27
de setembre
de
2022, 16:59
Actualitzat:
21:07h
Mentre al Parlament té lloc un debat de política general que fixa el marc en què es desenvoluparà l'any polític, s'ha presentat al Col·legi de Periodistes la reedició del llibre de Ramon Trias Fargas Narració d'una asfíxia deliberada (editat per Tibidabo), que dona moltes claus de com s'ha arribat fins a l'actual punt de conflicte amb l'Estat. A l'acte hi han participat els exconsellers d'Economia Antoni Castells (2003-2010) i Andreu Mas-Colell (2010-2016) i els també catedràtics Núria Bosch i Ferran Requejo.
Trias Fargas, conseller d'Economia del primer Govern Pujol, mort l'any 1989, alertava en el llibre sobre la causa de les greus mancances de finançament de la Generalitat i el risc que podien culminar, a la pràctica, en una paràlisi de l'autogovern. De fet, en el pròleg de l'obra, Mas-Colell no pot ser més explícit: "Vàrem néixer asfixiats i així continuem”.
Mas-Colell ha subratllat l'actualitat del llibre i ha alertat contra una reforma total del sistema de finançament. "A Catalunya li convé un mecanisme d'inspiració federal i anirem millor si anem posant millores en el sistema en lloc d'anar cap a un de completament nou, que probablement tindrà una lògica menys federal". Tota correcció, ha dit, s'ha de fer tenint en contra el cost de la vida.
Andreu Mas-Colell explica en el llibre reeditat el mecanisme creat des de l'Estat: la transferència del 90% de la despesa necessària per cobrir els serveis transferits i la resta a crèdit a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). "D'aquesta manera, les autonomies estaran permanentment endeutades amb el Govern central i hi haurà garantia de dependència: l'asfixia com a estratègia".
La figura de Trias Fargas ha estat reivindicada pels presentadors. L'exdirigent de CDC, liberal i "britànic" en les formes i la ironia, sempre distant amb el lideratge carismàtic de Jordi Pujol, va ser una de les poques veus crítiques amb el sistema de finançament, tot advertint dels riscos que suposava no preservar la robustesa de la caixa financera de la Generalitat.
"Cal tenir plena llibertat i discrecionalitat en la despesa", preconitzava l'exconseller, per evitar ser "una simple caixa pagadora sense autonomia". El llibre reeditat ara, a cura de l'editor de Tibidabo, Antoni Comas, recupera el discurs crític de l'exconseller d'Economia just quan el debat fiscal està en un moment d'especial intensitat.
Mas-Colell: "A favor de l'harmonització fiscal"
L'exconseller Mas-Colell s'ha referit a l'actual polèmica sobre la competència fiscal entre autonomies i ha afirmat que "s'ha de fer alguna cosa davant la competència fiscal entre autonomies, o acabarem sense cap autonomia fiscal. Estic a favor de l'harmonització fiscal en aquest impost". Per Catalunya, ha dit, "el millor seria que el govern central el suprimís i el compensés a les comunitats que la tenen ara". Ha advertit del fet que Catalunya no disposa de capacitat de resposta davant una relació asimètrica, "Catalunya no té instruments per forçar una negociació bilateral amb Madrid o Andalusia", i per això l'harmonització seria un instrument preferible.
Núria Bosch ha assenyalat la "manca d'una cultura federal" com un dels elements de fons que expliquen el funcionament del sistema de finançament autonòmic. Ha recordat que Trias Fargas elogiava com a referent el model federal nord-americà. Ha al·ludit a la particularitat que a l'estat espanyol la descentralització s'ha fet de dalt a baix, i això ha generat dificultats, com també el concepte que té de l'Estat d'una caixa única fiscal que fa que l'Estat considera que tots els impostos són seus.
Bosch també s'ha referit a la cultura de solidaritat fiscal i l'equitat territorial, amb una obsessió des de l'Estat per imposar una falsa igualtat entre les comunitats. Com també el relat d'una Catalunya que hauria sortit suposadament beneficiada econòmicament dels anys del franquisme.
Els pactes de la Transició, "desvirtuats"
L'exconseller Antoni Castells ha destacat la rellevància de la personalitat Trias Fargas i de l'obra. Ha recordat el seu paper al capdavant del servei d'estudis del Banc Urquijo. En un pla molt personal, ha explicat que va ser el president de tribunal de la seva tesi. Castells s'ha referit als pactes de la Transició, que segons ell s'han "desvirtuat" i ha explicat com Trias Fargas considerava que amb l'arribada dels socialistes al govern de l'Estat el 1982, les coses havien canviat. Així, sent president de la Comissió de Valoracions el 1984, va preferir no assistir a la signatura d'un acord de finançament i va decidir fer un viatge a Tanzània, enviant en el seu lloc a Carles Gasòliba.
