17
d'agost
del
2023
Actualitzat
el
18
d'agost
a les
12:51h
Fins ara, la dinàmica instal·lada a Madrid entre ERC i Junts constistia en què els primers defensaven la negociació amb l'Estat i els segons en discutien la idoneïtat i el valor dels fruits obtinguts. Ha estat una constant en els últims anys: va passar amb la investidura de Pedro Sánchez, amb la posada en marxa de la taula de diàleg, amb els successius pressupostos generals de l'Estat i amb la reforma del codi penal que va servir per derogar la sedició. Des d'aquest dijous, però, hi haurà un canvi de rasant. La competició entre les dues principals formacions de l'independentisme ja no transcorrerà pel camí de la pugna diàleg-confrontació, sinó per qui obté més rèdits de la negociació que s'obrirà a partir d'ara per la tria de Sánchez.
Els republicans van protagonitzar el gir estratègic després de la declaració d'independència del 2017, i el van culminar amb l'abstenció al líder del PSOE després de les eleccions de la tardor del 2019 a canvi de posar en marxa la mesa de negociació. Junts, en canvi, en tot aquest temps ha fet bandera del no surrender, ha retret a ERC assegurar l'estabilitat de Sánchez "a canvi de res" i ha lamentat que no s'han obtingut prou avenços en la resolució del conflicte. En privat, fins i tot, fonts del partit establertes a Madrid han menystingut els indults quan des d'ERC s'ha tret pit d'haver-los aconseguit com a fruit de la negociació. El resultat del 23-J, però, va convertir la formació de Carles Puigdemont en decisiva, i així s'entén què ha passat al Congrés.
En un dels tuits publicats els últims dies -amb les paraules sempre ben escollides per enviar més d'un missatge a la vegada-, l'expresident de la Generalitatreclamava "perspectiva" a l'hora d'abordar la constitució de la mesa. Tant ERC com Junts han desvinculat la tria de Francina Armengol -decidida a última hora després d'una tarda de dimecres en què l'acord encara es veia llunyà i tot s'inclinava cap a l'abstenció- de la investidura, però el cert és que sense una entesa per la presidència del Congrés difícilment s'hauria passat a la següent pantalla. El vot d'ERC era més previsible per la dinàmica dels últims anys, de manera que el veritable canvi d'aquesta legislatura és el paper de Junts, que vol demostrar que negocia diferent dels exsocis.
Una de les prioritats de Puigdemont era que es pogués demostrar que cobrava per avançat els acords. Per això Junts ha brandat la carta enviada pel ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, al Consell de la Unió Europea (UE) per reclamar l'oficialitat del català, el gallec i el basc. "La diferència és que la carta està registrada i entrada parlant d'aquesta oficialitat", insistien fonts oficials de Junts durant el matí. Tots els guanys obtinguts per l'independentisme en la negociació són a curt termini: l'oficialitat del català a Europa s'ha de decidir el 19 de setembre -Sánchez n'és el president de torn- i Armengol ja ha garantit que es podrà parlar aquesta llengua al Congrés des del primer ple. Un gest que ha culminat el primer discurs com a presidenta.
Que ERC i Junts hagin votat el mateix en la sessió constitutiva del Congrés indica coincidència en els objectius -com ara les comissions d'investigació sobre el 17-A i les maniobres de l'Estat contra l'independentisme, inclòs l'espionatge als seus principals dirigents-, però no que s'hi hagi arribat de manera conjunta. De fet, les converses han anat per separat, com és habitual quan es tracta del front de Madrid. En essència, els dos exsocis de Govern no han arribat a cap acord sobre què plantejar de cara a la investidura, per bé que defensen els mateixos objectius: referèndum i amnistia. Els republicans també són partidaris d'acabar amb el dèficit fiscal i d'aconseguir el traspàs de Rodalies, carpetes que apareixeran en la negociació.
