L'estat espanyol va contemplar amb satisfacció el resultat de l'operació: una quinzena de detinguts, 20 investigats i fins a 41 escorcolls. L'aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy, estava convençut que les actuacions de la Guàrdia Civil del 20-S del 2017 havien "desactivat" el referèndum. No sabia que, lluny de desmobilitzar l'independentisme, aquells fets van fer accelerar els preparatius de l'1-O. Aquest dimarts, cinc anys després de les detencions d'alts càrrecs del Govern republicans com Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, ERC, en ple pols amb Junts, ha fet un acte on ha reivindicat la implicació dels seus dirigents i militants per organitzar el referèndum de l'1-O, i s'ha situat com "l'únic partit" capaç de teixir un camí per arribar a la independència.
La secretària general, Marta Rovira, ha titllat aquell 20-S com un "cop brutal a la direcció política i logística del referèndum", però ha reivindicat que si després d'aquests fets va ser possible votar, va ser gràcies a la determinació que van mantenir els republicans: "Es parla molt de l'1-O. Que si s'és pare o fill. Fantàstic. És de tothom, d'un país que el va fer possible. Però en realitat el que el va fer possible és que hi va haver gent determinada a tornar-lo a remuntar, reflotar, malgrat haver entès l'ofensiva de l'estat aquell 20 de setembre". Amb aquestes paraules s'ha expressat la secretària general dels republicans, que es troben ara mateix en disputes amb els socis de l'executiu per l'amenaça -avui rebaixada per Junts- de sortir del Govern, i ho ha fet en al·lusió directa a les reivindicacions que fa sempre la seva presidenta, Laura Borràs, que es declara filla de l'1-O. La presidenta suspesa del Parlament, fins i tot, va escriure un llibre que porta aquest nom.
Oriol Junqueras, president del partit, ha assegurat que se senten "legítimament orgullosos" de tot allò que va fer ERC el 20-S i l'1-O, tot i que suposés haver sacrificat "la llibertat personal en benefici de la llibertat col·lectiva del país". I ha tancat files una vegada més amb l'estratègia de consens i diàleg d'ERC, que ha situat com "l'únic camí" que portarà Catalunya a la seva independència: "Nosaltres sí que sabem com es guanya, sent més per ser més forts", ha reivindicat el president dels republicans, que ha promès que no es desviaran del camí malgrat les crítiques d'altres partits i entitats independentistes: "No ens deixarem pressionar per ningú, no ens deixarem convèncer per aquells que ens volen convèncer que el millor camí és ser cada vegada menys i més febles".
Parlen els protagonistes del 20-S
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va ser una de les detingudes de la jornada pel seu rol com a directora de serveis de Vicepresidència. No ha pogut assistir presencialment per qüestions relacionades amb la seva agenda, però a través d'un vídeo ha reivindicat el paper dels treballadors de la conselleria, que van viure amb “angoixa” l’entrada dels agents. Al mateix temps, ha fet valdre la gent que es va manifestar a les portes i que va ser capaç de “canviar moltes coses”, perquè a partir d'aquell moment considera que molta gent es va sentir interpel·lada per les "persecucions de l’estat". En plena divisió del moviment independentista, com han fet els seus companys, ha reivindicat el rol del seu partit: “La gent d’ERC som els que sempre hi som, hi som ara i hi serem sempre”.
Qui era llavors secretari general de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Josep Maria Jové, ha reivindicat aquell 20-S com un punt d’inflexió i com un “gran error de l’estat”, perquè en contra del pronòstic de Rajoy, aquelles detencions van provocar la mobilització al carrer. “El 20-S va fer possible l’1-O”, ha comentat l’actual president d’ERC al Parlament, que ha rebutjat fer la lectura que les mobilitzacions van ser només per donar suport als detinguts: “Vau sortir al carrer no per les nostres detencions, sinó per expressar molt clar que volíeu votar. El dret a ser escoltats i decidir democràticament”. D’aprenentatges d’aquell dia, ha destacat el fet que quan el “poble està organitzat és capaç de fer tot el que es proposa”, però també ser conscients de la magnitud del que és capaç de fer l’estat per conservar la unitat d’espanya. Davant tot això, ha reivindicat la necessitat de construir noves “majories incontestables, plurals i transversals”.
Lluís Salvadó, llavors secretari d’Hisenda, ha remarcat que més enllà de jutjats i guàrdies civils recorda la gent a fora, cridant, i el “repicar de les cassoles”. Ha remarcat que aquell 20-S va ser un “intent desesperat dels aparells de l’estat”, però que es va superar perquè existia un Govern unit disposat a anar a la presó, jugar-se la seva llibertat i el seu patrimoni. Ha reconegut que serà difícil tornar a tenir la “fortalesa de govern d’aleshores”, però ha remarcat que el proper cop, en referència als següents passos relacionats amb l’autodeterminació, serà necessari que “bona part de les alcaldies del país” estiguin al costat del projecte independentista, unes declaracions que arriben quan els partits estan engegant la maquinària per les municipals de 2023. Finalment Salvadó, com han fet els seus companys, ha tancat files amb el seu partit: “Milito en l'única organització d’aquest país capaç de portar Catalunya a la seva independència”.
Un dia que va activar la mobilització permanent
La manifestació a la conselleria d'Economia va ser l'activació als carrers del que dies abans s'havia activat al Parlament amb l'aprovació de les lleis de desconnexió. Un dia abans de les detencions dels alts càrrecs del Govern, la Guàrdia Civil havia confiscat a Unipost més de 45.000 sobres amb notificacions de les meses de l'1-O. Després de les 20 hores de mobilització, l'endemà les protestes van continuar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, quan només faltaven 10 dies per l'èxit de l'1 d'octubre i la brutalitat policial que posteriorment va activar una vaga de país el 3-O, la declaració de la independència suspesa el 3 d'octubre i la proclamació sense èxit de la república el 27-O.
A partir d'aquell moment la presó i l'exili van marcar l'agenda política del procés, mentre que la trentena de processats del 20-S continuen pendents de judici en la causa pilotada pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. Més enllà de Garriga, Salvadó o Jové, en aquesta causa hi ha alts càrrecs, la direcció de la CCMA i altres treballadors, processats pels delictes de malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació.