La Universitat de Barcelona (UB) ha inaugurat el nou Centre de Recerca en Institucions, Política i Economia (IPERC), creat per impulsar la recerca de qualitat i l’excel·lència científica en les àrees de Ciència Política, Economia Aplicada i Història Econòmica. La doctora Susan Stokes, professora de la Universitat de Xicago, ha visitat la UB School of Economics amb aquest motiu. 

Susan Stokes dirigeix el Centre sobre la Democràcia vinculat a la seva universitat, ha treballat el tema de l’erosió de les institucions democràtiques, els sistemes polítics a Amèrica Llatina i és la presidenta de l’Associació Americana de Ciència Política. Observa el moment que viu el seu país precisament des de Xicago, una de les ciutats governades pels demòcrates sotmeses a la pressió de l’Administració Trump. 

Ha estat a Barcelona per participar en la inauguració de l’IPERC i en una taula rodona sobre els reptes de la democràcia. S’imaginava fa deu anys que les democràcies estarien a la defensiva?
No. A partir del 2016 ja ens vam començar a preocupar. Porto molts anys estudiant el funcionament de la democràcia, especialment a Amèrica Llatina i no ens imaginàvem que als Estats Units patíssim un procés d’autocratització com el que estem vivint.  

És presidenta del Centre sobre la Democràcia de la Universitat de Xicago. Precisament a Xicago, ciutat amenaçada per l’Administració Trump de desplegar la Guàrdia Nacional. En quina situació es troben?
La situació a Xicago és molt preocupant perquè el president ha decidit convertir la nostra ciutat en un exemple de crims sense control i inseguretat, cosa que és completament falsa. Som una ciutat gran, amb els seus problemes, també de criminalitat, òbviament, però la realitat és que la violència ha anat en declivi els darrers anys si ho comparem amb els temps de la pandèmia. Hi ha molts programes socials adreçats als joves que mostren resultats. Utilitza el crim com a pretext. 

Però hem de dir que la reacció de la gent a Xicago és de molt de rebuig a la decisió d’enviar la Guàrdia Nacional. En un diari local va aparèixer la imatge d’agents de l’ICE, el Servei d’Immigració i Control de Duanes, en un vaixell al riu Xicago, en un indret turístic, mostrant les seves armes llargues. Una cosa espantosa. Fa la impressió que aquestes tropes estan intentant provocar una resposta violenta. Molts joves se senten amenaçats, però es tracta de reaccionar sense cap violència, ni llançar pedres ni res. És una situació molt difícil.  

La seva universitat està també sota pressió de Trump?
No directament com ha passat en altres universitats. Però sí en el sentit que els canvis que volen fer en el finançament, que afectarà totes les institucions acadèmiques. Estem patint retallades pressupostàries, això sí. De moment no tenim cap procés contra nosaltres.  

Ens costa interpretar, des d’Europa, el que suposa el fenomen Trump. Com ho veu des d’Illinois? Al final, Trump serà més fort que les institucions emocràtiques?
M’agradaria saber la resposta! Tot està en joc ara. En les primeres setmanes de l’Administració Trump sí que hi havia una enorme desorientació en el Partit Demòcrata. Hem de pensar que unes eleccions confereixen legitimitat. Trump és el líder elegit democràticament. Però a mesura que han avançat els mesos, el clima ha anat canviant. Les seves decisions són tan extremistes, escapen de la legalitat, com és atacar i matar gent al Carib sense evidències de delictes. Molta gent pot estar d’acord en un major control de la immigració, però detenir gent pel carrer d’aquesta manera, deixa astorat. Les enquestes estan mostrant-ho.

Hi ha suport a un major control de la frontera, però no amb els mètodes que s’utilitzen. L’economia, que va ser la principal raó de la victòria de Trump, està generant un fort descontent. La inflació no s’ha reduït, l’habitatge continua molt car, com també els productes comestibles. Trump té una base molt rocosa, però molta gent que no està pendent de la política sí que veu que la benzina està cara, els ous no han baixat de preu i creix un sentiment de descontent. També hi ha la percepció de cert penediment en un sector. Els republicans comencen a patir a les enquestes. Encara que no sabem com aniran les eleccions de midterm, el novembre del 2026.

