25
de novembre
de
2022, 07:25
Actualitzat:
10:10h
El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest divendres, de matinada i a mà alçada a petició del PP, la tramitació de la reforma del codi penal, que inclou entre d'altres la derogació del delicte de sedició i la reforma dels desordres públics. El text que elimina el delicte de sedició del Codi Penal i introdueix el de desordres públics agreujats ha obtingut 187 vots a favor, 155 en contra i 6 abstencions. JxCat i la CUP s'han abstingut.
Ara, la proposta de llei del PSOE i Podem se sotmetrà a un procés d'esmenes abans d'aprovar-se definitivament a la cambra. Les previsions més optimistes apunten que això podria arribar abans d'acabar l'any. L'acord entre els governs català i espanyol per reformar aquesta llei ha estat decisiu per al suport d'ERC als pressupostos de l'Estat, que s'han aprovat aquesta tarda i es traslladen ara al Senat per a la seva convalidació definitiva.
El debat sobre la tramitació de la reforma del codi penal ha arrencat tard, per culminar una sessió maratoniana que ha començat a les nou del matí. Els partits del govern han defensat els canvis en la línia d'avançar cap als estàndards europeus i han topat amb una oposició frontal de la dreta i extrema dreta, que en els darrers dies han acusat Pedro Sánchez de "traïdor". L'independentisme ha votat desunit sobre aquesta qüestió: només ERC i el PDECat hi han donat suport, davant les crítiques de Junts i la CUP, que consideren un error greu tirar endavant la reforma en els termes actuals, i que finalment s'han abstingut.
La derogació de la sedició era un dels compromisos del govern espanyol amb ERC. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar fa unes setmanes la reforma del codi penal per homologar-lo als codis dels països europeus. Els republicans confien que en la fase d'esmenes poder introduir millores -difícilment es podrà tocar més la definició dels desordres públics- que puguin anar en la línia d'una reforma de la malversació, l'altre gran delicte que afecta els presos indultats i els exiliats, així com altres líders independentistes que esperen ser jutjats, com Josep Maria Jové o Lluís Salvadó.
La reforma pot tenir conseqüències en la situació dels dirigents indultats, alguns dels quals estan condemnats únicament per sedició, delicte que un cop s'aprovi el nou codi penal deixarà d'existir. El Tribunal Suprem haurà de determinar en quins termes queda la pena i si es pot aplicar el delicte de desordres públics agreujats als fets de l'1-O. Pel que fa als exiliats, diversos membres del govern espanyol ha dit que amb els canvis al codi penal serà més fàcil aconseguir l'extradició, cosa que la defensa de Carles Puigdemont posa en dubte. ERC insisteix que no empitjorarà la situació de cap represaliat.
La reforma, en tot cas, no genera consens dins de l'independentisme. Només ERC en fa una defensa sense fissures, tot i reconèixer que els jutges continuaran tenint l'última paraula (si bé, diuen, estaran més limitats per la nova definició del delicte de desordres públics). Junts i la CUP han presentat esmenes a la totalitat contra una reforma que, sostenen, criminalitza el dret de protesta i continua considerant que els fets de l'1-O són delicte. Tampoc Òmnium comparteix la reforma i expressen preocupació pels efectes que pot tenir en el dret de manifestació, i l'ANC ja ha fet una crida a sortir al carrer per rebutjar l'acord ERC-PSOE.
Entre els experts tampoc hi ha consens. Si bé alguns juristes veuen millores en l'eliminació del delicte de sedició i la concreció dels supòsits en què hi ha desordres públics agreujats, altres professionals alerten que hi ha conceptes imprecisos -què és, per exemple, "intimidació"?- que obren la porta a interpretacions per part dels jutges que facin augmentar les penes de presó i penalitzin les manifestacions. Serà responsabilitat dels grups de millorar el redactat del nou codi penal en la fase d'esmenes, tot i que difícilment hi haurà canvis significatius en el text acordat.
La negociació no acaba ara, al contrari. La reforma del codi penal entra en fase d'esmenes i els grups podran fer propostes per millorar la proposició de llei. Des d'ERC aspiren ara a poder introduir canvis en el delicte de malversació, però és una carpeta complexa perquè, si no es fa de manera precisa, podria acabar servint per beneficiar polítics corruptes o per revisar sentències com la del cas Gürtel o els ERO d'Andalusia. Aquest mateix dijous, el president del grup parlamentari d'Unides Podem, Jaume Asens, ha posat en dubte que existeixi, a dia d'avui, una majoria suficient per tirar endavant aquesta reforma.
Els canvis anirien en la línia de revertir la reforma que va fer el PP l'any 2015, en resposta a la consulta del 9-N i enfocada també a possibles avenços en el procés sobiranista. Els partidaris de reformar la malversació volen separar aquelles conductes delictives que suposen un enriquiment personal o de tercers a través de fons públics d'aquelles en què no hi ha enriquiment, si bé els diners públics s'han destinat a una funció per la qual no estaven previstos. El PSOE no tanca la porta a reformes, però tampoc té pressa, i ERC, ho ha dit Gabriel Rufián, no vol forçar cap canvi que pugui afavorir la corrupció.
