Quins són els quatre consensos sobre els quals cal treballar, segons Illa? El primer, el social, que ha de passar per propostes àmplies i de consens per fer front a la crisi, consensuades també amb els agents i entitats socials. El segon gran acord, segons Illa, ha de ser per reforçar les infraestructures: "Rodalies ha de millorar", ha reconegut. El tercer, impulsar les reformes necessàries en la llei electoral, la forestal i la de policia de Catalunya. Per últim, el cap de l'oposició s'ha ofert una vegada més com a soci fiable per aprovar els pressupostos de 2023, un oferiment que ha assegurat que fa "des del convenciment i la bona voluntat".
Més enllà dels quatre grans pactes, Illa ha demanat avançar cap a la igualtat perquè el país sigui "per tothom" i perquè es practiqui més l'escolta i menys l'ofensa. També ha proposat avançar cap a una cohesió social i territorial més gran, mantenint els esforços per la integració sense renunciar a la cultura de l'esforç, i projectant més Catalunya al món: "Viatgi, ho necessitem. Jordi Pujol va deixar el llistó ben alt", ha exclamat Illa, que també ha incidit en la necessitat d'avançar en la prosperitat: "Necessitem talent, crear-lo i retenir-lo", ha afegit Illa, que també ha apuntat que la prosperitat ha de passar per l'ampliació de l'Aeroport del Prat, per més sobirania elèctrica i per tenir "tolerància zero" amb les ocupacions en habitatges.
La intervenció del dirigent socialista ha arribat després que Aragonès, en la seva intervenció aquest matí durant l'inici del debat de política general, hagi presentat una bateria de mesures anticrisi per contenir els efectes nocius de la inflació -per valor de 300 milions d’euros i amb ancoratge parcial en els propers pressupostos- i un plantejament propi sobre l’autodeterminació que passa per defensar un “acord de claredat”, prenent l’exemple canadenc, que permeti avançar fins a un referèndum pactat i efectiu amb l’estat.
Per Illa, cap de les propostes anunciades és suficient. Més enllà de l'eix nacional en el qual no ha volgut invertir el temps, ha insistit que les mesures en l'eix social són "insuficients", i ha anunciat que en els propers quinze dies farà arribar noves propostes a Aragonès per avançar en aquesta matèria. Així mateix, l'ha acusat d'haver fet una intervenció amb "massa complaença" i "massa queixa". Tot i la crítica, Illa ha assegurat que el Govern tindrà el suport del PSC per tirar endavant les iniciatives, algunes de les quals necessiten el suport de terceres formacions més enllà d'ERC i Junts, ja que estan condicionades a l'aprovació del pressupost de la Generalitat. Una declaració que reitera el PSC dia rere dia, tot i que ERC rebutja negociar amb els socialistes.
Aragonès contraataca amb la falta de finançament de Rodalies
El president de la Generalitat, que en aquest debat de política general fa respostes individuals per cada partit, ha retret a Illa que parlés de "decadència econòmica" durant bona part de la legislatura, i ha apuntat que hi ha "centenars de milers" de projectes a Catalunya en forma d'actius que van des de la ciutadania fins a la Generalitat. "En els últims deu anys hi ha hagut projectes de gran valor", ha indicat el president, al mateix temps que ha admès que en algunes qüestions -com ara el desenvolupament de les renovables- no s'està avançant com pertocaria, malgrat el creixement en potència dels últims mesos. "Hi ha molt marge de millora", ha ressaltat el dirigent d'ERC, que ha demanat més "responsabilitat" al PSC a l'hora d'arribar a consensos en política d'Interior.
Aragonès, a banda, ha reclamat als socialistes -i, per extensió, del govern espanyol- que no "boicotegin" les visites a l'estranger per captar inversions. Davant la petició d'autoexigència d'Illa, Aragonès ha retret al PSC el funcionament de Rodalies. "Venim anys de falta de finançament", ha apuntat el dirigent d'ERC, molest pels somriures que ha vist en les cares d'alguns diputats. Ha tret pit, en aquest sentit, que els quilòmetres de via construïts els últims anys al marge de l'alta velocitat són els que ha fet Ferrocarrils de la Generalitat.