21
de novembre
del
2023
Actualitzat
a la
13:46h
Lluny de fer marxa enrere en plena tramitació de la llei d'amnistia, el jutge Manuel García Castellón, encarregat d'investigar el Tsunami Democràtic des de l'Audiència Nacional, ha elevat una exposició raonada al Tribunal Supremper justificar haver encausat dirigents com Carles Puigdemont i Marta Rovira en aquest cas i perquè se'ls investigui per terrorisme. "Tenia una posició d'autoritat inqüestionable", assenyala García Castellón en referència al paper de l'expresident de la Generalitat, que quan es va posar en marxa el Tsunami portava pràcticament dos anys a l'exili. En l'escrit insisteix que la causa està vinculada amb el terrorisme malgrat els dubtes expressats per la resta d'actors presents en el cas.
Per vincular la causa amb terrorisme -el terrorisme vol morts-, el jutge s'aferra com a un ferro roent al turista francès mort a l'aeroport mentre s'estava produint la mobilització contra la sentència. García Castellón considera que "no es pot minimitzar l'impacte" que va tenir "per a la vida i la integritat de les persones" el fet que es veiés afectat el funcionament d'una infraestructura clau com el Prat. "És necessari esbrinar si el col·lapse de l'aeroport va intervenir d'alguna manera en el resultat letal. Dit d'una altra manera, es tractaria de descartar que la mort es podria haver evitat el 14 d'octubre del 2019", assevera García Castellón. Posar l'accent en aquest fet és clau per saber si la llei d'amnistia -en marxa al Congrés- podrà beneficiar els encausats pel Tsunami, perquè l'existència d'un mort pot fer que no sigui així.
Relacionat amb aquesta qüestió, la setmana passada els Mossos d'Esquadra van informar l'Audiència Nacional que els atestats de la protesta a l'aeroport no inclouen cap referència al turista francès que va morir. La policia ho va exposar després de rebre un requeriment de García Castellón en el qual sol·licitava informació amb relació al mort. Al mateix temps, la Fiscalia ja va dir que no veia indicis de terrorisme -un mort és clau per vincular-ho amb aquest delicte- en la causa i va considerar que era "inversemblant" atribuir als investigats un infart de la turista francès.
Però García-Castellón insisteix que no s'ha d'excloure la tesi del terrorisme del cas i assegura que de l'informe dels Mossos se'n desprèn usos d'"artefactes", "substàncies" i "armes" en l'acció del bloqueig de l'aeroport. Assegura, així, que la "gravetat" dels fets permeten subsumir-los en diverses infraccions que "encaixarien en actes de terrorisme" en el sentit que preveu el dret de la Unió Europea.
En l'escrit també assegura que existeixen "indicis" que permeten "inferir la participació" de Puigdemont en el naixement i la planificació de les accions de la plataforma, encarregada de mobilitzar els manifestants cap a l'aeroport quan es va conèixer la sentència per sedició contra els líders del procés, el 14 d'octubre del 2019. Entre els indicis que cita García Castellón hi ha els missatges de mòbil entre els investigats Josep Lluís Alay -cap de l'oficina de Puigdemont- i Jesús Rodríguez, les anotacions a l'agenda d'Alay o bé l'impuls de l'expresident a través de Twitter quan es va posar en marxa el Tsunami, a principis de setembre de fa quatre anys.
El magistrat també furga en la rellevància de l'espai escollit per les protestes, i parla de què podria haver sigut i no va ser: "Si Tsunami hagués aconseguit el seu objectiu d'impedir el canvi de torn dels controladors aeris de la instal·lació, això no sols hauria provocat danys econòmics, sinó que podria haver tingut un resultat catastròfic de conseqüències imprevisibles per a les persones que en aquest moment es trobaven en vol a bord de les aeronaus en l'àrea objecte de control, amb l'evident risc i perill per a les seves vides".
