- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Salvador Illa va ser el gran protagonista del dinar de dilluns al Círculo Ecuestre, lloc de trobada de l'establishment constitucionalista barceloní. El president del club, Enrique Lacalle, va presentar-lo com "un amic" i li va desitjar tota la sort de cara al 12 de maig. A l'hora del cafè, Illa va fer una intervenció per desgranar els principals eixos de la seva proposta. La gran majoria del públic va sortir satisfet de la trobada. En un espai més habituat a demanar l'opinió que no pas a donar-la, els aplaudiments espontanis que va aconseguir el cap de llista del PSC en alguna de les seves respostes no va passar desapercebut. Socis il·lustres de l'Ecuestre resumien en privat la intervenció del candidat socialista: "Serà un gran president".
La proposta del PSC per Catalunya se centra a "passar pàgina" del procés, recuperar l'estabilitat i tornar a posar al centre la gestió dels serveis públics, amb lleialtat institucional. El discurs, verbalitzat per Salvador Illa aquestes darreres setmanes, i que ha guiat la seva actuació com a cap de l'oposició, casa bé amb les demandes de l'establishment. Fa temps que el PSC, també el seu primer secretari, es deixa veure per actes amb empresaris, i el discurs en clau de finançament o infraestructures agrada a aquests sectors. Els seus rivals, ERC i Junts, també es mouen en aquest sentit, com es pot veure amb la fotografia de Foment amb Carles Puigdemont o bé l'aval de l'exconseller Andreu Mas-Colell a la candidatura de Pere Aragonès.
En tot cas, Illa ha fet esforços darrerament per visibilitzar el suport que rep d'aquests sectors. El públic a la conferència de la setmana passada va mostrar la fortalesa del PSC entre l'empresariat, que espera un candidat d'ordre que prometi estabilitat i poques estridències ni discursos rupturistes. Una àmplia representació de la patronal i empreses rellevants va voler escolar Illa al Museu Marítim. Allà, va desgranar algunes de les seves propostes per posar punt final a 10 anys de governs d'ERC i Junts. Va destacar especialment la carpeta del finançament, en què el PSC planteja una millora, però limitada al desplegament de l'actual Estatut, que passi pel consorci tributari i respectar el principi d'ordinalitat.
Aquest dimecres, al Col·legi d'Economistes, hi ha insistit, i ha aprofundit també en l'àmbit de les infraestructures, on el seu posicionament agrada entre els empresaris i el món econòmic. Sempre que pot, Illa entona el discurs d'anar per feina i prendre les decisions que calgui, amb lideratge. En aquest sentit, situa l'aeroport del Prat com una eina imprescindible per enfortir l'economia catalana. "L'ampliació de l'aeroport és essencial", ha dit, tesi que encaixa bé amb el que defensa, per exemple, Foment. També culminar la B-40, per connectar els Vallesos amb el Maresme i el Baix Llobregat, i avançar en el traspàs de Rodalies o en la instal·lació d'energies renovables.
El desgel de Foment amb Puigdemont
Illa s'haurà d'arremangar si vol erigir-se en candidat de l'establishment, perquè els seus principals rivals també es mouen. Després dels anys àlgids del procés, tant ERC com Junts han acceptat la via de la negociació i donen estabilitat al govern de Pedro Sánchez. En el cas de Junts, el desgel s'ha fet evident aquesta setmana, amb la trobada entre Foment i la cúpula del partit, capitanejada per Puigdemont. La trobada, a la Catalunya Nord i mentre se celebrava el debat de PIMEC, ha servit perquè el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, traslladés les seves propostes.
L'apropament ve de lluny i Sánchez Llibre sempre ha mantingut un fil de comunicació amb Puigdemont, i Foment manté contactes amb Albert Batet, proper a l'expresident. La tria de l'empresària Anna Navarro com a número 2 de la candidatura també va en la línia de presentar Junts com un partit amic de l'economia. La contradicció en què es troba l'empresariat que voldria un retorn a la sociovergència, amb Junts com en la línia del que havia estat Convergència, apareix quan el partit de Puigdemont planteja sancionar les companyies que no retornin la seu social a Catalunya, un moviment que va disgustar determinats sectors. També això explica que, en aquests anys, el PSC s'hagi convertit en el partit d'ordre a Catalunya.
Mas-Colell fa costat a Aragonès
En els anys del procés, la interlocució del Govern amb les principals empreses del país va baixar. Un fet ho il·lustra bé: qui va informar Pere Aragonès, aleshores vicepresident econòmic, de la fusió entre La Caixa i Bankia va ser Jaume Giró, i no va ser fins al final de l'operació, de gran envergadura. Durant aquesta legislatura, no hi ha hagut grans tensions entre el Govern d'ERC i el món econòmic i empresarial, si bé és cert que en qüestions com les infraestructures -com ara l'ampliació del Prat- o bé la fiscalitat, les posicions estan allunyades. Quan Foment va definir Catalunya com un "infern fiscal", la Generalitat va afanyar-se a desmentir-ho.
En aquest camp, tampoc el PSC planteja una rebaixa d'impostos, i això va inquietar algun sector de l'Ecuestre i també ho ha fet aquesta tarda entre els economistes. El candidat socialista manté que cal acabar amb el dúmping fiscal que practica Madrid. En canvi, Junts sí que ha convertit l'impost de successions en el cavall de batalla per rebaixar la càrrega impositiva dels catalans. Amb tot, Aragonès intenta erigir-se en el candidat de les propostes i ha volgut exhibir la seva sintonia amb el món econòmic i empresarial amb el suport públic que li ha ofert aquest dimecres l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell, nom de pes en l'etapa d'Artur Mas. Els tres principals partits lluiten per guanyar-se, també, el vot de l'establishment.