13
de gener
del
2024
Actualitzat
el
15
de gener
a la
13:37h
Xavier Panés s'acosta càlid i somrient. El president de la patronal vallesana Cecot és un home empàtic i proper. Però durant l'entrevista -feta a la seu terrassenca de l'organització-, deixa ben clar el seu missatge, defensa amb fermesa les seves posicions i no s'oblida de cap dels arguments que vol defensar. Fa un any i mig, va assumir el lideratge d'una de les patronals més emblemàtiques del país.
Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB i MBA per Esade, Panés és un petit empresari del sector del metall. Considera que el seu perfil, allunyat al d'un dirigent fill de "bona família", contradiu la imatge que es té de l'empresari, segons ell tergiversada per alguns grups polítics. Capgirar aquesta percepció és un dels seus objectius.
Fa un any i mig que va ser elegit president de Cecot. En fa un bon balanç?
Sí. Realment, aquest és el primer any que puc fer un balanç i és positiu. Els primers sis mesos van ser de presa de contacte perquè per mi va ser un canvi de vida. Jo no tinc una gran empresa que em permeti tenir una gran tranquil·litat. He d'anar a treballar cada dia.
És una pime?
O una microempresa, gairebé. Però aquí l'equip és boníssim. Sembla que és el típic que s'ha de dir però és veritat. La casa va sola i estic aprenent molt. El difícil per mi és estar a l'altura de la gent.
El novembre passat, quan es va acordar el traspàs de Rodalies en el marc de la investidura de Pedro Sánchez, Cecot va qualificar aquelles negociacions com "una oportunitat històrica". Creu que se sabrà aprofitar?
Espero que sí. Nosaltres paguem els nostres polítics perquè sàpiguen aprofitar aquests moments. La gestió pública no deixa de ser un encàrrec que fa la ciutadania a unes persones perquè gestionin el que és comú.
Quin impacte tindrà el traspàs de Rodalies per al teixit productiu català?
No crec que sigui un impacte mesurable en termes de PIB. Tindrà un impacte sobretot en la felicitat de la gent, li treu preocupacions, i això repercuteix en les empreses.
Sembla que el tram Viladecavalls-Olesa de Montserrat de la B-40 és a punt. Ara es diu que la inauguració està prevista per al 30 de gener.
L'obra està feta. Portem uns retards molt considerables. Quan et posen unes dates i veus que l'obra no està acabada, et preocupes. En aquest cas ja veiem que està feta i, per tant, si no és el 30 de gener serà el 15 de febrer.
Un altre projecte en marxa és la ronda nord que ha de connectar Terrassa i Sabadell, i que el Ministeri i la Generalitat han de signar un conveni per tirar-ho endavant.
Aquest és un projecte que a Cecot portem molts anys demanant que es culmini. Connectar Terrassa i Sabadell no pel sud, que seria la via que ocupa ara la C-58, sinó per la part nord, sembla molt útil, especialment per Sabadell i per una població com Castellar del Vallès, on el teixit productiu és molt important. Tot el tràfic de treballadors i productes ha de passar pel centre de Sabadell. I aquesta infraestructura pensem que alleugerirà molt el trànsit a Sabadell. En aquest cas, el PSC va agafar aquesta demanda i la va unir a l'aeroport, el Hard Rock i la B-40. Salvador Illa va condicionar el seu suport als pressupostos a aquest projecte i el Govern ho va assumir. D'això ja fa un any i la cosa no ha anat tan lleugera com semblava. El president Aragonès ha manifestat que es tirarà endavant. Hi ha d'haver un disseny fet pel ministeri i es dota de recursos la Generalitat per fer l'obra. Però en tenim encara per anys.
Quines són per la Cecot les prioritats que haurien de tenir en compte els governs de la Generalitat i el govern espanyol?
