L'aritmètica mira cap a Junts. La formació juntaire serà clau a l'hora de decidir el futur president del govern espanyol, amb dos blocs separats per molts pocs vots, després de les eleccions espanyoles. Era un dels possibles escenaris d'aquests comicis -també un maldecap que alguns dirigents de Junts voldrien evitar- i és el desencadenant que forçarà un debat intern intens entre els postconvergents, les pròximes setmanes. En la primera reacció pública, però, la líder del grup al Congrés, Míriam Nogueras, s'ha dirigit a l'actual president espanyol, Pedro Sánchez, per avisar-lo: "No el farem president a canvi de res". Tot seguit ha afegit que no es mouran "ni un mil·límetre" en les seves exigències, en relació a la petició a la transferència de competències de l'Estat a la Generalitat per celebrar un referèndum d'autodeterminació.
La formació encapçalada per Laura Borràs i Jordi Turull fins ara havia apostat per la via dura de confrontació amb l'Estat. Aquest corrent, enarborat especialment per Nogueras, ha quedat avalat com a via de partit a curt termini. És una de les conclusions que s'extreuen d'una desfeta independentista que ha fet perdre els dos diputats a la CUP i ha portat ERC a passar de 13 a 7 escons. Junts, al seu torn, n'ha perdut només un. S'ha quedat amb 7 representants al Congrés, empatant amb els republicans en escons i perdent en vots.
Això, però, ara suposa un desafiament intern: els juntaires hauran de decidir quina posició prenen a l'hora de valorar donar suport a una eventual candidatura de Sánchez, que els necessita si vol bastir una majoria alternativa a un probable acord de PP, Vox, Coalición Canaria i UPN. De fons, si no s'arriba a cap entesa a banda i banda, apareix la possibilitat d'una repetició electoral.
Si bé els socialistes tampoc tenen garantit el suport d'altres formacions que també caldria que s'impliquessin, com ERC o EH Bildu, el partit que més lluny es troba del PSOE en aquests moments és Junts. Això va quedar apuntalat per l'expresident Carles Puigdemont quan va marcar distàncies amb una possible entesa post-electoral amb el PSOE. "Sánchez no serà president amb els nostres vots", va fixar el referent de Junts a l'exili. Ara, des de Junts ho condicionen a què els socialistes es comprometin a moure fitxa.
"La nostra prioritat és Catalunya, no la governabilitat de l'estat espanyol", ha resumit Nogueras. Un missatge que poc després quedaria sostingut també per Puigdemont, quan ha publicat a Twitter una piulada en què subratllava que "Junts no deu res a ningú més que als seus votants". També ha qualificat la taula de diàleg de "farsa" i ha posat en valor els principals posicionaments de la seva formació els darrers anys, des de la sortida del Govern fins als "no" als pressupostos de Sánchez.
El duel amb ERC alimenta el relat de Junts
Pel que fa a la batalla pel lideratge de l'independentisme, perdre menys, a vegades, és guanyar. Això pensen a Junts els defensors de l'estratègia del xoc amb l'Estat. Els resultats del 23-J ha deixat un cop dur per a l'independentisme, però Junts pràcticament ha quedat estabilitzat. Mentre que el candidat d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha tret pit de ser la força més votada en el bloc independentista en un context "molt difícil", els de Carles Puigdemont han revertit la lectura. Nogueras ha etzibat als republicans que les urnes del 23-J el que evidencien és que cal "recuperar la unitat".
En aquest sentit, també ha posat l'accent a demanar un canvi de rumb del partit liderat per Oriol Junqueras i Marta Rovira. "Les coses s'han de començar a fer de manera diferent. A Junts ens hem mantingut en la posició, i no ha estat gens fàcil fer-ho", ha apuntat la diputada que repetirà a la cambra baixa espanyola.
La confrontació com a via reforçada
El context amb què Junts arribava a les eleccions d'aquest diumenge tenia un punt tranquil·litzador. El fet de no haver arribat a pactes de gran calat amb el PSC arreu del territori, al contrari del que es va fer a la Diputació de Barcelona quatre anys enrere, els feia mantenir viva la coherència en l'estratègia de confrontació un cop superat el disgust del descavalcament de Xavier Trias a Barcelona. De fet, la reacció de la nit electoral ha servit també per recordar l'operació que va comptar amb la participació de socialistes, comuns i PP per desbancar el guanyador de les darreres eleccions municipals a la capital catalana. "Ara mateix, des d'aquí, una abraçada gegant a Xavier Trias", ha expressat Nogueras.
Un element clau per analitzar el resultat de Junts sempre és la comparativa amb la seva gran competidora entre l'electorat independentista, ERC. En aquest sentit, fer un resultat similar al del 2019 -quan van obtenir 8 diputats, comptant encara amb un PDECat que ara ha concorregut per separat- es llegia com una bona notícia. Sobretot si la llista republicana retrocedia en escons. Finalment, s'ha acomplert l'escenari mínimament favorable. El grup de Junts perd menys. Ara bé, també guanya maldecaps.