El Govern ha fet pública aquest divendres la resolució de la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles, que té com a finalitat finançar projectes per pal·liar la vulnerabilitat urbana dels municipis catalans. En aquesta primera publicació, s'han escollit 20 municipis, entre els quals hi ha les quatre capitals de demarcació. Entre els projectes que rebran més dotació econòmica hi ha Olot, Amposta, Vic, Tortosa, Figueres i Santa Coloma de Gramenet. En total, les iniciatives escollides rebran un pressupost de 412 milions, 232,71 dels quals els aportarà el Govern, una xifra superior a la prevista inicialment. Ara, els ajuntaments tenen 12 dies hàbils per acceptar o renunciar -cosa que el Govern no preveu que passi- la resolució. Quant a la segona convocatòria del pla, es publicarà durant el primer semestre del 2026.
El llistat complet de municipis que rebran finançament són Tortosa i Amposta, de les Terres de l'Ebre; Reus, Tarragona i Calafell, de la demarcació de Tarragona; Lleida i Torrelameu, de Ponent; la Pobla de Segur i la Seu d'Urgell, de l'Alt Pirineu; Sant Joan Despí, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de Mòdena i Mataró, de Barcelona; Manresa, Solsona i Vic, de les comarques centrals; i Girona, Olot i Figueres, de la demarcació gironina.
Els 20 barris seleccionats s'han triat d'entre les 83 sol·licituds que va rebre el Govern aquest passat octubre. Des de la comissió del Pla de Barris ressalten que, tenint en compte que hi ha projectes de totes les vegueries, el repartiment és "equilibrat". Tot i això, el comissionat per a l'impuls de les polítiques de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles, Carles Martí, ha admès que s'han quedat fora "bons projectes", als quals ha animat a presentar-se a la pròxima convocatòria, que hauria de sortir el maig del 2026. El Govern calcula que les accions proposades beneficiaran directament 273.519 persones.
Per a fer la tria, la comissió del Pla de Barris ha atorgat una nota a cada projecte, valoració en què un 30% correspon a condicions "objectives" en funció de gairebé una trentena d'indicadors vinculats a la vulnerabilitat. El 70% restant fa referència a criteris vinculats a la transformació física, l'impuls de la transició ecològica i l'acció sociocomunitària. En aquest sentit, Martí ha explicat que s'ha intentat fer un "equilibri" entre la realitat objectiva dels barris i la "capacitat transformadora" del projecte. El Govern ha facilitat el llistat de les puntuacions, que és el següent.
El comissionat ha ressaltat el cas de la Pobla de Segur i Torrelameu, ja que es tracta de poblacions de menys habitants respecte de la resta. També ha concretat que, en el cas de la localitat del Pallars Jussà no es tracta d'un pla de barri, sinó de vila completa, ja que el projecte triat fa referència al nucli urbà i pretén millorar els carrers, crear equipaments polivalents, fomentar la transició ecològica i promoure la mobilitat sostenible, entre altres.
Ampliació del pressupost fins als 232,71 milions
Tot i que el pressupost inicial per al Pla de Barris era de 200 milions d'euros, a causa del nombre de peticions rebudes, s'hi han sumat 32,7 milions més amb l'aval del Departament de Presidència i el Departament d'Economia. Amb la previsió inicial, el Govern ha explicat que tan sols hauria cobert els 16 projectes amb més puntuació, de manera que s'ha optat per un suplement de crèdit per poder arribar fins a la vintena de municipis.
De cara a la convocatòria de l'any vinent, el Govern preveu rebre encara més peticions que enguany, motiu pel qual estudia un nou possible augment del pressupost.
La primera convocatòria, barri a barri
Els tres projectes que s'enduen més pressupost són els d'Olot, Amposta i Vic, amb 15 milions cadascun. A la capital de la Garrotxa, la proposta beneficiarà el nucli antic; al Montsià, els barris fluvials (el Grau i el Pla d'Empúries), una zona urbanísticament envellida; i a Osona, els barris del sud i del nord-est.
A Barcelona, que s'endú 12,5 milions, el projecte seleccionat és al districte de Ciutat Vella, on hi ha els barris del Raval, el Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera i la Barceloneta. Es tracta d'una zona amb problemàtiques de "vulnerabilitat residencial, precarietat laboral, desigualtats educatives i dèficits en l'espai públic", entre altres. A la resta de la demarcació barcelonina, també s'ha triat el projecte de Mataró, que posa el focus en el barri de Cerdanyola; el de Sant Joan Despí, centrat en les Planes; Santa Coloma de Gramenet, que posa el focus en la part sud (Fondo, Raval, Santa Rosa i Safaretjos i una part de Can Mariner); i Santa Perpètua de Mogoda (Can Folguera).
Quant a la resta, dels projectes a les comarques gironines, a Figueres el focus es posa en la zona oest i a Girona, al Pont Major. A la zona de Tarragona, a la capital s'ha triat la Part Baixa; el projecte de Tortosa se centra en l'àrea de la Ciutat Històrica; i, a Reus, en l'àrea del sud (barris de Carrilet, Juroca, Parcel·les Cases, Fortuny i Sant Josep Obrer). A Lleida és el centre històric i a Torrelameu, el nucli urbà. A la Catalunya central, a Manresa el focus també és el centre històric i a Solsona el nucli antic. A la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran, a la Pobla de Segur és tot el municipi i a la Seu d'Urgell el centre històric. I, al Penedès, el projecte seleccionat de Calafell s'orienta al barri de Cal Bolavà.