Podríem fer una llista de qüestions concretes de cara als pressupostos, però crec que hi ha algunes coses que han de canviar. La primera és no desconfiar ja no de l'empresari, sinó del contribuent. Això ja faria que necessitéssim menors normatives i controls, i que es reduís la burocràcia i es guanyés en agilitat. Una altra d'important és una aposta absoluta per la indústria, però a tots els nivells perquè si obtens una llicència de la Generalitat i tot seguit estàs anys perquè et donin un permís... Reconec que el Govern hi està treballant, amb el Pacte Nacional per a la Indústria. A vegades sembla que parlar de política industrial és complicadíssim. No, es tracta de petites coses, com aconseguir sòl industrial o que els permisos siguin fàcils d'obtenir, que es pugui fer una declaració jurada. També cal tenir gent formada. I després tenim un repte important, que l'informe PISA ha definit, sobre educació.
Veig que més que reclamar polítiques concretes demana als responsables polítics una altra mirada sobre l'empresa.
Sens dubte. Jo aconsellaria als nostres governants que vagin un dia a esmorzar a un polígon industrial.
Creu que el context polític al Congrés i la necessitat de pactar per part de l'executiu espanyol pot suposar un canvi respecte als retards en les infraestructures pendents?
Seria el desitjable. Pretendre el 100% del pressupostat és irreal, però estem en un compliment dels pressupostos molt baix.
Per Catalunya, el pitjor escenari polític per avançar en molts àmbits és el de governs a Madrid amb majoria absoluta?
En el moment en què et necessiten, et faran més cas en allò que tu reclames. No hauria de ser així, però vivim en el món real. Si pots condicionar el govern central, et faran més cas.
Creu que Catalunya hauria de tornar al peix al cove?
El peix al cove... Sí, en el sentit que ens cal que aquesta acció de l'Estat tingui plasmació en coses reals, mesurables i que afectin el benestar de la gent. Però l'expressió peix al cove té unes connotacions molt lligades a una determinada formació política i un determinat moment. Nosaltres, com a organització patronal, no fem política. Però si allunyem el concepte d'un determinat grup polític, sí, creiem que la utilitat de l'acció política dels diputats catalans a Madrid ha de ser aconseguir millores per al nostre país.
Com veu la política catalana respecte a la de fa uns anys?
De quins anys parlem?
Els anys del procés.
Evidentment, les aigües s'han calmat i respecte a aquell moment, que no entro a qualificar en cap sentit, la situació és més calmada. Els partits Junts i ERC estan participant en la vida política amb certa normalitat.
Com veu l'actuació del govern de Pedro Sánchez?
No voldria entrar a valorar ara el programa del govern espanyol, sí que veig que la seva gènesi ha estat complicada. És una aliança amb molts socis i tothom hi diu la seva. És una composició de molts condicionants i això no és fàcil per ningú. Ni pels que condicionen ni pel condicionat. Serà complicat complir amb els acords presos i després dur a terme una política continuada i tranquil·la. Això per suposat que no passarà.
Pels empresaris catalans, hagués estat més tranquil·litzador un govern de PP amb Vox?
Parlar de l'opinió dels empresaris catalans en bloc és difícil, però molt menys en un tema així. Però realment hi ha empresaris independentistes, d'altres que no, del PP, de Junts, d'Esquerra... Nosaltres no podem prendre partit perquè en tenim de tots colors.
El que sí que es percep és que en la manera, si més no, de defensar les seves posicions, l'empresariat català és molt diferent del madrileny. Aquí predomina una posició més pactista, són dues cultures diferents.
Xavier Panés: "L'empresariat català és més neutre políticament que el d'altres llocs de l'Estat". Foto: Juanma Peláez
En la seva primera Nit de l'Empresari, l'octubre del 2022, va sorprendre amb una crida als responsables polítics a "tocar més de peus a terra". Va suposar la seva elecció un gir respecte a l'etapa d'Antoni Abad?