"Porten quatre anys carregant contra la negociació i ara hi pugen", remarcava un alt dirigent d'ERC consultat per Nació quan ja estava clar que Armengol seria escollida presidenta amb els vots de Junts. "Ho vam dir en tota la legislatura anterior i també en campanya electoral: nosaltres no fiem", sostenia després Míriam Nogueras, veu de Puigdemont a Madrid i que el 2018 ja va votar a favor del PSOE en la moció de censura, última ocasió -fins avui- en què l'expresident va participar de la governabilitat de l'Estat. En el fons, la competència que s'obre ara per la investidura de Sánchez és una extensió del pols que les dues forces hegemòniques de l'independentisme -i, per tant, Puigdemont i Junqueras- protagonitzen des del 2017.
Els republicans van protagonitzar el gir estratègic després de la declaració d'independència del 2017, i el van culminar amb l'abstenció al líder del PSOE després de les eleccions de la tardor del 2019 a canvi de posar en marxa la mesa de negociació. Junts, en canvi, en tot aquest temps ha fet bandera del no surrender, ha retret a ERC assegurar l'estabilitat de Sánchez "a canvi de res" i ha lamentat que no s'han obtingut prou avenços en la resolució del conflicte. En privat, fins i tot, fonts del partit establertes a Madrid han menystingut els indults quan des d'ERC s'ha tret pit d'haver-los aconseguit com a fruit de la negociació. El resultat del 23-J, però, va convertir la formació de Carles Puigdemont en decisiva, i així s'entén què ha passat al Congrés.
En un dels tuits publicats els últims dies -amb les paraules sempre ben escollides per enviar més d'un missatge a la vegada-, l'expresident de la Generalitatreclamava "perspectiva" a l'hora d'abordar la constitució de la mesa. Tant ERC com Junts han desvinculat la tria de Francina Armengol -decidida a última hora després d'una tarda de dimecres en què l'acord encara es veia llunyà i tot s'inclinava cap a l'abstenció- de la investidura, però el cert és que sense una entesa per la presidència del Congrés difícilment s'hauria passat a la següent pantalla. El vot d'ERC era més previsible per la dinàmica dels últims anys, de manera que el veritable canvi d'aquesta legislatura és el paper de Junts, que vol demostrar que negocia diferent dels exsocis.
Retrobament entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras després dels indults. Foto: ACN
Una de les prioritats de Puigdemont era que es pogués demostrar que cobrava per avançat els acords. Per això Junts ha brandat la carta enviada pel ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, al Consell de la Unió Europea (UE) per reclamar l'oficialitat del català, el gallec i el basc. "La diferència és que la carta està registrada i entrada parlant d'aquesta oficialitat", insistien fonts oficials de Junts durant el matí. Tots els guanys obtinguts per l'independentisme en la negociació són a curt termini: l'oficialitat del català a Europa s'ha de decidir el 19 de setembre -Sánchez n'és el president de torn- i Armengol ja ha garantit que es podrà parlar aquesta llengua al Congrés des del primer ple. Un gest que ha culminat el primer discurs com a presidenta.
Que ERC i Junts hagin votat el mateix en la sessió constitutiva del Congrés indica coincidència en els objectius -com ara les comissions d'investigació sobre el 17-A i les maniobres de l'Estat contra l'independentisme, inclòs l'espionatge als seus principals dirigents-, però no que s'hi hagi arribat de manera conjunta. De fet, les converses han anat per separat, com és habitual quan es tracta del front de Madrid. En essència, els dos exsocis de Govern no han arribat a cap acord sobre què plantejar de cara a la investidura, per bé que defensen els mateixos objectius: referèndum i amnistia. Els republicans també són partidaris d'acabar amb el dèficit fiscal i d'aconseguir el traspàs de Rodalies, carpetes que apareixeran en la negociació.
"Porten quatre anys carregant contra la negociació i ara hi pugen", remarcava un alt dirigent d'ERC consultat per Nació quan ja estava clar que Armengol seria escollida presidenta amb els vots de Junts. "Ho vam dir en tota la legislatura anterior i també en campanya electoral: nosaltres no fiem", sostenia després Míriam Nogueras, veu de Puigdemont a Madrid i que el 2018 ja va votar a favor del PSOE en la moció de censura, última ocasió -fins avui- en què l'expresident va participar de la governabilitat de l'Estat. En el fons, la competència que s'obre ara per la investidura de Sánchez és una extensió del pols que les dues forces hegemòniques de l'independentisme -i, per tant, Puigdemont i Junqueras- protagonitzen des del 2017.