Els màxims dirigents de Vox a Espanya miren de cua d’ull l’ascens meteòric del partit de Sílvia Orriols. Aliança Catalana desperta curiositat al Madrid mediàtic i polític. Se’n parla als passadissos del Congrés. Apareix a les televisions privades, que aprofiten el discurs d’Orriols per caricaturitzar l’independentisme i sobredimensionar-la presentant el moviment com identitari i excloent. La profecia autocomplerta.
Però alerta. El Mundo, en el context d'una recent enquesta electoral a Catalunya, li va dedicar recentment una peça que apunta que gairebé la meitat dels votants d’Orriols es decantaria pel no en un referèndum d’independència. Hi ha un nou actor a l’extrema dreta a Catalunya que s’està menjant Junts (el 17,4% dels seus votants prové del partit de Puigdemont, segons Sigma Dos), però que capta votants de tots els partits, encara que no siguin sobiranistes. També de Vox (6,6%).
Per altra banda, La Vanguardia ha publicat aquest diumenge una enquesta de l'Ipsos en què situa a Aliança Catalana amb 17 escons més que en les darreres eleccions catalanes, principalment a costa de Junts i el PSC.
Un perill per a Espanya?
“Aliança Catalana és un perill per a Espanya quan defensa la independència de Catalunya, però no ho és quan lluita contra la immigració descontrolada”, diu Santiago Abascal, líder de Vox, a Nació. De portes enfora, a la seu de Vox del carrer Bambú, Aliança els preocupa poc. Més aviat el contrari. Per què? Primer, perquè Orriols ha promès que el seu partit no es presentarà a les eleccions al Congrés. Segon, perquè les enquestes apunten que les dues formacions creixen en paral·lel. I tercer, i més important, perquè Aliança desgasta, sobretot, les forces independentistes. Bingo.
“El que hauríem de fer és deixar que continuï creixent a costa del vot separatista, perquè no hi haurà independència i al Parlament sempre ens serà més fàcil entendre’ns amb un partit com Aliança que amb Junts”, apunten veus de la formació ultra.
Tot i les discrepàncies evidents respecte a la independència de Catalunya i en qüestions com l’avortament, els matrimonis homosexuals i el col·lectiu LGTBI, en què Aliança té una posició molt més laxa, no hi haurà confrontació. De fet, al Parlament Vox i Aliança han votat conjuntament diverses propostes sobre el control de la immigració i contra la suposada islamització de Catalunya. Vox dona suport sovint a iniciatives d’Orriols, i Aliança Catalana presenta esmenes a les mocions de Vox traduint-les al català i eliminant les referències a Espanya, però amb el mateix fons.
“No ens convé pegar-nos. Parlem del mateix i som complementaris”, apunta un diputat de Vox al Congrés. Els dos partits comparteixen referents internacionals: Donald Trump, l'alemanya AfD, Giorgia Meloni o Marine Le Pen. I Vox veu en Aliança un estrany company de viatge.
Repartir-se els espais
De fons, el convenciment que Vox i Aliança es poden repartir certs espais. Els d’Orriols tenen més implantació a la Catalunya interior, en municipis menys poblats i en una franja d’edat més elevada, mentre que el partit d’Abascal està de moda entre els joves i avança a zones urbanes. “Que ells creixin per una banda, i nosaltres per la nostra”, diuen els espanyolistes. Tiki-Taka.
Vox assegura que no hi ha hagut —ni s’espera— cap contacte entre les dues formacions. Però entona una sintonia de no-agressió que, per als d’Abascal, té una explicació pràctica: En la mesura que comparteixen postulats, part dels votants d’Aliança a les eleccions catalanes es poden decantar per Vox a les generals. “Creiem que Aliança i el seu discurs ens reforça”, sostenen. Les seves enquestes per a les pròximes generals els donen cinc diputats a Catalunya, tres més que ara.
N'hi ha per tots dos
“Ens alegrem de l’existència d’Aliança: defensa la nostra política migratòria i la necessitat de posar fre a l’islamisme”, i a més “divideix el vot” i fa més difícil el retorn d’una majoria independentista políticament operativa, resumeix un dirigent de Vox a Catalunya. En un context de creixement mundial de l’extrema dreta, hi ha espai per als dos, sosté.
Però de la mateixa manera que Vox espera rebre part del vot d’Aliança a les generals, principalment per incompareixença d’Orriols, els d’Ignacio Garriga també poden patir fuites importants a les autonòmiques i municipals, que poden ser-los menys pròpies o amb més dificultats per trobar candidats. Part de l’electorat de Vox, entre el 5 i el 7% segons el CEO, es va decantar per aquesta formació a les autonòmiques del 2024. Les enquestes apunten que Aliança pot obtenir entre 10 i 14 escons al Parlament, i les municipals del 2027 podrien constatar aquesta tendència. Serà en detriment de Vox?
“Potser quan creixin els haurem de confrontar”, tanca Abascal des del Congrés, però avui -diu- no els preocupa. Al contrari del que és tradició a l’esquerra, l'extrema dreta interioritza, per ara, que les lluites intestines només condueixen a un repartiment de la misèria. Per ara, tot suma per mantenir encesa la motoserra.