Jo crec que no. A la Cecot sempre hem intentat estar a prop de les empreses que representem, que bàsicament són industrials, de petita i mitjana dimensió, autònoms i professionals. Potser vaig parlar d'una manera diferent de com s'havia fet, però nosaltres sempre hem intentat tocar de peus a terra. Tal vegada va ser una contraposició a unes maneres de gestionar la política econòmica o empresarial que no semblen estar massa coordinades amb la realitat.
Hi ha un debat sobre com afavorir el retorn de les empreses. Quina opinió li mereix la proposta de Junts de sancionar les que no tornin la seu a Catalunya?
Nosaltres no veiem ni entenem que s'hagi de sancionar ni premiar cap empresa pel fet que marxi, vingui o torni a Catalunya. Estem en un marc de llibertat de mercat i, mentre que es compleixi la llei, no té cap sentit sancionar ningú.
Com s'hauria d'enfocar la creació d'un clima que permetés el retorn de les empreses que van traslladar la seu?
Tornem a l'origen. Per què van marxar? Per dues coses, bàsicament. Una perquè eren contràries a una situació política que es va generar l'octubre del 2017. Pel motiu que sigui, no hi entro. I l'altra perquè potser van aprofitar el moment veient que podien obtenir avantatges en altres territoris. Però aquests avantatges no estaven establerts perquè hi anessin sinó perquè prèviament ja hi havia una situació fiscal diferent. Sobre les que van marxar per motius ideològics no hi entro. Ara, si tenim unes condicions fiscals pitjors per l'empresa respecte d'altres territoris, a les que van marxar se'ls farà difícil tornar. En tot cas, el fet que hi hagi diferències en tractament fiscal en els diversos territoris de l'Estat, pot provocar això.
La Cecot ha mantingut unes relacions complexes amb Foment. Fa uns anys, van ser expulsats de l'organització. Després, amb Josep Sánchez Llibre, es va produir una reconciliació i ara sembla que estan en bones relacions i, de fet, vostè n'és un dels presidents.
La veritat és que sí. Coincidim amb Foment en despolititzar, treure càrrega política a les coses, precisament quan estem parlant de com millorar el país a través de les empreses. Estar a Foment és una decisió que prenem nosaltres voluntàriament. Podríem no estar-hi. Ho basem en un criteri d'utilitat. Estar en una cúpula directiva com la de Foment ens és útil. Serveix per ajudar les nostres empreses. Jo en soc vicepresident i ara presideixo una entitat de coordinació de totes les entitats territorials de Foment. Amb la idea de donar la veu de la petita i mitjana empresa dins de Foment.
I amb Pimec com estan les coses?
Bé. Tenim una bona relació amb el senyor Antoni Cañete. Tots volem el mateix. Nosaltres ho fem d'una manera. El nostre origen és diferent del seu, és de petits empresaris que es van ajuntar i crear un gremi. La Cecot és del 1978, però alguns d'aquests gremis tenen més de 150 o 200 anys. La Cecot no deixa de ser una confederació d'associacions, amb molta gent que col·labora de manera voluntària. Pensem que a Cecot hi ha més de 500 persones implicades de manera voluntària. Costa molt que la gent s'associï. És societat civil en estat pur. Hem de fer que la societat civil sigui forta i hi hagi gent que s'hi vulgui sumar. A vegades, quan se sent el terme patronal, hi ha qui diu "ai, compte". Perquè té unes certes connotacions. Però la primera Revolució Industrial ja ha passat a la història. La patronal ja no és la que era, tot i que hi ha determinats grups polítics que sembla que se sentin còmodes parlant dels patrons i els treballadors com si estiguessin uns en contra dels altres. És una simplificació de la realitat. Avui dia, l'empresari és aquell que tens assegut al teu costat al metro. Nosaltres volem fer una patronal del segle XXI.
I com ha de ser?
