19
de setembre
de
2022, 20:25
Actualitzat:
21:37h
Tot just falten vuit mesos per a les eleccions municipals i un dels punts de més atenció serà la partida que es disputi a Barcelona. Passen els dies i a poc a poc es van clarificant quines seran les cares visibles dels partits que optaran a l'alcaldia o, si més no, a ser decisius en els pactes. Tot i que encara hi ha incògnites per resoldre, com ara si l'exalcalde Xavier Trias serà finalment el candidat de Junts en substitució d'Elsa Artadi, el mapa de caps de cartell ja comença a estar definit. Aquest mateix dilluns, la CUP, que té com a repte principal recuperar la presència a l'Ajuntament de Barcelona, ha presentat la seva cap de cartell: serà la diputada Basha Changue, que arriba amb l'aval d'una llarga trajectòria en l'activisme antiracista i feminista.
En quin punt es troben els partits? Els comuns opten a revalidar l'alcaldia amb qui des de ja fa anys el seu màxim -i potser l'únic- actiu. Malgrat haver viscut moments d'incertesa prop de la meitat del mandat, finalment l'alcaldessa,Ada Colau, serà la candidata de Barcelona en Comú, també per la manca d'alternatives. Colau arriba amb opcions de repetir en el càrrec, però el camí no serà plàcid. De fet, no ho ha estat mai: va aconseguir l'alcaldia el 2015, derrotant per pocs vots de diferència Trias, i va revalidar el càrrec l'any 2019 gràcies a un pacte amb el PSC de Jaume Collboni i als vots de Manuel Valls, que van servir per apartar el candidat d'ERC, Ernest Maragall, que havia guanyat les eleccions. Valls va aguantar pocs mesos a l'oposició i aviat va tornar a França, on no ha pogut rellançar la seva carrera política.
Colau optarà a la reelecció amb l'avantatge que suposa tenir l'alcaldia, però també amb el desgast de dos mandats en què els comuns han experimentat de prop les diferències entre l'activisme als carrers i la política a les institucions. També seran el blanc de moltes crítiques durant la campanya, sobretot per part de Junts, especialment si Trias encapçala la candidatura. La formació no oblida que Colau va aprofitar una informació falsa, cuinada per la policia patriòtica, sobre un suposat compte de l'exalcalde a Suïssa. Sigui com sigui, l'alcaldessa té l'avantatge que pot buscar pactes a banda i banda, o bé amb el PSC, com fins ara, o bé amb ERC, soci habitual durant aquest mandat i amb qui ha aprovat els pressupostos malgrat les reticències de Maragall.
Pel que fa al PSC, en els darrers mesos Collboni ha hagut de defensar la seva posició de candidat davant dels rumors d'un possible relleu al capdavant de la llista socialista. Els noms de Salvador Illa i Miquel Iceta han aparegut en el mapa. L'actual primer tinent d'alcalde és un dels noms amb possibilitats de prendre el lloc a Colau després d'una legislatura en què ha hagut de fer equilibris per mantenir l'acord de govern, blindar-se de les disputes entre socis a la Moncloa, i alhora evidenciar la seva oposició a determinades polítiques dels comuns. A mesura que s'acosti la campanya, aquest distanciament es farà més visible. El dirigent del PSC podria reeditar el pacte amb Colau i ha evitat descartar una possible "sociovergència", si finalment es presenta Trias. En tot cas, espera ser proclamat oficialment candidat en les pròximes setmanes.
La partida independentista, a l'espera de Trias
La partida independentista serà una de les cares de la batalla de Barcelona i també comença a definir-se. ERC ha optat per repetir amb Maragall com a candidat. Els republicans ho fien tot a la seva estratègia i a la força que els pugui donar el fet d'ostentar la presidència de la Generalitat. Maragall parteix com un dels favorits i voldrà escenificar distància amb el govern municipal, i especialment amb el PSC, amb qui Maragall descarta pactar. Els rivals retrauran al candidat d'ERC haver facilitat la governabilitat a Barcelona i, especialment, haver aprovat a Colau els últims pressupostos malgrat la negativa inicial. El canvi de postura va ser ordenat des de Palau per desbloquejar el suport dels comuns als comptes del Govern.
En el cas de Junts, la Diada va ser un bon termòmetre: Trias va passar-se bona part de la manifestació fent-se fotografies amb militants i quadres del partit. Des que el seu nom va posar-se sobre la taula, la resta d'aspirants han anat abaixant el to i la decisió passa exclusivament per l'exalcalde. No només demana que el partit estigui ordenat -petició que Jordi Turull s'esforça a complir en ple debat sobre el futur del Govern-, sinó que també està atent a les enquestes per veure si podria competir per la victòria. A diferència del que passava amb Artadi, el seu nom sí que ofereix garanties per competir amb Colau, Collboni i Maragall. Representa l'ordre, contra Colau, i té un perfil independentista moderat, per competir amb Maragall. I tampoc descarta entendre's amb el PSC, a diferència d'altres integrants del seu partit.
