Vuits del vuit que no lliguen, avui que som vuit del vuit, ens aniria millor que no pas els vuits i nous i les altres cartes del joc poètic de Pere Quart. Ha passat un any de la sessió d’investidura del president Illa, prou eclipsada per l’intent del president Puigdemont d’arribar a l’hemicicle del Parlament de Catalunya i poder parlar des del faristol.
És ben cert que la prèvia d’aquella data i cita va fer que els Mossos escorcollessin fins al darrer escó, tots els passadissos, els soterranis, clavegueres, portes i reixes del parc de la Ciutadella, com quan els reis d’Espanya van anar la vigília de Sant Joan a Montserrat. Un escorcoll previ mai vist, segons que m’explicava ara fa un any i un dia, el president del Parlament Josep Rull des del balcó de l’Ajuntament de Valls on vam coincidir amb motiu de la Diada Castellera del Firagost, en la meva condició d’ambaixador dels Xiquets de Valls.
Una cita que si fa uns anys podia semblar de tràmit en el calendari estiuenc, ha anat agafant volada i per les dues colles vallenques: la Vella i la Joves ha acabat esdevenint un vespre per o bé millorar la trobada de Sant Joan, o bé per encarar la resta de temporada amb més força. La d’aquest any, on ara que Els Pets m’han rellevat, hi vaig poder ser com a exambaixador, va ser una Diada per emmarcar. Gamma extra a dojo, 5 de 8 castells descarregats, amb construccions meravelloses, mai descarregades, com el 7d9f de la Colla Vella, o el 2d9fm de la Joves, a més de dos pilars de 8. Que es prepari Sant Fèlix, que serà una diada d’enlairament de deus.
Tornant al balcó, un Josep Rull, bon aficionat casteller egarenc, gaudia molt l’any passat, i això que ell mateix sabia que l’endemà seria una jornada complicada, i en tot cas mantenia mutisme sobre les intencions del president Puigdemont i sobre si ja era a Barcelona en aquell moment, com s’ha sabut després.
El periodista Josep Nualart Casulleras, que desmenteix la versió oficial, i que explica fil per randa com va anar tot al seu llibre Tres dies d’agost, i com s’ho va fer Carles Puigdemont per fugir d’una gàbia i poder tornar a la llibertat de moviments d’aquest exili de 8 anys, i també quin era el disseny previ, que va frustrar aquest blindatge policial, com va anar el procés de decisió que preveia que en el moment que es detingués Puigdemont, Josep Rull suspendria el ple d’investidura d’Illa, i com es dibuixava un escenari d’Estremera o Soto del Real, convençuts que el jutge Llarena per molt definida que estigués la llei d'amnistia no la respectaria com és el cas.
Per cert, que aquesta Diada castellera del Firagost, el convidat institucional era el Pare Abat de Montserrat, Manel Gasch, que mirava de refer-se, en un ambient ben diferent, de la polseguera de l’anada dels reis a Montserrat per Sant Joan. També és cert que tot i el Mil·lenari, que va convocar les colles vallenques a la Basílica, hi va haver convidats al balcó que van confondre el Pare Abats amb l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas i li demanaven explicacions sobre la retirada de l’estelada que hi ha hagut a l’església de Prades dels del 2012, i que ara han denunciat amb amenaça una entitat espanyolista a qui neguitejava aquell estel.
Ha passat un any, i aquesta imatge de «normalitat» postprocés, que també volia reforçar la visita forçada per la porta del darrere dels monarques espanyols a un temple símbol de la catalanitat, no és completa perquè el mateix estol judicial fa que ara mateix el president Puigdemont continuï a l’exili. Ell mateix a xarxes s’ha encarregat de recordar el paper d’entorpiment del Suprem a l’aplicació de la llei d’amnistia, i d’explicar que ara fa un any «calia assumir el risc de trencar costures. Calia posar en evidència una anomalia democràtica greu».
Mantenir la posició no sempre és còmode ni agradable, diu, d’aquí el sentit de l’exili davant dels qui el volen tancat i inhabilitat. Per trencar el missatge dels que prediquen «l’evangeli de la mentida més bonica de la normalitat». Mentrestant els Mossos d’Esquadra han aixecat la suspensió de sou i feina, pels agents investigats per facilitar la fugida del 8 d’agost, tot i que hi ha un procés judicial obert.
Veurem també què diu el Constitucional i si és aquest tribunal el que acaba estroncant els desitjos de Llarena, Marchena i companyia, que el que volen és veure Puigdemont entre reixes, sigui ara, sigui quan acabi governant el PP. Veurem si en aquell moment hi ha vuits i nous, alguna carta que lligui. La partida continua oberta.