S'ha de fonamentar en el mateix en què es va basar la primera, la segona i la tercera Revolució Industrial. Que és l'associacionisme. En aquell moment es volia fer lobby, ara també, però a més has d'oferir programes per poder front a temes que abans no existien. Ara una petita empresa ha de fer un pla d'igualtat, ha de tenir present el tema de la descarbonització. I s'ha de digitalitzar l'empresa. Serem la patronal que doni més servei als associats i als no associats. I això es fa amb la col·laboració público-privada.
En alguna declaració, ha dit que volia contribuir a modificar la imatge de l'empresari com algú cobdiciós. Com és que aquesta visió encara resta a l'imaginari?
Perquè hi ha gent a qui li convé. És la simplificació de les coses.
També admetrà que hi ha empresaris que amb la seva conducta no ajuden a això que vostès pretenen.
Oi tant. Però també hi ha treballadors que no ajuden a la imatge dels treballadors. Hi ha gent que té una imatge de l'empresari que és pròpia de la primera Revolució Industrial. Aquest país és com és per molts motius, però un d'ells és perquè hi va haver una gran absència de l'Estat que va ser suplerta per la societat civil. Una associació de veïns també és societat civil, eh. Hem fet un acord amb el Palau de la Música. I ho hem fet perquè sigui accessible a tots els treballadors de les empreses. El que no redueix ni un mil·límetre la nostra exigència i pressió als governants per fer avançar certes coses.
Vostè és un home d'inquietuds diverses: un apassionat de la muntanya, de la història, un melòman. Li agrada l'òpera. Permeti'm una pregunta: Il Trobatore o Wotan? Verdi o Wagner?
Verdi. A mi m'agrada molt per la musicalitat. Però també perquè soc un gran enamorat d'Itàlia. Si una cosa ve d'Itàlia m'agrada més, des de la música a la pasta.
Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB i MBA per Esade, Panés és un petit empresari del sector del metall. Considera que el seu perfil, allunyat al d'un dirigent fill de "bona família", contradiu la imatge que es té de l'empresari, segons ell tergiversada per alguns grups polítics. Capgirar aquesta percepció és un dels seus objectius.
Fa un any i mig que va ser elegit president de Cecot. En fa un bon balanç?
Sí. Realment, aquest és el primer any que puc fer un balanç i és positiu. Els primers sis mesos van ser de presa de contacte perquè per mi va ser un canvi de vida. Jo no tinc una gran empresa que em permeti tenir una gran tranquil·litat. He d'anar a treballar cada dia.
És una pime?
O una microempresa, gairebé. Però aquí l'equip és boníssim. Sembla que és el típic que s'ha de dir però és veritat. La casa va sola i estic aprenent molt. El difícil per mi és estar a l'altura de la gent.
El novembre passat, quan es va acordar el traspàs de Rodalies en el marc de la investidura de Pedro Sánchez, Cecot va qualificar aquelles negociacions com "una oportunitat històrica". Creu que se sabrà aprofitar?
Espero que sí. Nosaltres paguem els nostres polítics perquè sàpiguen aprofitar aquests moments. La gestió pública no deixa de ser un encàrrec que fa la ciutadania a unes persones perquè gestionin el que és comú.
Quin impacte tindrà el traspàs de Rodalies per al teixit productiu català?
No crec que sigui un impacte mesurable en termes de PIB. Tindrà un impacte sobretot en la felicitat de la gent, li treu preocupacions, i això repercuteix en les empreses.
Sembla que el tram Viladecavalls-Olesa de Montserrat de la B-40 és a punt. Ara es diu que la inauguració està prevista per al 30 de gener.
L'obra està feta. Portem uns retards molt considerables. Quan et posen unes dates i veus que l'obra no està acabada, et preocupes. En aquest cas ja veiem que està feta i, per tant, si no és el 30 de gener serà el 15 de febrer.
Un altre projecte en marxa és la ronda nord que ha de connectar Terrassa i Sabadell, i que el Ministeri i la Generalitat han de signar un conveni per tirar-ho endavant.