El tercer en discòria -no hi ha prevista una quarta llista després del fracàs de Primàries- és la CUP. Han escollit Basha Changue, diputada i un perfil més conegut que el d'Anna Saliente, que l'any 2019 no va poder revalidar la presència dels cupaires a l'Ajuntament. El repte passa per tornar-hi a entrar i per això el partit ha optat per la diputada, amb trajectòria llarga en l'activisme. A diferència de fa quatre anys, en què van presentar la candidata pocs mesos abans de les eleccions, la CUP ho ha fet ara amb més marge, per tenir temps per explicar la seva proposta, que promet frenar les polítiques de Colau i Collboni que, argumenten els anticapitalistes, afavoreixen una "Marca Barcelona" que expulsa els veïns, desmantella serveis públics i ven la ciutat al turisme.
La possible irrupció de Vox
En el flanc de la dreta espanyolista és on encara hi ha més dubtes. Un dels titulars de la nit electoral serà què passa amb Vox. El partit presenta com a candidat el diputat i portaveu al Parlament, Juan Garriga, que abans d'adherir-se a l'extrema dreta havia militat al PP i a Plataforma per Catalunya. La formació té opcions d'entrar per primera vegada a l'Ajuntament disputant vot a PP, Ciutadans i Valents, i previsiblement exaltant el discurs de la inseguretat a Barcelona. L'entrada de Vox aniria en detriment, molt probablement, del PP, que a hores d'ara encara no té candidat després que Josep Bou hagi renunciat a repetir. Eva Parera, de Valents, també optarà a continuar com a regidora amb un discurs centrat especialment en la seguretat ciutadana i el presumpte augment de la delinqüència, i Luz Guiralte intentarà aturar la desintegració de Ciutadans intentant preservar la representació a Barcelona, aquest cop sense Valls.
Què farà Sandro Rosell?
Un dels dubtes que encara sobrevolen les eleccions és què farà l'expresident del Barça Sandro Rosell, que fa mesos que sona com a candidat malgrat que ell encara no ha fet el pas. A favor seu té que és un perfil conegut per la seva etapa a la presidència del club blaugrana, i que pot despertar simpaties en cert electorat per la seva estada a presó per una causa judicial en què finalment va acabar absolt per falta de proves. Per contra, l'espai que aspira a representar ja l'ocupen perfils com el de Collboni o, si finalment es presenta, Trias. Un altre dels noms que intentaran entrar a l'Ajuntament és el de l'advocat Daniel Vosseler, que es defineix com el candidat "anti-Colau" i assegura voler governar la ciutat amb un perfil de "gestió" i "sense ideologia".
En quin punt es troben els partits? Els comuns opten a revalidar l'alcaldia amb qui des de ja fa anys el seu màxim -i potser l'únic- actiu. Malgrat haver viscut moments d'incertesa prop de la meitat del mandat, finalment l'alcaldessa,Ada Colau, serà la candidata de Barcelona en Comú, també per la manca d'alternatives. Colau arriba amb opcions de repetir en el càrrec, però el camí no serà plàcid. De fet, no ho ha estat mai: va aconseguir l'alcaldia el 2015, derrotant per pocs vots de diferència Trias, i va revalidar el càrrec l'any 2019 gràcies a un pacte amb el PSC de Jaume Collboni i als vots de Manuel Valls, que van servir per apartar el candidat d'ERC, Ernest Maragall, que havia guanyat les eleccions. Valls va aguantar pocs mesos a l'oposició i aviat va tornar a França, on no ha pogut rellançar la seva carrera política.
Colau optarà a la reelecció amb l'avantatge que suposa tenir l'alcaldia, però també amb el desgast de dos mandats en què els comuns han experimentat de prop les diferències entre l'activisme als carrers i la política a les institucions. També seran el blanc de moltes crítiques durant la campanya, sobretot per part de Junts, especialment si Trias encapçala la candidatura. La formació no oblida que Colau va aprofitar una informació falsa, cuinada per la policia patriòtica, sobre un suposat compte de l'exalcalde a Suïssa. Sigui com sigui, l'alcaldessa té l'avantatge que pot buscar pactes a banda i banda, o bé amb el PSC, com fins ara, o bé amb ERC, soci habitual durant aquest mandat i amb qui ha aprovat els pressupostos malgrat les reticències de Maragall.
