Putin, al seu entorn: "He perdut la guerra". No, ni Putin ha perdut la guerra, ni en cap moment deu haver dit això al seu entorn. Però aquest és un d'aquells titulars que tant ens agrada llegir, siguin certs o no. I he pensat que tots els granets de sorra són útils per contribuir a la pau espiritual col·lectiva. La pau real costarà més d'aconseguir, però s'ha de reconèixer que l'espiritual ens l'estem treballant amb esforç i dedicació.
Sobretot, des que Putin ha tornat a omplir de llenya el foc. Immediatament, la guerra ha tornat a ser un tema d'actualitat pels mitjans d'aquí i, com ja va passar uns mesos enrere, està tornant a ser-ho d'una manera distorsionada, desacomplexadament occidental i propagandística.
Èxode rus. Manifestacions multitudinàries a Moscou i Sant Petersburg. Llargues cues a les fronteres russes. Si es miren les imatges amb detall, tot sembla indicar que no es tracta ben bé d'un èxode. Que les manifestacions no són especialment multitudinàries. I que les cues a les fronteres són llargues però no tant. El llenguatge victoriós dels titulars es va difuminant a mesura que ens complementen les proclames amb vídeos que ofereixen una mica de perspectiva. El que veiem és que avui Rússia està més remoguda que la setmana passada, sí, però no de la manera que molts voldríem.
Tot i així, la veu mediàtica és gairebé unànime. Costa trobar corresponsals o opinadors que esquivin el sensacionalisme. Costa trobar editors que, abans de publicar o emetre res, rumiin dues vegades si les imatges d'un grup de persones detingudes a Moscú -imatges que hem vist trenta-tres vegades aquest any- són imatges que pronostiquen un canvi de paradigma real. O si el número de bitllets d'avió venuts contribueix a calibrar de veritat el pols de la societat russa o és només una anècdota que ens ajuda a dormir amb menys pastilles de les habituals.
Tant se val. A tothom li és una mica igual ser precís, perquè som els bons, i no té massa sentit ser bo i precís a la vegada. El que té sentit és injectar-nos moral de victòria i vendre que els russos s'estan trencant els braços massivament per no atendre les peticions del seu tirà. Això és el que té sentit. Acostar-se a la veritat -o a les veritats, que en una guerra aquest concepte encara es fa més difícil d'acotar- és secundari i de covards.
Que no s'aturi la festa de l'autoconvenciment. Hem de seguir com fins ara, hem de continuar fent veure que Putin té la guerra quasi perduda i que el seu poble s'està aixecant per derrocar-lo en les properes hores. La revolució és imminent, com ja ho era fa uns mesos. El dictador rus és a punt de ser degollat pel seu propi entorn de confiança, com ja ho era fa uns mesos. I així amb tot. Fins que un dia Putin, per fi, digui realment al seu entorn que ha perdut la guerra, i nosaltres, des d'aquí, llegim per enèsima vegada el titular i ens preguntem per què coi ho diu tantes vegades, el rus aquest dels pebrots.