Aquest és un projecte que a Cecot portem molts anys demanant que es culmini. Connectar Terrassa i Sabadell no pel sud, que seria la via que ocupa ara la C-58, sinó per la part nord, sembla molt útil, especialment per Sabadell i per una població com Castellar del Vallès, on el teixit productiu és molt important. Tot el tràfic de treballadors i productes ha de passar pel centre de Sabadell. I aquesta infraestructura pensem que alleugerirà molt el trànsit a Sabadell. En aquest cas, el PSC va agafar aquesta demanda i la va unir a l'aeroport, el Hard Rock i la B-40. Salvador Illa va condicionar el seu suport als pressupostos a aquest projecte i el Govern ho va assumir. D'això ja fa un any i la cosa no ha anat tan lleugera com semblava. El president Aragonès ha manifestat que es tirarà endavant. Hi ha d'haver un disseny fet pel ministeri i es dota de recursos la Generalitat per fer l'obra. Però en tenim encara per anys.
Xavier Panés, durant l'entrevista. Foto: Juanma Peláez
Quines són per la Cecot les prioritats que haurien de tenir en compte els governs de la Generalitat i el govern espanyol?
Podríem fer una llista de qüestions concretes de cara als pressupostos, però crec que hi ha algunes coses que han de canviar. La primera és no desconfiar ja no de l'empresari, sinó del contribuent. Això ja faria que necessitéssim menors normatives i controls, i que es reduís la burocràcia i es guanyés en agilitat. Una altra d'important és una aposta absoluta per la indústria, però a tots els nivells perquè si obtens una llicència de la Generalitat i tot seguit estàs anys perquè et donin un permís... Reconec que el Govern hi està treballant, amb el Pacte Nacional per a la Indústria. A vegades sembla que parlar de política industrial és complicadíssim. No, es tracta de petites coses, com aconseguir sòl industrial o que els permisos siguin fàcils d'obtenir, que es pugui fer una declaració jurada. També cal tenir gent formada. I després tenim un repte important, que l'informe PISA ha definit, sobre educació.
"Aconsellaria als nostres governants que vagin un dia a esmorzar a un polígon industrial"
Veig que més que reclamar polítiques concretes demana als responsables polítics una altra mirada sobre l'empresa.
Sens dubte. Jo aconsellaria als nostres governants que vagin un dia a esmorzar a un polígon industrial.
Creu que el context polític al Congrés i la necessitat de pactar per part de l'executiu espanyol pot suposar un canvi respecte als retards en les infraestructures pendents?
Seria el desitjable. Pretendre el 100% del pressupostat és irreal, però estem en un compliment dels pressupostos molt baix.
Per Catalunya, el pitjor escenari polític per avançar en molts àmbits és el de governs a Madrid amb majoria absoluta?
En el moment en què et necessiten, et faran més cas en allò que tu reclames. No hauria de ser així, però vivim en el món real. Si pots condicionar el govern central, et faran més cas.
Creu que Catalunya hauria de tornar al peix al cove?
El peix al cove... Sí, en el sentit que ens cal que aquesta acció de l'Estat tingui plasmació en coses reals, mesurables i que afectin el benestar de la gent. Però l'expressió peix al cove té unes connotacions molt lligades a una determinada formació política i un determinat moment. Nosaltres, com a organització patronal, no fem política. Però si allunyem el concepte d'un determinat grup polític, sí, creiem que la utilitat de l'acció política dels diputats catalans a Madrid ha de ser aconseguir millores per al nostre país.
Com veu la política catalana respecte a la de fa uns anys?
De quins anys parlem?
Els anys del procés.
Evidentment, les aigües s'han calmat i respecte a aquell moment, que no entro a qualificar en cap sentit, la situació és més calmada. Els partits Junts i ERC estan participant en la vida política amb certa normalitat.
Com veu l'actuació del govern de Pedro Sánchez?
