"Vostè no fracassarà, vostè ja està fracassant". Amb aquesta frase dirigida a Sílvia Orriols ha tancat Salvador Illa l'última sessió de control de l'any. Les circumstàncies han fet que fins aquest dimecres no s'hagi produït el primer cara a cara entre el president i la líder d'Aliança Catalana, quasi un mes després de la publicació de l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió. L'intercanvi dialèctic entre Illa i Orriols dona pistes de la recepta que aplica el Govern per combatre l'extrema dreta, sigui independentista o espanyolista. Confrontació al Parlament -en l'últim ple, amb cites a Paco Candel- i polítiques públiques per atendre "els problemes" de la gent.
Catalunya encara viu pendent de la pesta porcina, crisi que pot servir de gasolina per a l'auge ultra, l'executiu no preveu variar el full de ruta, que implica confrontar ideològicament en les intervencions parlamentàries, amb discurs i amb dades; però també per fer polítiques públiques que atenguin els problemes de la ciutadania, cap de més important que l'emergència habitacional i la seguretat, com indica de fet l'últim CEO, però també, i sobretot, posar més diners als barris. El combat, diuen, es juga bàsicament aquí, perquè també és en aquests espais -sigui a l'àrea metropolitana o a la Catalunya interior- on l'extrema dreta mira d'aprofitar el descontentament o la sensació d'abandonament per fer forat.
Des que va arribar a la presidència, Illa ha posat èmfasi en totes dues vies, si bé de moment, segons les enquestes, no acaba de funcionar. Al Parlament són habituals les enganxades amb Aliança Catalana -també amb Vox- i el president acostuma a portar dades per mirar de desacreditar els seus arguments. "El seu projecte fracassarà", diu Illa sovint a la líder del partit ultra. A Palau volen seguir en aquesta línia. "Estem convençuts del nostre projecte polític", sostenen fonts consultades. A què s'agafen? També al CEO. Un 63% dels catalans aprova la gestió del Govern, que de mitjana obté un 4,9 sobre 10. "Són màxims històrics", insisteixen les mateixes fonts. També és cert que, per ara, el PSC no acaba de capitalitzar el Govern, i perdria entre dos i tres escons al Parlament si es fessin eleccions.
En tot cas, a Palau veuen validada l'aposta per l'aliança d'esquerres i les polítiques progressistes, i volen aprofundir-hi. "Volem reforçar l'agenda de progrés i donar resposta de manera àgil a les problemàtiques de la ciutadania", assenyalen des del Govern. Entre les principals línies d'actuació del Govern hi ha les polítiques d'habitatge -aquesta setmana s'ha aprovat la regulació dels lloguers de temporada-, però també combatre la sensació d'inseguretat, amb especial atenció a la multireincidència; i també rehabilitar els barris més degradats. Això últim vol fer-ho amb un pla d'arrel maragalliana que Illa va anunciar tan bon punt va arribar a Palau, i que ja ha començat a caminar. Posar diners als barris és clau.
Combatre la inseguretat
A Palau vinculen les polítiques d'habitatge a la lluita contra l'extrema dreta. L'executiu ho considera el principal factor de desigualtat i és una de les prioritats, que casa bé amb les preocupacions que expressa la ciutadania. La segona i la tercera preocupació dels ciutadans, a força distància de l'habitatge, són la immigració i la seguretat. Per combatre la inseguretat, el Govern està ampliant la plantilla dels Mossos, ha pactat més jutjats per fer judicis ràpids, i ha activat plans com el Kanpai contra la multireincidència, que en els darrers sis mesos s'ha saldat amb 470 detinguts amb 4.000 antecedents policials. L'objectiu és desactivar un dels arguments de l'extrema dreta, que beu de la sensació d'inseguretat que es pot produir en alguns entorns. "Qui la fa, la paga", insisteix Illa sempre que pot al Parlament.
La recepta té efectes desiguals. Sí que cauen els delictes com robatoris o furts, però pugen les violacions o el tràfic de drogues. A Barcelona, la criminalitat baixa, però creixen els incidents amb armes blanques. El Govern pot exhibir bones dades delinqüencials, però la percepció d'inseguretat encara hi és, i això ho explota l'extrema dreta. L'enquesta de l'Institut Català Internacional per la Pau diu que el 64% dels catalans creu que el país és menys segur que ara fa un any. El 38% diu que el seu barri és més insegur i el 50% creu això del seu poble o ciutat. Representa un augment de deu i dotze punts respectivament en comparació amb les de fa dos anys.
Més diners als barris
Durant el debat d'investidura, ja fa més d'un any, Illa va respondre de la mateixa manera Vox i Aliança Catalana. Els va dir que desmuntaria un per un tots els seus arguments amb retòrica però també amb polítiques. La llei de barris va en aquesta línia, perquè a Palau consideren que augmentar la inversió pública per regenerar els barris i que siguin "més dignes, més segurs i amb serveis públics de qualitat" pot ajudar a desactivar missatges populistes, que troben un graner de vots en zones deprimides. No és estrany que Vox faci visites llampec a determinats punts del país on, precisament per una sensació d'abandonament per part de les institucions, l'extrema dreta mira de fer-hi forat. Illa es va encarar amb Ignacio Garriga en el darrer ple del Parlament, precisament per això.
En aquest sentit, fonts consultades per Nació destaquen l'increment de diners i la simplificació de tràmits del PUOSC, que enguany ha crescut fins als 500 milions d'euros i "per primera vegada" ha arribat a tots els municipis, amb èmfasi especials als més petits. Aquests diners es poden destinar als projectes que triïn els ajuntaments per millorar infraestructures o serveis, com ara escoles bressol o pacificació de carrers.
Recepta pujolista en immigració
El Govern insisteix que els discursos d'odi no faran forat a Catalunya, però el cert és que, segons les dades demoscòpiques, el rebuig a la immigració guanya força. Segons el CEO, un 68% dels catalans creu que no hi ha control de qui entra al país i un 60% creu que hi ha massa immigració. També és cert que un 70% creu que es fa massa demagògia contra els migrants i una majoria també diu que la immigració és necessària. Segons l'enquesta de l'Institut Català Internacional per la Pau creix el punitivisme entre els catalans i més de la meitat defensa expulsar els migrants que delinqueixin. L'extrema dreta -sense diferències entre l'espanyola i la catalana- posa al focus la immigració i la vincula amb la inseguretat.
El fet migratori és una de les prioritats d'Illa, també. I en aquest cas ho aborda des d'una triple premissa inspirada en el pujolisme i d'arrel humanista. El president ha dit més d'una vegada que tothom qui ve a millorar Catalunya és català, que acollir i integrar els immigrants no posa en risc la identitat ni la llengua, i que els immigrants tenen drets i deures. El diagnòstic a Palau és que reforçant els serveis públics i rehabilitant els barris es pot desactivar bona part del missatge que alimenta l'extrema dreta, que assenyala els més desafavorits, sovint migrants. Això no treu, però, que en determinats municipis el PSC opti per la línia dura, com és el cas de Martorell, on el govern municipal (Junts i PSC) planteja multar qui ompli garrafes d'aigua a les fonts públiques, una mesura que, diuen, és per combatre les ocupacions, però que ha rebut crítiques per limitar un bé bàsic als sectors més vulnerables.
