Claus de la reforma del codi penal: intimidació, multitud i l'última paraula dels jutges

La reforma del codi penal, que inclou la derogació de la sedició i la redefinició dels desordres públics, no genera unanimitat. Ni entre independentistes -només la defensa nítidament ERC, però ha provocat crítiques de la resta d'actors-, ni entre juristes, i ha generat inquietud entre els moviments socials. Hi ha cert consens que la supressió del delicte de sedició de l'ordenament penal és positiva, però el debat s'ha traslladat ràpidament cap al delicte de desordres públics i en les conseqüències que pot tenir pel dret de manifestació, i també en el marge de maniobra que continuaran tenint els jutges a l'hora d'aplicar la nova legislació.

Per abordar el debat complex d'aquesta reforma, que tot just comença la seva tramitació al Congrés amb la previsió d'aprovar-se abans d'acabar l'any, NacióDigital ha conversat amb tres juristes. Són el catedràtic de Dret Penal de la UB Joan Queralt; el professor de Dret Penal Joaquim Bages; i l'advocada d'Alerta Solidària Norma Pedemonte, que ha participat en diversos judicis amb acusacions de desordres públics. Si els dos primers -Queralt i Bages- assenyalen que la reforma, en termes generals, és positiva, la tercera -Pedemonte- considera que no ho és pas, i que permetrà continuar perseguint la dissidència i la protesta.

Els tres coincideixen en advertir que el text que s'ha registrat al Congrés té mancances tècniques i imprecisions que caldrà corregir durant el tràmit d'esmenes. Hi ha dos conceptes que han generat controvèrsia -són la intimidació i la multitud- per la seva indefinició, que dona més marge a la interpretació dels jutges. Alhora, la redefinició de l'article 557 bis, que fins ara regulava els desordres públics agreujats, redueix els supòsits pels quals el delicte pot ser greu -i això és positiu- però continua generant dubtes entre els experts consultats.

D'elements per posar a la balança n'hi ha molts. Pedemonte, crítica amb la reforma, assenyala per exemple que a les penes s'inclou, més enllà de la presó, la inhabilitació, que pot arribar fins als vuit anys si qui comet el delicte és una autoritat. En l'actual redactat dels desordres públics no hi ha previstes penes d'inhabilitació. Queralt posa sobre la taula una millora respecte a la legislació vigent: la nova proposta precisa que per cometre el delicte cal actuar en grup i elimina la possibilitat que una actuació "individual però emparada en el grup" pugui ser constitutiva de desordres públics. "Això era una anomalia", diu el catedràtic.

Quan hi ha intimidació? I què és una multitud?

El delicte de desordres públics és controvertit perquè limita amb l'exercici de drets com la llibertat de manifestació, i per això cal ser precís en els termes del tipus delictiu. En la proposta de nova definició, hi ha dues qüestions que han generat controvèrsia. Una és la intimidació. El text parla, concretament, de "violència o intimidació". "Incloure la intimidació, tenint en compte la interpretació que ja fan els jutges, no és una bona notícia", assenyala Pedemonte. En funció de com s'interpreti aquesta "intimidació" serà més o menys fàcil que existeixi delicte. Fins ara, els desordres públics feien referència a "violència o amenaça de violència".

Un altre element que genera dubtes entre els juristes consultats és el de "multitud". Diu el text que hi podrà haver desordres públics agreujats si "una multitud" actua amb violència o intimidació per afectar greument l'ordre públic. En l'actual codi es parla de "manifestació o reunió nombrosa". Què és una multitud? Segons Pedemonte, la jurisprudència ha fixat que una manifestació és un grup de més de 20 persones, però no deixa clar què és una "multitud". Queralt assenyala, en aquest sentit, que la jurisprudència pot canviar i recorda que multitud és el que s'estableix majoritàriament en el dret europeu.