Com les veu?
Hem de veure si seran unes eleccions completament lliures o molt condicionades d’una manera o altra.

Vist des d’Europa, sembla que els Estats Units tenen molts recursos: els mitjans de comunicació, totes les entitats de la societat civil. Sorprèn la apacitat de Trump per estar tant a l’ofensiva.
Sí, però això està canviant. Des de l’inici hi ha hagut una resposta de la societat civil. Potser dispersa, no centralitzada com les grans marxes a Washington, però al final reuneixen milions de persones. Com el que s’ha vist fa uns dies amb el moviment No Kings, en tot el país. Altra cosa és que els demòcrates han vist que quan no van batallar dur quan es va discutir el pressupost, les seves bases es van disgustar, i ara ho han fet. Per això tenim el tancament del govern. Els demòcrates han deixat clar que no aprovaran els comptes si no hi ha un acord per mantenir els ajuts a la salut. 

Fins i tot hi ha veus en el Partit Republicà que han mostrat discrepàncies amb el lideratge, com ha fet la diputada Marjorie Taylor Greene. Ella s’ha pronunciat en contra de retirar el suport a la salut i diu que els seus fills hauran de pagar més. I és una persona que ha mantingut posicions molt agressives. Un altre tema és el cas Epstein. Això també crea fractura en el bloc trumpià. L’escàndol de pederàstia té Trump espantat. Tothom vol saber què se sap en la documentació. És un error seu perquè durant la campanya ell va dir que faria que se sabés tota la veritat.        

Què fa més mal a la salut de les democràcies? La força dels Steve Bannon o els Le Pen o la covardia dels conservadors suposadament moderats? Com molts partits europeus o, als Estats Units, figures com el secretari d’Estat, Marco Rubio.
Bé, Marco Rubio vol ser president. La seva ambició li diu que s’ha d’alinear completament amb Trump. El que em pregunta dependrà del que passi. Fins ara, el fet que Trump disposi d’una majoria clara en les bases republicanes li permet controlar el partit. Si Trump anés cap baix, amb un increment de la inflació, les coses canviaran i es produiran escletxes. Aleshores, gent com Rubio viuran moments complicats. 

Després de Trump, podria venir el vicepresident J.D. Vance. No és molt encoratjador.
Uf! És un bully, com un pinxo de pati de col·legi. Se suposa que ell és el successor obvi, molt jove, fidel, fotogènic, però també odiat per molta gent. No té el carisma de Trump. És probablement més intel·ligent, amb més pòsit intel·lectual, però cau molt malament.  

Creu que serà difícil que el moviment MAGA, després de Trump, trobi algú que pugui aglutinar tantes faccions?
Bé, no sabem si la popularitat de Trump tindrà una evolució com la de George W. Bush, amb un 80% després de l’11-S i que va sortir de la Casa Blanca amb un 70% de rebuig, amb la crisi financera i la guerra d’Iraq. Si continua com fins ara i sobreviu políticament fins al final del mandat, el que podem veure és una proliferació d’imitadors. El problema serà, després d’ell, com es podran recuperar les regles vigents fins ara i que ell està trencant. Com serà possible que altres presidents no facin el mateix. Amb un Tribunal Suprem que, de fet, li ha donat carta blanca i que no hi haurà conseqüències legals per a la seva impunitat.   

I l’oposició demòcrata, com la contempla?
Es parla molt de la depressió demòcrata, però això també obeeix al fet que no estem encara en el procés de primàries, que és quan s’elegeixen els líders. Hi ha alguns governadors que han destacat per confrontar-se a Trump, com el de califòrnia, Gavin Newsom, o el meu governador, a Illinois, J.B. Pritzker.

