactats a la taula de diàleg amb l'estat espanyol. De moment els republicans han anat tancant files amb aquesta estratègia, però comencen a sortir algunes veus que avisen que la taula de diàleg no pot ser eterna, i menys si no s'assoleixen els compromisos anunciats: l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, en una entrevista a NacióDigital, va proposar posar-li terminis.
Abans de tots aquests canvis, però, s'ha formalitzat avui l'entrada de nous membres a l'executiva per "enfortir" l'organització de cara al nou curs polític. Les bases han validat així la creació d'una nova vicesecretaria general de coordinació institucional, que ocuparà el diputat i exalcalde de Sabadell Juli Fernàndez. Més enllà d'aquesta nova vicesecretaria, hi haurà canvis en altres dues: l'exconsellera i actual diputada Meritxell Serret relleva la vicepresidenta del Parlament Alba Vergés al capdavant de la vicesecretaria general de partit obert. Per altra banda, el periodista Marc Colomer, fins ara director de comunicació estratègica i entorn, ocuparà la vicesecretaria general de comunicació i estratègica en substitució d'Oriol Lladó, que torna a la pràctica professional privada.
En un altre to s'ha expressat la secretària general dels republicans, Marta Rovira, que ha intervingut per videoconferència per reivindicar que aquest "no és el moment de dimitir, sinó de ser-hi". En aquesta línia, ha demanat al partit de Laura Borràs i Jordi Turull que tanqui el debat sobre la seva continuïtat al Govern perquè desestabilitzen l'acció de l'executiu. L'objectiu, per a Rovira, exigeix prioritzar els esforços en trobar solucions als problemes que ha d'afrontar la institució. Junqueras n'ha citat tres, l'espionatge amb Pegasus, les infiltracions en associacions juvenils -com la JERC- i els trens de Rodalies, i ha assenyalat el que, segons ell, és el culpable: el PSC, "tot i que alguns dirigents de Junts prefereixin atacar ERC".
El líder republicà ha considerat que "durant dècades" una part de Junts i del PSC ha representat una "obra teatral" en la qual han jugat "a dividir la societat, a confrontar-nos els uns amb els altres" i ha reiterat que el que fan és "repartir-se institucions als despatxos". Ha posat per exemple la Diputació de Barcelona, on ha considerat que la formació de Borràs i Turull "va regalar la presidència al PSC", o l'Ajuntament de Sabadell, on la seva abstenció va permetre cedir l'alcaldia als socialistes en lloc dels republicans el 2019, així com altres moviments en consells comarcals.
Sobre una altra carpeta que fa sorgir les discrepàncies entre socis de govern, la taula de diàleg amb l'executiu espanyol, s'ha pronunciat Rovira, que ha insistit en la seva funcionalitat. "Quantes vegades (qui la critica) ha tingut prou força política per fer que un govern espanyol reconegui que s'ha de parlar d'autodeterminació i amnistia?", ha defensat. "Continuarem fent seure el govern en una taula on no es vol asseure, un govern que reconeix el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Quan abans havia passat això?", ha preguntat Rovira, que també ha refermat l'aposta del partit per plantejar un referèndum per la via escocesa i s'ha mostrat oberta a abordar "totes les propostes, si els altres en tenen alguna". Paral·lelament, la secretària general d'ERC ha reivindicat un espai de "lleialtat" entre independentistes. "No acceptem que això vagi de treure uns vots més en les eleccions ni d'acusar-se els uns als altres de traïdors o de botiflers", ha etzibat la republicana, que ha considerat que dins del moviment no hi hauria d'haver adversaris.
Avançament del congrés i noves incorporacions a l'executiva
Amb tot, el consell nacional dels republicans també ha servit perquè les bases avalin una vegada més el full de ruta marcat per la direcció, un tràmit que no ha suposat cap mal de cap a un partit que pot presumir en l'actualitat de tenir les bases alineades amb la cúpula. El primer pas d'ERC per refermar la seva unitat interna va ser a finals d'agost -i s'ha avalat aquest dissabte- quan l'executiva va proposar avançar el seu congrés -previst per l'any 2023- per aquest mes de novembre i així falcar el lideratge de Junqueras i Rovira, que ja porten més de 10 anys al capdavant del partit i que han anunciat que es tornaran a presentar conjuntament.
En el congrés hi haurà dos moments clau: el 6 de novembre es farà una primera votació per avalar la continuïtat del lideratge de Junqueras i Rovira i per incorporar noves cares, una direcció que "conjugui l'experiència i els lideratges consolidats amb la renovació necessària per adaptar-se al moment actual", en paraules dels republicans. La segona sessió, encara sense data, serà a principis de l'any vinent i en ella s'actualitzaran els documents estratègics de l'organització, que en els últims anys han fixat l'estratègia del diàleg com la via a transitar.
Aquests documents que encara no sé sap exactament quin dia es debatran i votaran, arribaran en un moment en què ERC haurà d'analitzar si s'han assolit o no els avenços en matèria de desjudicialització pactats a la taula de diàleg amb l'estat espanyol. De moment els republicans han anat tancant files amb aquesta estratègia, però comencen a sortir algunes veus que avisen que la taula de diàleg no pot ser eterna, i menys si no s'assoleixen els compromisos anunciats: l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, en una entrevista a NacióDigital, va proposar posar-li terminis.
Abans de tots aquests canvis, però, s'ha formalitzat avui l'entrada de nous membres a l'executiva per "enfortir" l'organització de cara al nou curs polític. Les bases han validat així la creació d'una nova vicesecretaria general de coordinació institucional, que ocuparà el diputat i exalcalde de Sabadell Juli Fernàndez. Més enllà d'aquesta nova vicesecretaria, hi haurà canvis en altres dues: l'exconsellera i actual diputada Meritxell Serret relleva la vicepresidenta del Parlament Alba Vergés al capdavant de la vicesecretaria general de partit obert. Per altra banda, el periodista Marc Colomer, fins ara director de comunicació estratègica i entorn, ocuparà la vicesecretaria general de comunicació i estratègica en substitució d'Oriol Lladó, que torna a la pràctica professional privada.