Pel que fa al PSC, en els darrers mesos Collboni ha hagut de defensar la seva posició de candidat davant dels rumors d'un possible relleu al capdavant de la llista socialista. Els noms de Salvador Illa i Miquel Iceta han aparegut en el mapa. L'actual primer tinent d'alcalde és un dels noms amb possibilitats de prendre el lloc a Colau després d'una legislatura en què ha hagut de fer equilibris per mantenir l'acord de govern, blindar-se de les disputes entre socis a la Moncloa, i alhora evidenciar la seva oposició a determinades polítiques dels comuns. A mesura que s'acosti la campanya, aquest distanciament es farà més visible. El dirigent del PSC podria reeditar el pacte amb Colau i ha evitat descartar una possible "sociovergència", si finalment es presenta Trias. En tot cas, espera ser proclamat oficialment candidat en les pròximes setmanes.
La partida independentista, a l'espera de Trias
La partida independentista serà una de les cares de la batalla de Barcelona i també comença a definir-se. ERC ha optat per repetir amb Maragall com a candidat. Els republicans ho fien tot a la seva estratègia i a la força que els pugui donar el fet d'ostentar la presidència de la Generalitat. Maragall parteix com un dels favorits i voldrà escenificar distància amb el govern municipal, i especialment amb el PSC, amb qui Maragall descarta pactar. Els rivals retrauran al candidat d'ERC haver facilitat la governabilitat a Barcelona i, especialment, haver aprovat a Colau els últims pressupostos malgrat la negativa inicial. El canvi de postura va ser ordenat des de Palau per desbloquejar el suport dels comuns als comptes del Govern.
En el cas de Junts, la Diada va ser un bon termòmetre: Trias va passar-se bona part de la manifestació fent-se fotografies amb militants i quadres del partit. Des que el seu nom va posar-se sobre la taula, la resta d'aspirants han anat abaixant el to i la decisió passa exclusivament per l'exalcalde. No només demana que el partit estigui ordenat -petició que Jordi Turull s'esforça a complir en ple debat sobre el futur del Govern-, sinó que també està atent a les enquestes per veure si podria competir per la victòria. A diferència del que passava amb Artadi, el seu nom sí que ofereix garanties per competir amb Colau, Collboni i Maragall. Representa l'ordre, contra Colau, i té un perfil independentista moderat, per competir amb Maragall. I tampoc descarta entendre's amb el PSC, a diferència d'altres integrants del seu partit.
El tercer en discòria -no hi ha prevista una quarta llista després del fracàs de Primàries- és la CUP. Han escollit Basha Changue, diputada i un perfil més conegut que el d'Anna Saliente, que l'any 2019 no va poder revalidar la presència dels cupaires a l'Ajuntament. El repte passa per tornar-hi a entrar i per això el partit ha optat per la diputada, amb trajectòria llarga en l'activisme. A diferència de fa quatre anys, en què van presentar la candidata pocs mesos abans de les eleccions, la CUP ho ha fet ara amb més marge, per tenir temps per explicar la seva proposta, que promet frenar les polítiques de Colau i Collboni que, argumenten els anticapitalistes, afavoreixen una "Marca Barcelona" que expulsa els veïns, desmantella serveis públics i ven la ciutat al turisme.
La possible irrupció de Vox
En el flanc de la dreta espanyolista és on encara hi ha més dubtes. Un dels titulars de la nit electoral serà què passa amb Vox. El partit presenta com a candidat el diputat i portaveu al Parlament, Juan Garriga, que abans d'adherir-se a l'extrema dreta havia militat al PP i a Plataforma per Catalunya. La formació té opcions d'entrar per primera vegada a l'Ajuntament disputant vot a PP, Ciutadans i Valents, i previsiblement exaltant el discurs de la inseguretat a Barcelona. L'entrada de Vox aniria en detriment, molt probablement, del PP, que a hores d'ara encara no té candidat després que Josep Bou hagi renunciat a repetir. Eva Parera, de Valents, també optarà a continuar com a regidora amb un discurs centrat especialment en la seguretat ciutadana i el presumpte augment de la delinqüència, i Luz Guiralte intentarà aturar la desintegració de Ciutadans intentant preservar la representació a Barcelona, aquest cop sense Valls.
Què farà Sandro Rosell?
Un dels dubtes que encara sobrevolen les eleccions és què farà l'expresident del Barça Sandro Rosell, que fa mesos que sona com a candidat malgrat que ell encara no ha fet el pas. A favor seu té que és un perfil conegut per la seva etapa a la presidència del club blaugrana, i que pot despertar simpaties en cert electorat per la seva estada a presó per una causa judicial en què finalment va acabar absolt per falta de proves. Per contra, l'espai que aspira a representar ja l'ocupen perfils com el de Collboni o, si finalment es presenta, Trias. Un altre dels noms que intentaran entrar a l'Ajuntament és el de l'advocat Daniel Vosseler, que es defineix com el candidat "anti-Colau" i assegura voler governar la ciutat amb un perfil de "gestió" i "sense ideologia".