06
de novembre
de
2023, 18:30
Actualitzat:
18:30h
L'intent de l'hegemònica justícia conservadora de boicotejar la investidura de Pedro Sánchez amb el suport de l'independentisme té diversos noms i cognoms, i Manuel García Castellón hi figura amb lletres d'or. El jutge de l'AudiènciaNacionalha imputat aquest dilluns a Carles Puigdemont i Marta Rovira en la causa del Tsunami Democràtic, en la qual s'investiga terrorisme en les protestes contra la sentència del procés. Però la seva carrera judicial deixa altres polèmiques més enllà de la causa contra l'independentisme.
García Castellón va començar la seva carrera a la justícia el 1982, des de Valladolid, on un dels casos més mediàtics en els quals va actuar va ser el d'una clínica del mateix municipi que practicava avortaments, i el denunciat, segons relatava Público, hauria estat el mateix germà del jutge, membre de l'Opus Dei. 10 anys després faria el salt a l'Audiència Nacional, però la seva carrera es desenvoluparia a l'exterior quan l'any 2000 les seves bones relacions amb el PP fan que José María Aznar el nomeni magistrat d'enllaç amb París, i també passa per Itàlia a decisió de Mariano Rajoy.
És en aquell moment quan el jutge assumeix bona part de les causes de finançament il·legal del PP com Lezo o Púnica. Un magistrat que, amb 64 anys, havia passat bona part de la carrera a l'estranger i ben lluny de l'exercici de la judicatura espanyola. Des de llavors, acumula una sèrie d'arxivaments de causes notòries: la de Maria Dolores de Cospedal pel cas Kitchen, la del rei emèrit per una corrupció que després investigaria Suïssa o allunyar Eduardo Inda del cas Villarejo.
En la seva irrupció de ple en casos sobre el procés també destaca el processament dels CDR per terrorisme, confirmada també en la recta final de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. Per contra, García Castellón ha considerat que no calia investigar l'operació Catalunya contra líders independentistes o la denúncia deSandro Rosell contra l'excomissari José Manuel Villarejo. De la mateixa manera, també ha obert diverses investigacions contra Podem i dirigents com Pablo Iglesias o JuanCarlos Monedero per finançament irregular, però que no han tingut recorregut real.
I és que la relació de García Castellón amb la dreta no és cap suposició. No cal remuntar-se gaire lluny per comprovar-ho. El passat 6 d'octubre, tot just ara fa un mes, el jutge va participar en un acte impulsat per Julio Ariza, un empresari de l'extinta televisió d'ultradreta Intereconomía i proper a Vox. Allà, el magistrat va pronunciar-se públicament sobre l'amnistia, fent servir la ironia: "L'amnistia no està prohibida a la Constitució, però a la Constitució tampoc hi posa que estigui prohibida l'esclavitud". Ara, aquest clar posicionament contra l'amnistia és el que intenta reproduir amb una imputació de Puigdemont i Rovira calculada perfectament en els tempos.
García Castellón va començar la seva carrera a la justícia el 1982, des de Valladolid, on un dels casos més mediàtics en els quals va actuar va ser el d'una clínica del mateix municipi que practicava avortaments, i el denunciat, segons relatava Público, hauria estat el mateix germà del jutge, membre de l'Opus Dei. 10 anys després faria el salt a l'Audiència Nacional, però la seva carrera es desenvoluparia a l'exterior quan l'any 2000 les seves bones relacions amb el PP fan que José María Aznar el nomeni magistrat d'enllaç amb París, i també passa per Itàlia a decisió de Mariano Rajoy.
Vincles amb la dreta, investigacions contra Podem i l'independentisme
Però García Castellón es posa en primera plana judicial quan el 2016 decideix tornar a l'Estat, en un càrrec on treballa més i cobrava menys. Per què? Doncs tal com es va desprendre d'unes converses entre Eduardo Zaplana i Ignacio González, llavors pesos pesants del PP, el segon va demanar al primer que fos aquest jutge qui instruís una causa que l'afectava. Dit i fet, García Castellón va aconseguir que González, expresident de la Comunitat de Madrid, sortís de la presó provisional en la qual es trobava.És en aquell moment quan el jutge assumeix bona part de les causes de finançament il·legal del PP com Lezo o Púnica. Un magistrat que, amb 64 anys, havia passat bona part de la carrera a l'estranger i ben lluny de l'exercici de la judicatura espanyola. Des de llavors, acumula una sèrie d'arxivaments de causes notòries: la de Maria Dolores de Cospedal pel cas Kitchen, la del rei emèrit per una corrupció que després investigaria Suïssa o allunyar Eduardo Inda del cas Villarejo.
En la seva irrupció de ple en casos sobre el procés també destaca el processament dels CDR per terrorisme, confirmada també en la recta final de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. Per contra, García Castellón ha considerat que no calia investigar l'operació Catalunya contra líders independentistes o la denúncia deSandro Rosell contra l'excomissari José Manuel Villarejo. De la mateixa manera, també ha obert diverses investigacions contra Podem i dirigents com Pablo Iglesias o JuanCarlos Monedero per finançament irregular, però que no han tingut recorregut real.
I és que la relació de García Castellón amb la dreta no és cap suposició. No cal remuntar-se gaire lluny per comprovar-ho. El passat 6 d'octubre, tot just ara fa un mes, el jutge va participar en un acte impulsat per Julio Ariza, un empresari de l'extinta televisió d'ultradreta Intereconomía i proper a Vox. Allà, el magistrat va pronunciar-se públicament sobre l'amnistia, fent servir la ironia: "L'amnistia no està prohibida a la Constitució, però a la Constitució tampoc hi posa que estigui prohibida l'esclavitud". Ara, aquest clar posicionament contra l'amnistia és el que intenta reproduir amb una imputació de Puigdemont i Rovira calculada perfectament en els tempos.