- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Des que Pedro Sánchez va escriure la carta en què amagava amb la dimissió i es donava cinc dies de marge per decidir sobre el seu futur polític, la conversa ha estat capitalitzada per la seva figura, que ha sobrevolat tots els actes de campanya del 12-M. Fins i tot sense aparèixer enlloc -l'hermetisme de la Moncloa ha estat absolut; fins aquest matí es desconeixia fins i tot l'hora de la compareixença-, Sánchez ha polaritzat el primer tram del camí cap a les eleccions catalanes. Un cop assegurada la seva continuïtat, que no està lligada a cap qüestió de confiança ni a cap reforma immediata, la campanya aïlla una de les principals incògnites amb les quals va arrencar.
Qui guanya i qui perd amb la decisió? Com impactarà els principals actors de les eleccions? L'independentisme sap que ara el líder del PSOE serà un candidat més -pràcticament ja ho era malgrat la seva absència-, i per això ha sortit en tromba a carregar contra les formes dels últims dies. Es dona la paradoxa, en tot cas, que fins que no s'aprovi l'amnistia i es procedeixi a la negociació dels pactes posteriors a les eleccions, que Junts i ERC estan encadenats als socialistes. Què passarà a partir d'ara?
Cobertura aèria per a Salvador Illa
El candidat del PSC, a primera hora del matí, abans de l'entrevista amb Nació, es mostrava tranquil sobre el futur de Sánchez, que encara no era públic. Han estat dies d'inquietud per als socialistes catalans, que han vist com el principal referent de la formació sospesava seriosament dimitir i el focus de la campanya es desplaçava cap a Madrid. Servirà la continuïtat de Sánchez per disparar les opcions del PSC? Desenfocarà l'estratègia d'Illa? Serà una via per capitalitzar la lluita contra la dreta i l'extrema dreta, com en les eleccions del 23-J, beneficioses per als socialistes catalans? De moment, el candidat torna a tenir cobertura aèria. I és benvinguda per al seu electorat.
Aragonès troba munició
Poc després de conèixer la decisió de Sánchez -a qui ERC havia exigit que continués en el càrrec per no fer el joc al PP, a Vox i a tot l'ecosistema mediàtic de la dreta-, el president Pere Aragonès ha indicat que el líder del PSOE havia "jugat" amb els sentiments de la gent. Per fer més creïble aquesta escalada verbal, els republicans han denunciat a la Junta Electoral Central (JEC) l'entrevista a TVE d'aquest vespre. El paper de Sánchez sempre és complex de gestionar per a ERC: per una banda, el PSC és el principal rival; per l'altra, els republicans són socis actius dels socialistes a Madrid i han fet del diàleg amb ells bona part de l'estratègia. I si hi acaben pactant després de les eleccions?
Puigdemont insistirà en el cos a cos
Carles Puigdemont ha cancel·lat l'agenda per la mort de la seva mare. No podrà anar al funeral per la situació d'exili. L'encarregat de reaccionar a la decisió de Sánchez ha estat Jordi Turull, secretari general de Junts, que l'ha acusat directament d'interferir en les eleccions del 12-M. El candidat, des que ha arrencat la campanya, ha carregat amb duresa contra el component "espanyolitzador" que els socialistes volien imprimir a la campanya, i insistiran en aquesta via. "Els que presumeixen d'estabilitat són els qui estan cinc dies per decidir si continuen", sostenien aquests dies a Argelers. Si Puigdemont volia un cara a cara amb Sánchez, la seva continuïtat el mantindrà més viu que mai.
El PP apujarà el to
Alberto Núñez Feijóo, que ja es veia a la Moncloa, haurà d'esperar. El líder del PP ha indicat que Sánchez aspira a "canviar de règim per la porta del darrere", un grau més en la duresa verbal contra el president del govern espanyol. Els populars creixeran a Catalunya, i la polarització amb Sánchez és un element central de la campanya d'Alejandro Fernández, pensada també en clau estatal. La continuïtat del líder del PSOE posa en safata al PP dir que als socialistes només els interessa el poder i que, per mantenir-lo, seguiran vigents les enteses amb els independentistes, si cal també a la Generalitat. Si la jugada de Sánchez no era tàctica, els seus efectes segur que s'hi acostaran.