Trias Fargas, conseller d'Economia del primer Govern Pujol, mort l'any 1989, alertava en el llibre sobre la causa de les greus mancances de finançament de la Generalitat i el risc que podien culminar, a la pràctica, en una paràlisi de l'autogovern. De fet, en el pròleg de l'obra, Mas-Colell no pot ser més explícit: "Vàrem néixer asfixiats i així continuem”.
Mas-Colell ha subratllat l'actualitat del llibre i ha alertat contra una reforma total del sistema de finançament. "A Catalunya li convé un mecanisme d'inspiració federal i anirem millor si anem posant millores en el sistema en lloc d'anar cap a un de completament nou, que probablement tindrà una lògica menys federal". Tota correcció, ha dit, s'ha de fer tenint en contra el cost de la vida.
Andreu Mas-Colell explica en el llibre reeditat el mecanisme creat des de l'Estat: la transferència del 90% de la despesa necessària per cobrir els serveis transferits i la resta a crèdit a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). "D'aquesta manera, les autonomies estaran permanentment endeutades amb el Govern central i hi haurà garantia de dependència: l'asfixia com a estratègia".
La figura de Trias Fargas ha estat reivindicada pels presentadors. L'exdirigent de CDC, liberal i "britànic" en les formes i la ironia, sempre distant amb el lideratge carismàtic de Jordi Pujol, va ser una de les poques veus crítiques amb el sistema de finançament, tot advertint dels riscos que suposava no preservar la robustesa de la caixa financera de la Generalitat.
"Cal tenir plena llibertat i discrecionalitat en la despesa", preconitzava l'exconseller, per evitar ser "una simple caixa pagadora sense autonomia". El llibre reeditat ara, a cura de l'editor de Tibidabo, Antoni Comas, recupera el discurs crític de l'exconseller d'Economia just quan el debat fiscal està en un moment d'especial intensitat.
Mas-Colell: "A favor de l'harmonització fiscal"
L'exconseller Mas-Colell s'ha referit a l'actual polèmica sobre la competència fiscal entre autonomies i ha afirmat que "s'ha de fer alguna cosa davant la competència fiscal entre autonomies, o acabarem sense cap autonomia fiscal. Estic a favor de l'harmonització fiscal en aquest impost". Per Catalunya, ha dit, "el millor seria que el govern central el suprimís i el compensés a les comunitats que la tenen ara". Ha advertit del fet que Catalunya no disposa de capacitat de resposta davant una relació asimètrica, "Catalunya no té instruments per forçar una negociació bilateral amb Madrid o Andalusia", i per això l'harmonització seria un instrument preferible.
Núria Bosch ha assenyalat la "manca d'una cultura federal" com un dels elements de fons que expliquen el funcionament del sistema de finançament autonòmic. Ha recordat que Trias Fargas elogiava com a referent el model federal nord-americà. Ha al·ludit a la particularitat que a l'estat espanyol la descentralització s'ha fet de dalt a baix, i això ha generat dificultats, com també el concepte que té de l'Estat d'una caixa única fiscal que fa que l'Estat considera que tots els impostos són seus.
Bosch també s'ha referit a la cultura de solidaritat fiscal i l'equitat territorial, amb una obsessió des de l'Estat per imposar una falsa igualtat entre les comunitats. Com també el relat d'una Catalunya que hauria sortit suposadament beneficiada econòmicament dels anys del franquisme.
Els pactes de la Transició, "desvirtuats"
L'exconseller Antoni Castells ha destacat la rellevància de la personalitat Trias Fargas i de l'obra. Ha recordat el seu paper al capdavant del servei d'estudis del Banc Urquijo. En un pla molt personal, ha explicat que va ser el president de tribunal de la seva tesi. Castells s'ha referit als pactes de la Transició, que segons ell s'han "desvirtuat" i ha explicat com Trias Fargas considerava que amb l'arribada dels socialistes al govern de l'Estat el 1982, les coses havien canviat. Així, sent president de la Comissió de Valoracions el 1984, va preferir no assistir a la signatura d'un acord de finançament i va decidir fer un viatge a Tanzània, enviant en el seu lloc a Carles Gasòliba.