"La reforma avança en la bona direcció, però s'han de polir una sèrie de coses", diu Queralt. Una d'aquestes, que ressalten tant ell com el professor Bages, és el redactat de l'apartat c) del punt 1 de l'article que regula els desordres públics, que castiga la "invasió d'instal·lacions o edificis" amb violència o intimidació. Sense cap altra condició, com ara que aquesta invasió suposi un risc per a la vida o la salut de les persones, planteja dubtes entre els juristes consultats, que consideren que s'hauria de retocar durant la tramitació. En tot cas, per a Pedemonte, la reforma "no és positiva", perquè els conceptes són molt indeterminats i posen en risc drets fonamentals.

El "taló d'Aquil·les" de la reforma

En l'actual codi penal, un dels articles més criticats és el 557 bis, que regula els supòsits en què el delicte de desordres públics és agreujat. Ara com ara, participar d'una manifestació o dur la cara tapada pot suposar un agreujant, la qual cosa ha fet aixecar la veu als moviments socials. Aquest tipus delictiu es reforma de tal manera que es redueixen els supòsits que agreugen el delicte i també la pena màxima, que fins ara era de sis anys i ara és de cinc. Per contra, també augmenta la pena mínima, que fins ara era d'un any i ara és de tres en el tipus agreujat. Amb la reforma, el 557 bis canvia, però continua generant dubtes.

"És el taló d'Aquil·les de la reforma", sosté Joan Queralt. "Tal com està redactat, el risc de desincentivar la protesta és molt elevat", afegeix Joaquim Bages. El 557 bis reformat regula aquelles protestes pacífiques que poden ser delicte, cosa que provoca dubtes entre els experts perquè la protesta pacífica és un dret fonamental. Estableix que hi haurà delicte quan un grup, "sense fer ús violència o intimidació", ocupi contra la voluntat del titular un domicili, un despatx, oficina, establiment o local que es trobi obert al públic provocant així "una pertorbació rellevant de la pau pública i de la seva activitat normal".

En dret penal, com remarca Queralt, les paraules són importants. Tal com està redactat aquest tipus delictiu, perquè hi hagi delicte -que estaria castigat, en aquest cas, amb penes que poden arribar als sis mesos de presó- cal que es compleixi un doble requisit: que l'ocupació en qüestió -posant pel cas, l'ocupació pacífica d'una seu bancària- causi una "pertorbació rellevant de la pau pública i de la seva activitat normal". Tots dos, no un o l'altre. "S'han de rebaixar les penes o que es respecti que hi ha dos elements a pertorbar", reclama Queralt. "S'ha d'interpretar de manera restrictiva, o derogar-lo", considera Bages.

El marge de maniobra en una justícia conservadora

Els tres juristes consultats ressalten el marge d'actuació que tindran els tribunals serà determinant per veure les conseqüències de la reforma. Tant l'actual redactat del delicte com el nou que es planteja inclouen "conceptes jurídics indeterminats", com ara la mateixa idea d'ordre públic i tot allò que hi va lligat -intimidació, pau pública...-. "En els darrers 15 anys, el Tribunal d'Estrasburg ha anat perfilant una doctrina que diu que la regulació penal no pot desincentivar els drets fonamentals i la reforma del codi penal encaixa en aquesta doctrina", sosté Queralt.

Una altra cosa és la interpretació que en faci una judicatura que, especialment a la cúpula, té un biaix conservador. "Si s'interpreta correctament, d'acord amb els drets fonamentals, el dret de protesta està garantit", diu el catedràtic, que reconeix, però, que el passat autoritari de l'estat espanyol afavoreix que hi hagi malfiances davant dels jutges. 

"La reforma concreta més la llei penal, però hi continua havent un marge important per a la interpretació. Això s'ha de revisar durant la tramitació", afirma Bages. Això, en un context com l'espanyol, permet que hi hagi sospites acreditades de fins on poden arribar els tribunals. Un risc que Pedemonte, que tot just la setmana passada actuava com a advocada defensora en un judici contra diversos militants d'Arran per l'ocupació de la seu del PP l'any 2017, considera real davant les interpretacions que fan els jutges dia a dia, i que segons ella la nova legislació no podrà frenar. "Continuarem recorrent a Europa", conclou. 
 

Proposta de reforma del codi penal by edicio naciodigital on Scribd