No voldria entrar a valorar ara el programa del govern espanyol, sí que veig que la seva gènesi ha estat complicada. És una aliança amb molts socis i tothom hi diu la seva. És una composició de molts condicionants i això no és fàcil per ningú. Ni pels que condicionen ni pel condicionat. Serà complicat complir amb els acords presos i després dur a terme una política continuada i tranquil·la. Això per suposat que no passarà.
Pels empresaris catalans, hagués estat més tranquil·litzador un govern de PP amb Vox?
Parlar de l'opinió dels empresaris catalans en bloc és difícil, però molt menys en un tema així. Però realment hi ha empresaris independentistes, d'altres que no, del PP, de Junts, d'Esquerra... Nosaltres no podem prendre partit perquè en tenim de tots colors.
"Peix al cove? si allunyem el concepte d'un determinat grup polític, sí, l'acció política dels diputats catalans a Madrid ha de ser aconseguir millores per al país"
El que sí que es percep és que en la manera, si més no, de defensar les seves posicions, l'empresariat català és molt diferent del madrileny. Aquí predomina una posició més pactista, són dues cultures diferents.
Sí, té raó. La forma de fer de les organitzacions patronals catalanes és més neutre respecte de posicionaments polítics. En altres llocs de l'Estat, hi ha més correlació entre les posicions de l'empresariat i posicions polítiques. Quan jo parlo d'empresaris no ho faig pensant en el gran, sinó també en la petita botiga o el taller. Crec que la nostra és més una manera d'integrar. Tenim una visió més d'integrar que d'excloure.
Xavier Panés: "L'empresariat català és més neutre políticament que el d'altres llocs de l'Estat". Foto: Juanma Peláez
En la seva primera Nit de l'Empresari, l'octubre del 2022, va sorprendre amb una crida als responsables polítics a "tocar més de peus a terra". Va suposar la seva elecció un gir respecte a l'etapa d'Antoni Abad?
Jo crec que no. A la Cecot sempre hem intentat estar a prop de les empreses que representem, que bàsicament són industrials, de petita i mitjana dimensió, autònoms i professionals. Potser vaig parlar d'una manera diferent de com s'havia fet, però nosaltres sempre hem intentat tocar de peus a terra. Tal vegada va ser una contraposició a unes maneres de gestionar la política econòmica o empresarial que no semblen estar massa coordinades amb la realitat.
Hi ha un debat sobre com afavorir el retorn de les empreses. Quina opinió li mereix la proposta de Junts de sancionar les que no tornin la seu a Catalunya?
Nosaltres no veiem ni entenem que s'hagi de sancionar ni premiar cap empresa pel fet que marxi, vingui o torni a Catalunya. Estem en un marc de llibertat de mercat i, mentre que es compleixi la llei, no té cap sentit sancionar ningú.
Com s'hauria d'enfocar la creació d'un clima que permetés el retorn de les empreses que van traslladar la seu?
Tornem a l'origen. Per què van marxar? Per dues coses, bàsicament. Una perquè eren contràries a una situació política que es va generar l'octubre del 2017. Pel motiu que sigui, no hi entro. I l'altra perquè potser van aprofitar el moment veient que podien obtenir avantatges en altres territoris. Però aquests avantatges no estaven establerts perquè hi anessin sinó perquè prèviament ja hi havia una situació fiscal diferent. Sobre les que van marxar per motius ideològics no hi entro. Ara, si tenim unes condicions fiscals pitjors per l'empresa respecte d'altres territoris, a les que van marxar se'ls farà difícil tornar. En tot cas, el fet que hi hagi diferències en tractament fiscal en els diversos territoris de l'Estat, pot provocar això.
"Si tenim unes condicions fiscals pitjors per l'empresa respecte d'altres territoris, a les que van marxar el 2017 se'ls farà difícil tornar"
La Cecot ha mantingut unes relacions complexes amb Foment. Fa uns anys, van ser expulsats de l'organització. Després, amb Josep Sánchez Llibre, es va produir una reconciliació i ara sembla que estan en bones relacions i, de fet, vostè n'és un dels presidents.
