- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Pedro Sánchez ha sacsejat de dalt a baix la campanya del PSC. Primer amb la carta, una sorpresa per a la cúpula dels socialistes catalans. Després, amb la decisió de quedar-se a la Moncloa. I ara amb la participació en els actes de campanya, acompanyant el candidat Salvador Illa. Sánchez, protagonista indiscutible quan trepitja Catalunya, ha aconseguit introduir emocionalitat, personalisme i un cert grau de conflicte, en aquest cas amb la dreta, en una campanya, la d'Illa, que pretenia ser tranquil·la, centrada en la gestió i en projectar l'estabilitat que el líder del PSC promet per a la Generalitat.
Superat l'equador de la cursa cap al 12 de maig, el factor Sánchez xoca amb el lideratge tranquil d'Illa. En el primer gran acte conjunt, que va desbordar el pavelló municipal de Sant Boi de Llobregat, el missatge de Sánchez va eclipsar la proposta de gestió ordenada del PSC, que el candidat socialista continuarà fent fins a les eleccions. El president del govern espanyol va fixar el seu marc -la lluita contra les "mentides i difamacions" de la dreta i l'extrema dreta- i va enrolar el candidat del PSC en una estratègia que té l’epicentre a Madrid. De fet, va vincular el vot a Illa a la censura a les maniobres de PP i Vox contra el govern espanyol.
La maniobra de Sánchez -"una manera de fer molt seva", deia Illa divendres- ha abocat també la campanya als personalismes. Si Junts ho ha centrat tot en Carles Puigdemont i el seu possible retorn, la campanya del PSC ha basculat, volgudament o no, cap a l'hiperlideratge de Sánchez, després de la carta a la ciutadania, l'assetjament de la dreta contra ell i el seu entorn, i la decisió de continuar a la Moncloa i "plantar cara" a la "màquina del fang" que promouen la dreta i els seus altaveus mediàtics. El president del govern espanyol continuarà tenint pes fins al 12-M.
A mesura que passen els dies, s'entreveu més el rerefons polític del moviment del líder del PSOE, presentat primer com una decisió estrictament personal. La decisió de continuar no ha anat acompanyada de mesures per a la "regeneració democràtica" que planteja, més enllà de la "reflexió col·lectiva" sobre la manera de fer política. Mentrestant, ha aconseguit que la campanya parli més sobre ell que no pas sobre un eventual retorn de Carles Puigdemont o sobre les cessions als independentistes, encapçalades per l'amnistia que s'ha d'aprovar en les properes setmanes.
Sánchez contra "els poderosos"
Tampoc el missatge de Sánchez acaba de casar amb el que ha exhibit Illa en el primer tram de la campanya. La intervenció a Sant Boi va representar l'ala més esquerrana del PSOE, fins al punt que entre el públic es va cridar algun "sí que es pot", lema més propi de Podem que no pas dels socialistes. En la línia de la lluita política contra els poders fàctics de l'Estat, Sánchez va erigir el PSOE -i de retruc, Illa i el PSC- com el representant de la "majoria social" davant dels "de dalt" i els "poderosos", un discurs que pot encaixar bé en aquell electorat de Podem o comuns, però que allunya el partit de posicions més moderades. Aquest dissabte, a Montmeló, Sánchez s'ha tornat a pronunciar en aquest sentit, exhibint les polítiques més progressistes dutes a terme des de la Moncloa, i refermant el seu compromís de liderar el "govern de la gent".
Mentrestant, la tesi d'Illa per aconseguir arribar a la Generalitat passa per aconseguir un vot "transversal", de gent que vol "un canvi" després dels anys del procés, que vagi des del centredreta fins al centreesquerra, i des del catalanisme d'ordre, que vol normalitat i pactes a Madrid, fins a l'espanyolisme moderat, que no vol les estridències i la crispació de Ciutadans. A banda d’envoltar-se del món del treball, amb CCOO i UGT, Illa també s’ha arremangat per aconseguir el vot de l’establishment de l’empresariat o el Círculo Ecuestre, sectors que poden estar incòmodes amb discursos com el de Sánchez, així com amb maniobres tàctiques poc amigues de l’estabilitat que vol projectar el candidat del PSC.
Un altre dels efectes que pot provocar la irrupció del president del govern espanyol en la campanya és ajudar a mobilitzar un electorat que no votava a les eleccions catalanes i que, si les veu en una clau més estatal –en defensa de Sánchez, per exemple- pot creure convenient anar a les urnes el dia 12. Una altra cosa és que el líder socialista aconsegueixi convertir les eleccions catalanes –l’amenaça d’un govern d’extrema dreta no és avui un escenari factible- en una reedició del 23-J. En aquella ocasió, l’amenaça de PP i Vox a la Moncloa va servir al PSC per fer uns resultats històrics a Catalunya, sense els quals no s’explica que Sánchez continuï com a president. "Demano als catalans que feu el que vau fer el 23-J", ha dit des de Montmeló.
El PSC insistirà en la gestió
Al marge del que pugui fer Sánchez, el PSC vol insistir en les seves propostes i en la necessitat de posar els serveis públics al centre de l’acció de Govern. En una campanya que es vol propositiva i respectuosa, no ajuda al PSC episodis com el de Matías Carnero, president de la UGT a Catalunya, que divendres va insultar Puigdemont. Els socialistes donen per enterrada ja aquesta polèmica, però Junts la jugarà més temps.
L'objectiu d'Illa és exhibir projecte, fer propostes i erigir-se en la persona capaç de governar bé Catalunya. En aquests últims dies, ha detallat la seva proposta de reforma de l’administració pública, i al costat de Sánchez ha promès una nova llei de barris. Un altre dels eixos de campanya és la reforma del model de finançament, que per al PSC passa per desplegar l’Estatut vigent. Per ara, Sánchez ha introduït el factor emocional en una campanya que es volia racional i ha aconseguit ser-ne el protagonista, i eclipsar en certs moments el missatge d’Illa. Si això beneficia o no al PSC és un dubte que es resoldrà la nit electoral.