La pel·lícula Don’t Look Up d’Adam McKay retratava com l’estupidesa humana i els interessos d’uns pocs propicien la inacció davant l’impacte imminent d’un meteorit a la Terra. Una part de la classe política espanyola contempla amb una barreja d’indiferència, expectació i lectures tàctiques el deixant del cometa 3l/Aliança Catalana que -segons el CEO- impactarà espectacularment en el Parlament de Catalunya, però que ja afecta la gravitació del sistema planetari del Congrés.
“És fruit del procés; el negoci de Carles Puigdemont va ser ruïnós i la gent vol solucions als seus problemes personals”, deia dimecres Alberto Núñez Feijóo als passadissos del Congrés, a preguntes de Nació. “Ens preocupen els discursos extrems i xenòfobs, és el reflex del que passa a Espanya”, apuntava un alt representant del govern espanyol pocs minuts després. “És lògic, la gent n'està fins als collons”, justificava un diputat de Vox.
Susana Griso i Anna Rosa Quintana hi suquen pa
Uns i altres perceben Aliança com un cos polític aliè que els queda relativament lluny, per al qual encara no s’han traçat grans plans d’actuació. Certament, fa mesos que els mitjans espanyols intensifiquen les seves informacions sobre Aliança. Els matinals de Telecinco i Antena 3, amb Ana Rosa Quintana i Susana Griso, han jugat sovint amb el clixé de Sílvia Orriols com a figura disruptiva de la dreta xenòfoba i independentista. Altres han fet anàlisis més rigoroses sobre els factors sociològics i polítics que propulsen la formació.
Però la publicació del CEO de dilluns que apunta a un empat virtual amb Junts ha disparat l’interès per un partit fundat fa només cinc anys i que sovint, des de Madrid, s’ha simplificat com un Vox independentista. D’aquí que fins ara bona part de l'anàlisi que en fan les grans formacions espanyoles s’hagin ajustat més a la idea que Aliança és un mirall català del partit de Santiago Abascal que no pas al tarannà propi de la formació d’Orriols.
De totes les formacions espanyoles, Vox és la que té un full de ruta més clar sobre com abordar l’impacte. L’estratègia de Vox per rendibilitzar l’auge d’Aliança parteix de la premissa que Orriols resta vots a les altres forces independentistes i alimenta debats a Catalunya que poden acabar beneficiant Abascal. Per què? Perquè (de moment) Aliança sosté que no es presenta a les generals, i un electorat mobilitzat entorn de la immigració i la seguretat pot trobar en Vox una opció equànime a l’hora de dipositar el vot per elegir el Congrés.
Els socialistes també troben en Aliança un actor que els permet confrontar projectes i que, de retruc, desgasta els seus rivals. És la recepta que Pedro Sánchez va explorar a les generals del 2019 amb Vox, quan va propiciar que Abascal participés en el debat de TVE. Després, l’ideari ultra i els pactes amb el PP li han servit de revulsiu per polaritzar i mobilitzar l’electorat progressista. Com ell, Salvador Illa aprofita les sessions de control al Parlament per projectar lideratge i provar d'encapçalar el bloc d’un catalanisme transversal que s'hi contraposi.
I el PP veu l’ascens d’Aliança com la constatació que les polítiques d’immigració de Pedro Sánchez i el suposat descontrol sobre l’arribada d’immigrants musulmans a Catalunya provoca l’aparició de formacions i moviments extremistes. A més, per als populars, el vessant independentista i identitari d’Aliança serveix per desgastar el mantra de la “normalització” de la Catalunya postprocés que pregona el president espanyol.
L'impacte del retrovisor de Junts
La distorsió que provoca el partit de Sílvia Orriols, però, ja s’ha notat directament al Congrés. Independentment de la resta de motius que han portat el grup de Míriam Nogueras a trencar amb el PSOE, com els incompliments reiterats, la pressió creixent d’Aliança sobre l’electorat de Junts ha actuat com a catalitzador. Sense els set diputats de Puigdemont, Sánchez viu instal·lat en un final de legislatura agònic en què ha de compaginar els escàndols diaris de corrupció amb la impossibilitat d’aprovar lleis al Congrés.
En la seva mesura, Aliança ha distorsionat l’òrbita de Junts. El gir dels de Puigdemont, sumat al desmarcatge de Podem i a la sortida de Compromís de Sumar apropen la possibilitat d’un avançament electoral. Sánchez intentarà aprofitar aquest últim tram de legislatura per revertir l’escenari, però la debilitat parlamentària i l’agenda judicial el poden portar a escriure precipitadament l’epíleg del seu Manual de resistència.
