La tardor és una època que s'associa amb la tristesa i la porta d'entrada a l'hivern. No obstant això, la natura presenta un aspecte especial i romàntic durant aquesta època de l'any, hi ha festes populars com la castanyada i és recomanable degustar productes artesanals i licors de la nostra terra. Alhora, aquesta estació és un bon moment per escapar-se fora de la ciutat i descobrir els punts més emblemàtics del nostre país.
La Diputació de Barcelona va elaborar un recull dels quatre cims mítics que cal visitar a prop de la capital de Catalunya. Més enllà d'una excursió molt recomanable, aquests indrets naturals són l'escenari de llegendes i moments històrics vinculats a la nostra tradició com a poble.
El Pedraforca
El Pedraforca és, sens dubte, una de les muntanyes més icòniques de la Demarcació de Barcelona. Aquest cim s'ha convertit en símbol de l’excursionisme i del paisatge berguedà, situat entre els municipis de Saldes i Gósol. El massís es caracteritza per la forma inconfusible de dues carenes paral·leles, els pollegons, que s'uneixen al coll de l’Enforcadura.
El Pollegó Superior (2.506 metres) i el Pollegó Inferior (2.445 metres) s’aixequen separats per tarteres que n'accentuen el perfil, que són visibles des de molts punts del Prepirineu. El Pedraforca té un caràcter singular no pertany a cap serralada concreta i està situat al cor del Parc Natural del Cadí-Moixeró, dins un paratge natural d’interès nacional.
La muntanya marca el límit entre les terres de Barcelona i Lleida i és un referent per als amants de la natura i de la muntanya, ja que el seu cim principal forma part del repte dels 100 cims de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
Sant Jeroni
El cim de Sant Jeroni, amb 1.236 metres d’altitud, és el punt més alt del massís de Montserrat i un dels miradors més espectaculars de Catalunya. Es troba al punt on conflueixen les comarques de l’Anoia, el Bages i el Baix Llobregat i ofereix una panoràmica impressionant permet veure des del mar fins als Pirineus. Per arribar-hi s'ha de fer l’ascens a peu des de l’esplanada del monestir, per un camí ple d’escales i pendents que travessa boscos d’alzines i altres plantes autòctones.
A prop del cim encara es conserven vestigis de l’antiga ermita de Sant Jeroni que més tard es va reconvertir en refugi o petit restaurant. A més, també s'hi pot veure el vèrtex geodèsic instal·lat el 1977, un punt senyalitzat que n'indica una posició geogràfica exacta.
Les Agudes
Les Agudes, amb 1.706 metres d’altitud, és un dels cims més alts i emblemàtics del massís del Montseny, i comparteix protagonisme amb el Turó de l’Home. Està situat entre els municipis d’Arbúcies, Fogars de Montclús i Montseny, aquesta muntanya marca el límit natural entre les comarques de Barcelona i Girona i ofereix unes vistes espectaculars que abracen des del litoral fins als Pirineus. L’accés més habitual s’hi fa des del sud, seguint la pista forestal que puja al Turó de l’Home i travessa el coll Sesbasses, des d’on un camí ben traçat condueix fins al cim.
El perfil escarpat i el bosc frondós que l’envolta fa que sigui molt interessant visitar-lo durant la tardor, quan les fagedes i castanyers del Montseny es tenyeixen de colors càlids. "És tota una experiència endinsar-s'hi i arribar al cim, com han fet tants milers de caminadors en aquesta pàtria de l'excursionisme que és el parc natural del Montseny, declarat per la UNESCO Reserva de la Biosfera", asseguren des de la Diputació.
La Mola
La Mola, amb 1.102 metres d’altitud, és el punt més alt del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i una de les muntanyes més estimades del Vallès. Aquesta muntanya té un perfil marcat pels cingles, que li donen una forma plana i majestuosa. Des de dalt s'hi pot veure un espectacular paisatge de la Serralada Prelitoral i s’alça entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll. Al cim, s’hi troba el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. El camí per arribar-hi és accessible i molt popular, es pot iniciar a cotes relativament altes (prop dels 800 metres) i permet gaudir d’un recorregut ple de formacions rocoses.