Com és Pritzker?
Em sembla excel·lent. És molt intel·ligent, capaç de comunicar com una persona normal, té els peus a terra. A banda d’algú amb una riquesa enorme. La seva família és la propietària de la cadena hotelera Hyatt. malauradament, això és un factor important. Pritzker seria un bon candidat. N’hi ha d’altres, com Pete Buttigieg, que és molt hàbil, bon comunicador, gai. Tenim talent. Andy Beshear, el governador de Kentucky, té el mèrit d’haver estat elegit i reelegit en un estat conservador. Les bases demòcrates tenen simpaties més progressistes, però quan arribin les eleccions, la gent pensarà que qui sigui menys el trumpisme.    

Els anys 30, el feixisme es va imposar a Europa, mentre que als Estats Units va guanyar la democràcia de Roosevelt. Ara els Estats Units marquen el camí de l’extrema dreta a Europa?
Ara veiem com els països més rics semblen caure cap a l’autoritarisme. Antigament, el Regne Unit, malgrat els episodis de colonialisme, mantenia fermes les institucions democràtiques a casa. Ara veiem com allí també creix el populisme de dretes. I els Estats Units ja ho veiem. Però hem de sortir al pas d’un excés de pessimisme. Tant a Europa com als Estats Units hi ha amplis sectors de la població que mantenen actituds prodemocràtiques, en favor de la ciència i la llibertat de premsa. Són poblacions que tenen molt de pes. 

El que és evident és que la lluita per la democràcia no es juga a nivell nacional sinó internacional. Afrontem una amenaça internacional. Pensem que els estats autocràtics provoquen guerres amb més facilitat que les democràcies. És difícil una guerra entre dues democràcies consolidades. Fa poc vam tenir a Xicago una trobada amb representants d’universitats de països autoritaris i una professora del Salvador ens explicava que per ells el cost no eren les retallades o perdre un fons de recerca sinó acabar a la presó. Estem davant un repte global. I cal insistir en això: un món amb més autoritarismes serà un món amb més guerres.

Malgrat que Trump aspiri al Premi Nobel de la Pau? 
Trump ha fet les seves campanyes clamant contra les guerres sense fi, però el cert és que és molt agressiu. El secretari de la Guerra, Pete Hegseth, s’expressa en termes bel·ligerants, a més de ser una persona desequilibrada i desqualificada pel càrrec. Trump transmet violència personal, sempre invoca els seus a la baralla. El seu llenguatge i els seus gestos no són pacificadors. Ara amenaça Maduro, que és un dictador, d’altra banda. Però estan bombardejant vaixells al Carib sense proves.     

Com veu la situació a l’estat espanyol?
Ho segueixo menys del que hauria, però veig que la situació econòmica, tot i ser dura per molta gent, mostra unes bones xifres globals. Trobo positiu que hi hagi un govern que intenta defensar els drets de les dones. M’ha donat bones percepcions. 

Diria que l’impacte de Trump al món ha estat molt divers. Hi ha eleccions que han anat sorprenentment cap a l’esquerra perquè la majoria de la gent ha volgut deixar clar que no volia seguir un camí trumpista. Pensem en Austràlia, amb victòria laborista, el Canadà, amb triomf liberal. A Amèrica Llatina, hem vist l’elecció de Claudia Scheinbaum a Mèxic. Tot i que el govern de López Obrador també ha mostrat trets autoritaris malgrat que el seu partit, Morena, és progressista. 

Doni’ns, malgrat tot, una mica d’esperança.
Estic convençuda que el trumpisme i l’extrema dreta global no té la batalla guanyada. En absolut. Ni tan sols als Estats Units. Els autòcrates tenen un problema. El seu estil de prendre decisions els fa envoltar-se de gent molt fidel que mai els presentaran un dubte ni els aconsellaran prudència. Aplaudeixen tot el que diuen i fan els líders.

A Trump ningú li va aconsellar que no digués que el Canadà seria el 51 estat de la Unió. I això a pocs dies de les eleccions canadenques. I els liberals, que tenien les eleccions perdudes, van guanyar clarament. Ha designat persones molt incapaços en molts llocs. Els autòcrates solen errar estratègicament per aconseguit els seus objectius.