«Mai hauria imaginat que allò podia passar»: així es va viure l'1-O a l'escola on havia de votar Forcadell

Eren les nou punt, l'hora d'obrir els col·legis electorals. A l'Escola Nostra Llar de Sabadell, on havia de votar l'aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la munió de gent que hi havia a l'exterior, que feia hores que era allà per defensar les escoles, es va amuntegar a les portes. Una columna d'antiavalots de la policia espanyola procedent de la Ronda Ponent va enfilar el carrer Calderón per impedir el referèndum. Com es va viure i com es recorda, aquell assalt policial? 


"Mentre gravava em saltaven les llàgrimes"
"Vam arribar cap a les set del matí i hi havia un ambient festiu", recorda Norma Vidal, que per aquella època era redactora de territori de l'Agència Catalana de Notícies, i li havien encarregat fer un reportatge de color sobre com es llevaven les escoles. Al Nostra Llar, a més, hi votava la Forcadell. Els nervis es notaven a l'ambient, però ningú s'imaginava el que acabaria passant. Quan van començar les càrregues, Vidal recorda que va ser "colpidor".

"Mentre gravava em saltaven les llàgrimes, i en algun moment es veu al vídeo, perquè tremolava", explica. Més enllà de ser periodista, té un vincle amb l'escola: el seu fill gran, que aleshores tenia cinc anys, n'era alumne. "Mai hauria imaginat que podia passar allò", confessa. Ella era davant de la porta per gravar com obrien, i de sobre va arribar la policia. "Vaig sortir corrents i em vaig enfilar a una grua que hi havia davant de l'escola. Ho vaig gravar tot", recorda.

Curiosament, instants abans que es trobés amb els antiavalots, el seu sogre li va dir que marxés del lloc, perquè ja veia imatges per la televisió de què estava passant en altres punts. Des de la posició privilegiada, Vidal va poder enregistrar tota l'actuació. "Les imatges es movien molt", recorda. Al costat hi tenia una fotògrafa de l'Ara, i les dues van "plorar desconsolades". 

"Havíem de protegir les urnes"
A l'Escola Nostra Llar s'havia planificat, al llarg del cap de setmana, el que es va batejar com una gran festa de la tardor. "No van tancar el centre perquè hi havia gent que es va quedar a sopar i a dormir", justificava Joan Esteve, un dels implicats en el dispositiu al col·legi les portes obertes en un reportatge de NacióDigital. Repassava els moments abans d'obrir: "Estàvem ja a punt de girar la clau quan vam sentir una cridòria al carrer. No sabíem què passava i, de sobte, vam veure aparèixer cinc, deu, vint, trenta agents de la policia". Però una cosa tenien clara: "Havíem de protegir les nostres urnes”.

Des de l'altra banda, amb la separació del vidre, Esteve va veure com retiraven els manifestants. "Tinc gravada una imatge d'un policia aixeca la porra, i just en aquell moment el que coordinava l'operatiu, que anava a cara descoberta, li va parar el braç i li va dir que no carregués", apuntava. Quan els policies colpejaven la porta els votants van ensenyar les claus, però no va servir de res. "No ens miraven. Tenien la mirada perduda", recorda Esteve.


"Vaig passar el cap de setmana a l'escola i em vaig perdre l'assalt"
En Sergi va ser un dels que va dissenyar les activitats des de divendres i per tot el cap de setmana al centre educatiu. S'hi va passar dues nits, la primera amb el seu fill, que aleshores tenia cinc anys. La segona nit el va deixar a casa. Era un "ambient festiu i tranquil", recorda, tot i que admet que li va fer "ràbia" perdre's "l'assalt de la policia". Poques hores abans, a les cinc de la matinada, es va llevar per anar a altres escoles "més buides", perquè al Nostra Llar estava ple: "Les càrregues em van enganxar de camí entre una escola i una altra".
 
Es van repartir matalassos pel gimnàs, on van acampar. En Sergi compara l'ambient com "una jornada de portes obertes, amb activitats i gent rient i fent broma". Reconeix que va dormir "tranquil". La segona nit, de dissabte a diumenge, poques hores abans de la votació, va venir una parella de Mossos, però va marxar. "Va ser una setmana complicada, no tothom ho tenia tan clar com per muntar tota una agenda d'actes, però em sento orgullós d'haver-me implicat en aquell dia històric", explica.


També recalca el caràcter "transversal" i que va ser "un moviment social de la base, de la gent". "Mai havia viscut una cosa així i no sé si es tornarà a repetir", admet. Per això, lamenta que "passés el que va passar", cosa que "ningú s'imaginava" amb els antidisturbis trencant l'accés al centre.

"Va ser com unes colònies"
La imatge de l'escola era "festiva", descriuen en Francesc i la Mònica, que hi van passar una nit amb els dos fills. "Vam dur un projector i vam posar una pel·lícula. Era com unes colònies, la gent amb els sacs i acampant, però amb la presència dels pares". No van allargar la seva estada, perquè una de les criatures va agafar faringitis i el van dur a l'hospital precisament poques hores abans que arribés la policia espanyola.  
 

PER QUÈ LA POLICIA VA ACTUAR A L'ESCOLA NOSTRA LLAR?

La pregunta, oficialment, no té resposta concreta. En el judici del procés, l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto va declarar que no va haver-hi "cap ordre de retirada" i "es van fer les actuacions que estaven previstes". El coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l'operatiu de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, va espolsar-se responsabilitats i va dir que era "el cap de la unitat d'intervenció el que, coneixedor d'aquesta demarcació, havia de fer l'estudi i definir, en funció dels criteris d'eficàcia que marcava la instrucció 4/2017, quins eren els locals que considerava més idonis per intervenir".  En aquest històric judici es va mencionar l'Escola Nostra Llar, amb el testimoni de l'inspector de la Policia Nacional que va redactar l'informe d'actuació, en el qual relatava el que van trobar. El que està clar és que aquell col·legi era on havia de votar Forcadell, perquè en d'altres comeses electorals és el que té assignat. També va haver-hi presència policial a Sant Julià de Ramis, on, presumiblement, havia d'anar l'expresident Carles Puigdemont. Les dues persones, institucionalment, més importants en aquell 1 d'octubre de 2017.