10
de desembre
de
2023, 13:00
És un clàssic dels acords d'investidura. Aquí i allà. Mentre que qui arriba a president sosté que tots els pactes subscrits impliquen estabilitat per a la legislatura, els qui cedeixen els vots per escollir-lo sostenen que són només pel primer tràmit parlamentari i que, a partir d'aquí, caldrà negociar-ho tot i a tota hora. L'entesa entre els independentistes i Pedro Sánchez es mou en aquestes coordenades, tot i que el calendari de la llei d'amnistia -no només l'aprovació al Congrés, sinó també l'aplicació per part de la justícia- encadena ERC i Junts al PSOE com a mínim al primer tram de la nova legislatura.
En l'última pàgina del pacte subscrit entre Carles Puigdemont i els socialistes, la fórmula que es fa servir és exactament aquesta: "L'estabilitat de la legislatura, subjecta als avenços i compliment dels pactes que resultin de les negociacions". De moment, a Junts fan una valoració positiva de com s'està desenvolupant l'acord. La setmana passada es va celebrar la primera reunió de la taula de diàleg entre Junts i el PSOE, on es va solemnitzar que el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo actués com a mediador. La propera cita ja serà al gener, quan Sánchez s'hagi desplaçat a Barcelona per reunir-se amb Pere Aragonès el 21 de desembre.
En aquell moment, l'amnistia ja haurà superat la primera votació al Congrés, perquè dimarts vinent està previst que es voti la tramitació de la llei. Es farà en veu alta a instàncies del PP, que vol que els diputats del PSOE es retratin un per un. Amb la llei tramitada, però, el camí de la desjudicialització encara no serà plàcid. El fet que hi hagi possibilitat de retards en l'aplicació -qüestions d'inconstitucionalitat del Tribunal Suprem o prejudicials a Europa- pot posar en risc que beneficiaris de la mesura -com Puigdemont o Marta Rovira- puguin ser amnistiats per la via ràpida. Així, l'independentisme hauria de continuar al costat del PSOE en la defensa de la llei, i per tant també de l'estabilitat del govern espanyol.
En què es pot traduir, tot això? Fonamentalment, en el suport de l'independentisme al decret òmnibus que prepara Sánchez amb mesures econòmiques i socials i, després, als pressupostos generals de l'Estat per al 2024. En aquest últim cas, les converses tenen tots els números per convertir-se en una reedició del que ja va passar amb la investidura: ERC i Junts negociant per separat i competint per veure qui obté més rèdits dels pactes amb el PSOE. Jordi Turull, secretari general de la formació fundada per Puigdemont, ja va indicar fa unes setmanes que no posarien el referèndum com a condició per aprovar els pressupostos. De fet, el referèndum ja no va ser una condició per votar sí a Sánchez.
Pel que fa al Govern, l'aspiració és que cada negociació al Congrés serveixi per avançar. En la investidura, ERC va pactar el traspàs gradual de Rodalies, que ara s'ha d'acabar de concretar amb el nou ministre de Transports, Óscar Puente. També s'hi va acordar la condonació d'uns 15.000 milions d'euros del deute contret amb el fons de liquiditat autonòmica (FLA), a banda de debatre -com també vol Junts- sobre un model de finançament singular. Aquestes carpetes continuaran vives en la mesura que Sánchez continuï a la Moncloa, de manera que almenys en el primer tram de mandat a Madrid s'hauran d'anar teixint les complicitats.
De moment, Junts pot brandar que ja ha fet asseure el PSOE en una mesa de negociació a Suïssa, i ERC podrà dir el mateix en les pròximes setmanes quan faci públic el seu mediador internacional. A banda, Aragonès espera que la cita amb Sánchez a Palau serveixi per desbrossar el camí de la taula de diàleg entre governs, que no es reuneix des del juliol del 2022. L'amnistia és per ara l'eix central de la legislatura i, fins que no estigui resolta en tots els flancs, l'independentisme es veurà obligat a mantenir l'estabilitat de Sánchez. Sempre que, això sí, vagi complint amb els compromisos.
En l'última pàgina del pacte subscrit entre Carles Puigdemont i els socialistes, la fórmula que es fa servir és exactament aquesta: "L'estabilitat de la legislatura, subjecta als avenços i compliment dels pactes que resultin de les negociacions". De moment, a Junts fan una valoració positiva de com s'està desenvolupant l'acord. La setmana passada es va celebrar la primera reunió de la taula de diàleg entre Junts i el PSOE, on es va solemnitzar que el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo actués com a mediador. La propera cita ja serà al gener, quan Sánchez s'hagi desplaçat a Barcelona per reunir-se amb Pere Aragonès el 21 de desembre.
En aquell moment, l'amnistia ja haurà superat la primera votació al Congrés, perquè dimarts vinent està previst que es voti la tramitació de la llei. Es farà en veu alta a instàncies del PP, que vol que els diputats del PSOE es retratin un per un. Amb la llei tramitada, però, el camí de la desjudicialització encara no serà plàcid. El fet que hi hagi possibilitat de retards en l'aplicació -qüestions d'inconstitucionalitat del Tribunal Suprem o prejudicials a Europa- pot posar en risc que beneficiaris de la mesura -com Puigdemont o Marta Rovira- puguin ser amnistiats per la via ràpida. Així, l'independentisme hauria de continuar al costat del PSOE en la defensa de la llei, i per tant també de l'estabilitat del govern espanyol.
En què es pot traduir, tot això? Fonamentalment, en el suport de l'independentisme al decret òmnibus que prepara Sánchez amb mesures econòmiques i socials i, després, als pressupostos generals de l'Estat per al 2024. En aquest últim cas, les converses tenen tots els números per convertir-se en una reedició del que ja va passar amb la investidura: ERC i Junts negociant per separat i competint per veure qui obté més rèdits dels pactes amb el PSOE. Jordi Turull, secretari general de la formació fundada per Puigdemont, ja va indicar fa unes setmanes que no posarien el referèndum com a condició per aprovar els pressupostos. De fet, el referèndum ja no va ser una condició per votar sí a Sánchez.
Pedro Sánchez, després de ser investit president Foto: Frederic Esteve
Pel que fa al Govern, l'aspiració és que cada negociació al Congrés serveixi per avançar. En la investidura, ERC va pactar el traspàs gradual de Rodalies, que ara s'ha d'acabar de concretar amb el nou ministre de Transports, Óscar Puente. També s'hi va acordar la condonació d'uns 15.000 milions d'euros del deute contret amb el fons de liquiditat autonòmica (FLA), a banda de debatre -com també vol Junts- sobre un model de finançament singular. Aquestes carpetes continuaran vives en la mesura que Sánchez continuï a la Moncloa, de manera que almenys en el primer tram de mandat a Madrid s'hauran d'anar teixint les complicitats.
De moment, Junts pot brandar que ja ha fet asseure el PSOE en una mesa de negociació a Suïssa, i ERC podrà dir el mateix en les pròximes setmanes quan faci públic el seu mediador internacional. A banda, Aragonès espera que la cita amb Sánchez a Palau serveixi per desbrossar el camí de la taula de diàleg entre governs, que no es reuneix des del juliol del 2022. L'amnistia és per ara l'eix central de la legislatura i, fins que no estigui resolta en tots els flancs, l'independentisme es veurà obligat a mantenir l'estabilitat de Sánchez. Sempre que, això sí, vagi complint amb els compromisos.