19
de setembre
de
2022, 12:11
Actualitzat:
13:05h
La Fiscalia Superior de Catalunya ha demanat un any d'inhabilitació per a càrrec públic i 12.000 euros de multa per a l'exconsellera d'Agricultura i actual diputada d'ERC, Meritxell Serret, per la seva implicació en l'organització del referèndum de l'1-O. El ministeri públic l'acusa d'un delicte de desobediència greu per haver aprovat el pressupost el maig de 2017 que preveia partides per al referèndum i haver signat el decret de convocatòria de la votació tot i haver rebut advertiments del Tribunal Constitucional (TC) perquè no ho fes.
L'escrit, de 12 pàgines i que signa la fiscal Neus Pujal, identifica una estratègia de l'independentisme que arrenca el novembre de 2015, amb l'aprovació de la resolució d'inici del procés, per tal d'aconseguir la independència de manera coordinada amb Parlament, Govern i organitzacions sobiranistes. Aquesta resolució va ser anul·lada pel TC. En aquest context, Serret, com a membre del Govern i "plenament conscient de la notòria il·legalitat de la seva conducta", va intervenir en algunes de les decisions necessàries per fer el referèndum.
Així, segons la Fiscalia, va aprovar els pressupostos per al 2017 que incloïen una disposició addicional amb fons destinats al referèndum. Ja en aquell moment, el TC va advertir Serret de les responsabilitats, incloses penals, en cas de no fer cas del requeriment judicial. "Aquesta advertència se li havia fet i se li va fer de la mateixa manera en diverses ocasions", remarca la fiscal, que també detalla que Serret va participar de la presentació de la pregunta que es faria en el referèndum el juny de 2017.
Segons el relat del ministeri fiscal, Serret també va desatendre els requeriments del TC quan va signar el decret de convocatòria del referèndum, que posteriorment va ser declarat inconstitucional. En el seu escrit, la fiscal repassa cada vegada que Serret i la resta de membres del Govern -alguns empresonats i indultats, i altres a l'exili- van ser advertits per l'alt tribunal que havien d'aturar totes aquelles iniciatives relacionades amb el procés. "L'acusada coneixia perfectament la il·legalitat de les decisions que s'estaven prenent", diu l'acusació.
Tres anys i mig d'exili
Serret es va exiliar inicialment a Bèlgica, però va tornar el març del 2021 i serà jutjada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en els propers mesos. Si és condemnada, haurà de deixar l'acta de diputada que ostenta des que va ser elegida a les passades eleccions i que pot exercir amb normalitat des que va tornar de l'exili. L'horitzó més probable de Serret és aquest: una condemna d'inhabilitació per desobediència, com en els casos de Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila.
Després de més de tres anys a l'exili, Serret va tornar a Catalunya el març de l'any passat i es va personar al Tribunal Suprem per regularitzar la seva situació. Va ser citada a declara a l'abril de 2021 i, després, el jutge Pablo Llarena va enviar la causa a Catalunya. Serret és aforada i, per tant, l'ha de jutjar el TSJC. El proper pas serà que el seu advocat, Iñigo Iruin, el mateix que porta el cas d'Anna Gabriel, presenti el seu escrit de defensa per tal que el tribunal fixi data de judici.
L'escrit, de 12 pàgines i que signa la fiscal Neus Pujal, identifica una estratègia de l'independentisme que arrenca el novembre de 2015, amb l'aprovació de la resolució d'inici del procés, per tal d'aconseguir la independència de manera coordinada amb Parlament, Govern i organitzacions sobiranistes. Aquesta resolució va ser anul·lada pel TC. En aquest context, Serret, com a membre del Govern i "plenament conscient de la notòria il·legalitat de la seva conducta", va intervenir en algunes de les decisions necessàries per fer el referèndum.
Així, segons la Fiscalia, va aprovar els pressupostos per al 2017 que incloïen una disposició addicional amb fons destinats al referèndum. Ja en aquell moment, el TC va advertir Serret de les responsabilitats, incloses penals, en cas de no fer cas del requeriment judicial. "Aquesta advertència se li havia fet i se li va fer de la mateixa manera en diverses ocasions", remarca la fiscal, que també detalla que Serret va participar de la presentació de la pregunta que es faria en el referèndum el juny de 2017.
Segons el relat del ministeri fiscal, Serret també va desatendre els requeriments del TC quan va signar el decret de convocatòria del referèndum, que posteriorment va ser declarat inconstitucional. En el seu escrit, la fiscal repassa cada vegada que Serret i la resta de membres del Govern -alguns empresonats i indultats, i altres a l'exili- van ser advertits per l'alt tribunal que havien d'aturar totes aquelles iniciatives relacionades amb el procés. "L'acusada coneixia perfectament la il·legalitat de les decisions que s'estaven prenent", diu l'acusació.
Tres anys i mig d'exili
Serret es va exiliar inicialment a Bèlgica, però va tornar el març del 2021 i serà jutjada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en els propers mesos. Si és condemnada, haurà de deixar l'acta de diputada que ostenta des que va ser elegida a les passades eleccions i que pot exercir amb normalitat des que va tornar de l'exili. L'horitzó més probable de Serret és aquest: una condemna d'inhabilitació per desobediència, com en els casos de Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila.
Després de més de tres anys a l'exili, Serret va tornar a Catalunya el març de l'any passat i es va personar al Tribunal Suprem per regularitzar la seva situació. Va ser citada a declara a l'abril de 2021 i, després, el jutge Pablo Llarena va enviar la causa a Catalunya. Serret és aforada i, per tant, l'ha de jutjar el TSJC. El proper pas serà que el seu advocat, Iñigo Iruin, el mateix que porta el cas d'Anna Gabriel, presenti el seu escrit de defensa per tal que el tribunal fixi data de judici.