Els Premis Octubre van néixer l'any 1972 a València, impulsats per Edicions Tres i Quatre sota la batuta de l’editor Eliseu Climent, amb la voluntat de donar veu i reconeixement a la literatura i el pensament crític en català durant el franquisme. Malgrat la repressió política de l’època, es van consolidar ràpidament com una cita anual indispensable per a la cultura catalana, especialment al País Valencià.

Durant més de mig segle, han premiat figures de primer ordre de la literatura catalana, com Maria-Mercè Marçal, Isabel-Clara Simó, Joan Fuster o Josep Piera, i han acollit obres innovadores, valentes i arrelades al context social i lingüístic dels Països Catalans.

A banda dels guardons literaris, els Premis Octubre han estat un punt de trobada cívic i intel·lectual, una plataforma de resistència cultural en moments de repressió i infrafinançament institucional.

Tot i haver superat moments difícils, com la censura, la manca de recursos o la indiferència i, fins i tot, bel·ligerància institucional, la cancel·lació de la gala del 2024 i la no convocatòria del 2025 suposen una aturada inèdita que encén alertes sobre la fragilitat del teixit cultural valencià en les condicions polítiques i econòmiques actuals.

La defensa de la llengua i la cultura al País Valencià sempre ha comportat un esforç de militància i compromís addicional que han desgastat i “cremat” molts protagonistes i activistes imprescindibles. Quan governa les dretes (que a l’estat espanyol sempre és extrema) es priva la cultura pròpia del pa i la sal. Quan governen l’esquerres, l’aversió al conflicte i la por a la instrumentalització del debat fa que la inacció sigui gairebé total.

Els Premis Octubre no només han guardonat literatura: han defensat una llengua, una cultura i una idea de país. Però ho han fet sempre des d’una posició de resistència i autodefensa. Mai des de la normalitat d’un país que desenvolupa la seva personalitat nacional amb llibertat.

Per a més inri, un cert paternalisme mal entès des de Catalunya tampoc no ha contribuït mai a una evolució positiva de la situació. Tot i compartir llengua i cultura, Catalunya i el País Valencià viuen d’esquena des del punt de vista cultural. Ni tan sols la distribució de llibres i revistes és fluida.

Avui, 53 anys després dels primers Premis Octubre, el conflicte continua allà mateix. Una llengua i una cultura minoritzades als seus propis àmbits geogràfic i demogràfic. El model de resistència de l’últim mig segle mostra signes clars d’esgotament. Cal no defugir el conflicte i cal repensar de quina manera es pot encarar per prevaldre, no només per sobreviure.