Per què Illa ha situat la immigració al centre de l'arrencada a Palau?

El president aspira a confrontar l'extrema dreta i a desmuntar els discursos d'odi abordant el fenomen migratori amb polítiques que reforcin els serveis públics i sota la premissa que les persones nouvingudes "enriqueixen" la societat

Salvador Illa, durant la presa de possesió
Salvador Illa, durant la presa de possesió | Hugo Fernández Alcaraz
13 de setembre de 2024, 19:01
Actualitzat: 16 de setembre, 8:19h

"Tothom qui ve a millorar Catalunya és català". Salvador Illa ha repetit diverses vegades aquesta frase els darrers dies, i ho continuarà fent. El missatge va aparèixer, de manera espontània, segons expliquen des del seu equip, en una rèplica parlamentària a Sílvia Orriols, la líder d'Aliança Catalana. El president ha situat la immigració al centre en l'arrencada a Palau, moviment que no es pot deslligar de la prioritat del Govern d'excel·lir en els serveis públics, també en relació amb l'acollida i atenció a les persones nouvingudes, però que també li permet confrontar l'extrema dreta, una posició on el PSC se sent còmode, i articular un discurs sobre Catalunya com a país d'acollida que pot sintonitzar bé amb ERC i els comuns.

En un moment que proliferen els discursos d'odi i el Parlament compta per primera vegada amb dos grups obertament islamòfobs -Vox i Aliança Catalana-, Illa ha llançat tres missatges clars amb relació a l'arribada de migrants a Catalunya en les darreres setmanes. El primer, verbalitzat ja en campanya electoral: "Acollir i integrar l'immigrant no posa en risc la identitat ni la llengua, sinó que ens enriqueix". I dos més, per reforçar el caràcter integrador el president vol imprimir al seu Govern. "Tothom qui ve a millorar Catalunya és català", central en el discurs de la Diada; i "els immigrants són persones que tenen drets i deures", intensificat després del cas dels migrants de Tossa de Mar. És sota aquesta triple premissa que el dirigent socialista vol afrontar el fet migratori.

Fonts governamentals consultades insisteixen la centralitat que Illa ha donat a la immigració està vinculat a les prioritats de l'executiu: reforçar els serveis públics i desmuntar els discursos d'odi. El diagnòstic que fan a Palau és que a través de polítiques públiques que millorin l'educació, la sanitat i els serveis socials, i també que reforcin la seguretat als barris, es pot desactivar bona part dels missatges que alimenta l'extrema dreta. És així com s'ha d'entendre, per exemple, la creació del comissionat de barris, la primera mesura de la primera reunió del consell executiu encaminada a revitalitzar i millorar determinades zones del país, o les diverses trobades de la consellera d'Interior, Núria Parlon, amb la renovada cúpula dels Mossos

Confrontar amb l'extrema dreta

El debat de la immigració situa el PSC en una posició còmode, perquè li permet marcar perfil davant partits com Aliança Catalana o Vox, i això l'ha beneficiat electoralment fins ara. En la campanya de les eleccions espanyoles, el PSOE va saber aprofitar el temor d'un govern del PP i Vox per retenir la Moncloa. A les catalanes, la figura de Pedro Sánchez i la seva guerra contra la "màquina del fang" va servir a Illa per mobilitzar vot socialista. Amb un missatge integrador de la immigració, combinat amb polítiques concretes, el Govern aspira a confrontar i desactivar els ultres.

Alhora, li permet també situar el PP en el dilema de decidir si abraçar el centredreta amb el risc de perdre vots cap a l'extrem, o bé mira de retenir vot que podria anar a Vox. En els darrers dies, el partit sembla haver-se decantat cap a la segona opció. L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, va denunciar dijous que un "home marroquí" detingut més de cinquanta vegades continuava en llibertat, i va dir que no se sorprendria que els veïns el "linxessin". El partit no l'ha desautoritzat perquè, diuen, les paraules d'Albiol "connecten amb el que pensen la gran majoria de ciutadans". 

Sintonia amb les esquerres

El fet migratori ha guanyat rellevància en els darrers mesos a Catalunya. El PSOE i Junts, de fet, negocien un traspàs de competències en immigració que, si s'acaba fent realitat, haurà de gestionar Illa des del Govern. Situar aquesta carpeta al centre permet al president enfortir-se en el front d'esquerres, i sintonitzar amb els que, ara com ara, són els socis prioritaris. La idea de Catalunya com a terra d'acollida, que no és nova, encaixa amb les altres formacions progressistes al Parlament. Illa té clar que cal "afrontar el fenomen migratori" entès com una "emergència global" i des de la perspectiva que "acollir i integrar no debilita la societat sinó que l'enriqueix".

Tant ERC com els comuns poden sentir-se còmodes amb els missatges que ha enviat Illa els darrers dies -acollida i integració, drets i deures, riquesa que suposa la immigració- i en la confrontació amb l'extrema dreta. Això és rellevant en els primers compassos de la legislatura i amb els pressupostos a l'horitzó. La voluntat de la consellera Alícia Romero és que entrin en vigor l'1 de gener amb la majoria de la investidura, una tasca complicada que, més missatges que ressonin bé, requerirà negociacions i cessions.