Ara, la proposta de llei del PSOE i Podem se sotmetrà a un procés d'esmenes abans d'aprovar-se definitivament a la cambra. Les previsions més optimistes apunten que això podria arribar abans d'acabar l'any. L'acord entre els governs català i espanyol per reformar aquesta llei ha estat decisiu per al suport d'ERC als pressupostos de l'Estat, que s'han aprovat aquesta tarda i es traslladen ara al Senat per a la seva convalidació definitiva.
El debat sobre la tramitació de la reforma del codi penal ha arrencat tard, per culminar una sessió maratoniana que ha començat a les nou del matí. Els partits del govern han defensat els canvis en la línia d'avançar cap als estàndards europeus i han topat amb una oposició frontal de la dreta i extrema dreta, que en els darrers dies han acusat Pedro Sánchez de "traïdor". L'independentisme ha votat desunit sobre aquesta qüestió: només ERC i el PDECat hi han donat suport, davant les crítiques de Junts i la CUP, que consideren un error greu tirar endavant la reforma en els termes actuals, i que finalment s'han abstingut.
La derogació de la sedició era un dels compromisos del govern espanyol amb ERC. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar fa unes setmanes la reforma del codi penal per homologar-lo als codis dels països europeus. Els republicans confien que en la fase d'esmenes poder introduir millores -difícilment es podrà tocar més la definició dels desordres públics- que puguin anar en la línia d'una reforma de la malversació, l'altre gran delicte que afecta els presos indultats i els exiliats, així com altres líders independentistes que esperen ser jutjats, com Josep Maria Jové o Lluís Salvadó.
Una reforma que no genera consens
La reforma pot tenir conseqüències en la situació dels dirigents indultats, alguns dels quals estan condemnats únicament per sedició, delicte que un cop s'aprovi el nou codi penal deixarà d'existir. El Tribunal Suprem haurà de determinar en quins termes queda la pena i si es pot aplicar el delicte de desordres públics agreujats als fets de l'1-O. Pel que fa als exiliats, diversos membres del govern espanyol ha dit que amb els canvis al codi penal serà més fàcil aconseguir l'extradició, cosa que la defensa de Carles Puigdemont posa en dubte. ERC insisteix que no empitjorarà la situació de cap represaliat.
La reforma, en tot cas, no genera consens dins de l'independentisme. Només ERC en fa una defensa sense fissures, tot i reconèixer que els jutges continuaran tenint l'última paraula (si bé, diuen, estaran més limitats per la nova definició del delicte de desordres públics). Junts i la CUP han presentat esmenes a la totalitat contra una reforma que, sostenen, criminalitza el dret de protesta i continua considerant que els fets de l'1-O són delicte. Tampoc Òmnium comparteix la reforma i expressen preocupació pels efectes que pot tenir en el dret de manifestació, i l'ANC ja ha fet una crida a sortir al carrer per rebutjar l'acord ERC-PSOE.
Entre els experts tampoc hi ha consens. Si bé alguns juristes veuen millores en l'eliminació del delicte de sedició i la concreció dels supòsits en què hi ha desordres públics agreujats, altres professionals alerten que hi ha conceptes imprecisos -què és, per exemple, "intimidació"?- que obren la porta a interpretacions per part dels jutges que facin augmentar les penes de presó i penalitzin les manifestacions. Serà responsabilitat dels grups de millorar el redactat del nou codi penal en la fase d'esmenes, tot i que difícilment hi haurà canvis significatius en el text acordat.
Els canvis en la malversació es refreda
La negociació no acaba ara, al contrari. La reforma del codi penal entra en fase d'esmenes i els grups podran fer propostes per millorar la proposició de llei. Des d'ERC aspiren ara a poder introduir canvis en el delicte de malversació, però és una carpeta complexa perquè, si no es fa de manera precisa, podria acabar servint per beneficiar polítics corruptes o per revisar sentències com la del cas Gürtel o els ERO d'Andalusia. Aquest mateix dijous, el president del grup parlamentari d'Unides Podem, Jaume Asens, ha posat en dubte que existeixi, a dia d'avui, una majoria suficient per tirar endavant aquesta reforma.
Els canvis anirien en la línia de revertir la reforma que va fer el PP l'any 2015, en resposta a la consulta del 9-N i enfocada també a possibles avenços en el procés sobiranista. Els partidaris de reformar la malversació volen separar aquelles conductes delictives que suposen un enriquiment personal o de tercers a través de fons públics d'aquelles en què no hi ha enriquiment, si bé els diners públics s'han destinat a una funció per la qual no estaven previstos. El PSOE no tanca la porta a reformes, però tampoc té pressa, i ERC, ho ha dit Gabriel Rufián, no vol forçar cap canvi que pugui afavorir la corrupció.