Junts recupera el Consell de la República com a eix de la direcció del procés en l'oferta a Aragonès

La proposta enviada a Palau reclama que el nou estat major es reuneixi la setmana vinent mentre Aragonès ja ha tancat la porta a restituir Puigneró com a vicepresident després de la destitució de dimecres

Carles Puigdemont, davant de l'assemblea de representants del Consell.
Carles Puigdemont, davant de l'assemblea de representants del Consell. | Consell per la República
01 d'octubre de 2022, 08:00
El Consell de la República com a epicentre de la direcció estratègica del procés. Aquesta és una de les demandes que apareixen en el document remès per Junts al president Pere Aragonès, pensat per falcar una negociació exprés -fins aquest diumenge- que permeti esquivar el trencament de l'executiu. Segons fonts coneixedores del document consultades per NacióDigital, Junts reclama que el nou estat major es reuneixi, com a molt tard, divendres de la setmana vinent. També es fa referència a un acord sobre un"pla B" que, segons Junts, ja va rebre l'aval del Consell -liderat per Carles Puigdemont, expresident de Junts-, de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), d'Òmnium Cultural i de la CUP. Fins al febrer, partits i entitats es van reunir per refer ponts amb la vista posada en revifar la unitat, però no es va tancar cap entesa final.

La proposta, segons les mateixes fonts consultades, també demana la restitució del vicepresident Jordi Puigneró, destituït aquest dimecres, i les tres demandes habituals de la formació que lideren Jordi Turull i Laura Borràs: direcció estratègica del procés -amb epicentre en el Consell-, reenfocament del diàleg per basar-lo en l'autodeterminació i l'amnistia, i la posada en marxa d'un front unitari a Madrid, especialment al Congrés dels Diputats. La resposta del president no ha trigat a arribar. En una entrevista a La Vanguardia, el president va tancar la porta a tornar a situar l'exvicepresident al seu lloc, com li demana Junts. La proposta segons ell, està pensada per "no arribar a cap acord". La negociació, per tant, neix amb poques perspectives.

Aragonès va prendre la decisió de prescindir de Puigneró quan va constatar, després de la reunió del consell executiu extraordinari, que estava al corrent de la qüestió de confiança que Junts li va plantejar en el debat de política general. Des de primera hora del matí, però, aquesta possibilitat ja sobrevolava Palau. El ja exvicepresident va ser un dels principals reclams de l'executiva de del partit en la qual es va decidir elevar una nova proposta i fer una consulta a la militància els dies 6 i 7 d'octubre. Oriol Junqueras, president d'ERC, va carregar contra els socis des de La Ràpita en l'acte per commemorar l'1-O organitzat pels republicans. Segons ell, estan oberts a continuar governant plegats, sempre i quan a Junts "deixin de barallar-se".

Batet va arrencar la intervenció en l'última jornada del debat de política general, celebrada aquest matí al Parlament, expressant suport a Puigneró -que es mantindrà en silenci fins dilluns, quan serà entrevistat a RAC1-, i va explicitar que resulta "difícil d'entendre" que se'l destituís. "Entenem que la gent estigui desconcertada i molesta. Treballarem pels principis pels quals la ciutadania ens va votar. Tenim l'obligació de complir l'encàrrec que vam rebre, i el deure de complir el mandat dels catalans del 52% que ens va demanar que avancem cap a la independència", va apuntar Batet. La millor garantia d'estabilitat, va dir, és "complir els acords". "Demà farà cinc anys de l'1-O, i sabem que va costar molt arribar-hi. Es va imposar un sentit de transcendència", va indicar. "Encara som a temps d'arreglar-ho, tenim tota la voluntat", va insistir.
 

Pere Aragonès i Marta Vilalta, en el debat de política general. Foto: Adrià Costa


Aragonès va reclamar "màxima celeritat" a la formació liderada per Laura Borràs i Jordi Turull, i va apostar perquè l'executiu continuï estant format pels partits que integren l'actual coalició. L'oposició, però, considera que el Govern està "en temps de descompte" i que ja és una "nosa", com va determinar Salvador Illa, del PSC. La CUP li va exigir, de nou, una qüestió de confiança, com es va pactar en l'acord d'investidura. El desacord pels pressupostos de l'any passat va fer que a Palau es desdissin d'aquest compromís, que estava programat per mig mandat, és a dir, per mitjans del 2023.

El president va indicar que la intervenció inicial davant del ple obeïa a la necessitat de "donar la cara" en un moment complex, tant per la situació econòmica com per la resolució del conflicte polític amb l'Estat. "Malauradament, en el transcurs del debat es va posar sobre la taula una proposta sobre una qüestió de confiança que va derivar en la destitució de Puigneró", va remarcar Aragonès. "El missatge que vull donar és que necessitem institucions que estiguin al 100% al servei de la ciutadania", va indicar, al mateix temps que es refermava en el "compromís" amb les "institucions". "Defensaré un Govern centrat en els problemes de la ciutadania", va ressaltar el president.


Els "dubtes" i "debats" s'han de resoldre en el menor temps possible. "Hi ha decisions que no depenen de mi. Tothom ha de prendre les decisions amb la màxima celeritat. La meva aposta és que el Govern actual pugui continuar. És la meva prioritat, com continuar servint la ciutadania des d'un executiu centrat, compactat, per donar resposta als problemes del món actual", va apuntar el dirigent d'ERC. Abans del ple, el grup parlamentari republicà es va reunir amb Oriol Junqueras -a qui Junts acusa d'haver estat decisiu en la destitució de Puigneró- per preparar l'última jornada del debat. ERC, malgrat la crisi oberta amb Junts, va votar a favor de les propostes de resolució que aquests han presentat sobre l'1-O i sobre incrementar l'autogovern.

La consulta a Junts i el xoc dels últims dies ha estat protagonista del debat, perquè els dos elements tenen un fort impacte en qüestions cabdals per al Govern, com ara l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2023. Jéssica Albiach, cap de files d'En Comú Podem, va donae per "congelades" les negociacions pels comptes fins que es resolgui el pols intern existent dins l'executiu. L'encarregat de liderar les converses és Jaume Giró, conseller d'Economia un dels dirigents de Junts més partidaris de continuar a l'executiu. Giró va entrar al ple al costat de les conselleres Lourdes Ciuró, Violant Cervera, Victòria Alsina i Gemma Geis, bona part dels quals ha aplaudit la intervenció d'Aragonès, a diferència del que ha passat amb el grup parlamentari.