"Que Catalunya deixi de ser un infern fiscal". Aquest és el gran objectiu de l'empresariat en política fiscal. Aquest dimarts, Foment del Treball ha presentat les principals conclusions del que serà el Llibre Verd de la patronal per una "fiscalitat competitiva", tant per a les famílies com per les empreses i els inversors estrangers. Entre d'altres, proposen la reducció dels trams de l'impost de successions i la supressió definitiva de l'impost de patrimoni, fita per a la qual Foment està disposat a recórrer a totes les instàncies possibles, "sigui la via civil, penal o criminal", inclòs el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg perquè es considera que vulnera el principi de no confiscatorietat.
El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, el conseller de la Presidència, Manuel Silva, el president de la Comissió d'Economia i Fiscalitat, Valentí Pich, han intervingut en l'acte, junt a la coordinadora del grup sobre l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, Esther Amselem. Sánchez Llibre s'ha referit al "greuge comparatiu" que té Catalunya en l'àmbit fiscal, esmentant els onze impostos propis de la Generalitat, un cop el Tribunal Constitucional ha considerat que altres set eren inconstitucionals. La realitat d'aquests gravàmens de la Generalitat és el que fa, segons el dirigent patronal, que Catalunya no es desempallegui d'aquesta imatge d'"infern fiscal".
Sobre l'impost de successions, Foment qüestiona la seva necessitat, però en cas de mantenir-se, reclamen la reducció dels seus trams per situar-los en un tipus mínim del 4% i un de màxim del 9%. Això equipararia l'impost al que és la mitjana de països de l'OCDE.
L'impost de patrimoni és el gran objectiu a abatre en el terreny fiscal per part de la patronal. Des de Foment s'insisteix en què es tracta d'un impost "arcaic", de constitucionalitat dubtosa, que no existeix en cap altre estat de la UE tal com està regulat en la llei del 1991. És un impost que "afecta negativament l'estalvi i el creixement econòmic".
Manuel Silva, un dels coordinadors del Llibre Verd, ha al·ludit a la ruptura de l'equilibri, segons Foment, entre l'aportació fiscal dels ciutadans i les prestacions que reben. Silva ha detallat algunes de les propostes de la patronal, que en el cas de l'IRPF, en què Foment assenyala que Catalunya té els tipus marginals més elevats de totes les comunitats, tant per les rendes altes (52%) com per les baixes (21,5%). Demanen reduir aquests tipus en el 47,5% i el 18,5%, respectivament, que és el que predomina en les "comunitats més dinàmiques".
Sánchez Llibre ha explicat que enviaran les seves propostes al Govern i a tots els partits que concorren a les eleccions del 12-M. Ha assegurat que volen que Catalunya "sigui un país atractiu per a tot el talent i que els directius de les empreses que inverteixen aquí també es quedin aquí". "Volem tornar a ser la locomotora de l'economia espanyola i que la fiscalitat acompanyi a la modernització del país. I que el futur Govern sigui sensible a aquestes propostes".
Uns impostos "contra la competitivitat"
Foment critica que els impostos propis de la Generalitat converteixen Catalunya en el país amb el nombre més alt d'aquests gravàmens, el que afecta la "competitivitat fiscal". Reclamen una reflexió sobre la seva eficiència, que vol dir la relació entre els costos de gestió i l'import que acaba recaptant la Generalitat. Així, en l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni, Foment assegura que es grava la tinença del vehicle i no pas el seu ús, pel que no es correspon amb el principi que "qui contamina paga" i reclama la seva supressió i transformar l'impost de circulació per incloure-hi criteris mediambientals. També es demana la supressió de l'impost sobre begudes ensucrades per no haver aconseguit l'objectiu que el justificava, com la reducció de l'obesitat.
Per un finançament just
Sobre un nou model de finançament i com encaixarien aquestes propostes, el president de Foment s'ha referit a la comissió d'experts creada per l'organització empresarial per interpretar les dades de les balances fiscals que el govern espanyol aportarà i que ha de contribuir a assolir un finançament just per Catalunya. Sánchez Llibre ha recordat que Foment va signar un document de la Cambra per un finançament just i que ha denunciat el dèficit en infraestructures, que és de 40.000 milions d'euros.
El Govern respon: els debats s'han de fer "amb rigor"
Des del Govern, l'acte de Foment s'ha rebut amb irritació. Fonts de la conselleria d'Economia i Hisenda, es nega "categòricament" que Catalunya sigui un 'infern fiscal' i s'assegura que "no hi ha cap dada que sustenti aquesta afirmació. A més, el debat de la fiscalitat no es pot deslligar del dèficit fiscal". Des d'Economia es reclama que els debats s'han de fer "amb rigor i no amb errors". Per exemple, sobre l'afirmació del document de Foment que "Catalunya té els tipus marginals més elevats del conjunt de les comunitats autònomes tant per a les rendes altes (52%) com per a les baixes (21,5%), Economia explica que Catalunya té un tipus mínim del 20% i un màxim del 50%, i en el projecte de pressupost per al 2024 es baixava el tipus mínim al 19%.