Aquest nou moviment de la justícia, que impacta de ple en la tramitació de l'amnistia, serà revisat amb lupa per ERC, que vol assegurar-se que el cas del Tsunami Democràtic queda ben blindat en el text jurídic pactat amb el PSOE. De fet, els republicans van decidir, ara fa una setmana, no registrar la llei conjuntament amb el PSOE per aquest motiu, i preveuen presentar esmenes al text perquè el cas de Tsunami quedi ben delimitat i s'inclogui en l'amnistia.
Per vincular la causa amb terrorisme -el terrorisme vol morts-, el jutge s'aferra com a un ferro roent al turista francès mort a l'aeroport mentre s'estava produint la mobilització contra la sentència. García Castellón considera que "no es pot minimitzar l'impacte" que va tenir "per a la vida i la integritat de les persones" el fet que es veiés afectat el funcionament d'una infraestructura clau com el Prat. "És necessari esbrinar si el col·lapse de l'aeroport va intervenir d'alguna manera en el resultat letal. Dit d'una altra manera, es tractaria de descartar que la mort es podria haver evitat el 14 d'octubre del 2019", assevera García Castellón. Posar l'accent en aquest fet és clau per saber si la llei d'amnistia -en marxa al Congrés- podrà beneficiar els encausats pel Tsunami, perquè l'existència d'un mort pot fer que no sigui així.
Relacionat amb aquesta qüestió, la setmana passada els Mossos d'Esquadra van informar l'Audiència Nacional que els atestats de la protesta a l'aeroport no inclouen cap referència al turista francès que va morir. La policia ho va exposar després de rebre un requeriment de García Castellón en el qual sol·licitava informació amb relació al mort. Al mateix temps, la Fiscalia ja va dir que no veia indicis de terrorisme -un mort és clau per vincular-ho amb aquest delicte- en la causa i va considerar que era "inversemblant" atribuir als investigats un infart de la turista francès.
Però García-Castellón insisteix que no s'ha d'excloure la tesi del terrorisme del cas i assegura que de l'informe dels Mossos se'n desprèn usos d'"artefactes", "substàncies" i "armes" en l'acció del bloqueig de l'aeroport. Assegura, així, que la "gravetat" dels fets permeten subsumir-los en diverses infraccions que "encaixarien en actes de terrorisme" en el sentit que preveu el dret de la Unió Europea.
En l'escrit també assegura que existeixen "indicis" que permeten "inferir la participació" de Puigdemont en el naixement i la planificació de les accions de la plataforma, encarregada de mobilitzar els manifestants cap a l'aeroport quan es va conèixer la sentència per sedició contra els líders del procés, el 14 d'octubre del 2019. Entre els indicis que cita García Castellón hi ha els missatges de mòbil entre els investigats Josep Lluís Alay -cap de l'oficina de Puigdemont- i Jesús Rodríguez, les anotacions a l'agenda d'Alay o bé l'impuls de l'expresident a través de Twitter quan es va posar en marxa el Tsunami, a principis de setembre de fa quatre anys.
El magistrat també furga en la rellevància de l'espai escollit per les protestes, i parla de què podria haver sigut i no va ser: "Si Tsunami hagués aconseguit el seu objectiu d'impedir el canvi de torn dels controladors aeris de la instal·lació, això no sols hauria provocat danys econòmics, sinó que podria haver tingut un resultat catastròfic de conseqüències imprevisibles per a les persones que en aquest moment es trobaven en vol a bord de les aeronaus en l'àrea objecte de control, amb l'evident risc i perill per a les seves vides".
ERC presentarà esmenes per blindar el cas
Aquest nou moviment de la justícia, que impacta de ple en la tramitació de l'amnistia, serà revisat amb lupa per ERC, que vol assegurar-se que el cas del Tsunami Democràtic queda ben blindat en el text jurídic pactat amb el PSOE. De fet, els republicans van decidir, ara fa una setmana, no registrar la llei conjuntament amb el PSOE per aquest motiu, i preveuen presentar esmenes al text perquè el cas de Tsunami quedi ben delimitat i s'inclogui en l'amnistia.