La veritat és que sí. Coincidim amb Foment en despolititzar, treure càrrega política a les coses, precisament quan estem parlant de com millorar el país a través de les empreses. Estar a Foment és una decisió que prenem nosaltres voluntàriament. Podríem no estar-hi. Ho basem en un criteri d'utilitat. Estar en una cúpula directiva com la de Foment ens és útil. Serveix per ajudar les nostres empreses. Jo en soc vicepresident i ara presideixo una entitat de coordinació de totes les entitats territorials de Foment. Amb la idea de donar la veu de la petita i mitjana empresa dins de Foment.
Xavier Panès: "Hi ha qui té una visió de l'empresari pròpia de la primera Revolució Industrial". Foto: Juanma Peláez
I amb Pimec com estan les coses?
Bé. Tenim una bona relació amb el senyor Antoni Cañete. Tots volem el mateix. Nosaltres ho fem d'una manera. El nostre origen és diferent del seu, és de petits empresaris que es van ajuntar i crear un gremi. La Cecot és del 1978, però alguns d'aquests gremis tenen més de 150 o 200 anys. La Cecot no deixa de ser una confederació d'associacions, amb molta gent que col·labora de manera voluntària. Pensem que a Cecot hi ha més de 500 persones implicades de manera voluntària. Costa molt que la gent s'associï. És societat civil en estat pur. Hem de fer que la societat civil sigui forta i hi hagi gent que s'hi vulgui sumar. A vegades, quan se sent el terme patronal, hi ha qui diu "ai, compte". Perquè té unes certes connotacions. Però la primera Revolució Industrial ja ha passat a la història. La patronal ja no és la que era, tot i que hi ha determinats grups polítics que sembla que se sentin còmodes parlant dels patrons i els treballadors com si estiguessin uns en contra dels altres. És una simplificació de la realitat. Avui dia, l'empresari és aquell que tens assegut al teu costat al metro. Nosaltres volem fer una patronal del segle XXI.
I com ha de ser?
S'ha de fonamentar en el mateix en què es va basar la primera, la segona i la tercera Revolució Industrial. Que és l'associacionisme. En aquell moment es volia fer lobby, ara també, però a més has d'oferir programes per poder front a temes que abans no existien. Ara una petita empresa ha de fer un pla d'igualtat, ha de tenir present el tema de la descarbonització. I s'ha de digitalitzar l'empresa. Serem la patronal que doni més servei als associats i als no associats. I això es fa amb la col·laboració público-privada.
En alguna declaració, ha dit que volia contribuir a modificar la imatge de l'empresari com algú cobdiciós. Com és que aquesta visió encara resta a l'imaginari?
Perquè hi ha gent a qui li convé. És la simplificació de les coses.
També admetrà que hi ha empresaris que amb la seva conducta no ajuden a això que vostès pretenen.
Oi tant. Però també hi ha treballadors que no ajuden a la imatge dels treballadors. Hi ha gent que té una imatge de l'empresari que és pròpia de la primera Revolució Industrial. Aquest país és com és per molts motius, però un d'ells és perquè hi va haver una gran absència de l'Estat que va ser suplerta per la societat civil. Una associació de veïns també és societat civil, eh. Hem fet un acord amb el Palau de la Música. I ho hem fet perquè sigui accessible a tots els treballadors de les empreses. El que no redueix ni un mil·límetre la nostra exigència i pressió als governants per fer avançar certes coses.
Vostè és un home d'inquietuds diverses: un apassionat de la muntanya, de la història, un melòman. Li agrada l'òpera. Permeti'm una pregunta: Il Trobatore o Wotan? Verdi o Wagner?
Verdi. A mi m'agrada molt per la musicalitat. Però també perquè soc un gran enamorat d'Itàlia. Si una cosa ve d'Itàlia m'agrada més, des de la música a la pasta.