03
de gener
de
2023, 12:47
Actualitzat:
18:07h
Tres relators especials de les Nacions Unides han constatat en una resolució emesa aquest mateix dimarts "vulneracions de drets fonamentals" comeses en el cas d'espionatge de l'Estat a líders i activistes independentistes en el conegut com a Catalangate. És per aquest motiu que, en el mateix escrit, han reclamat al govern espanyol que investigui, processi i imposi les sancions adequades per "protegir les víctimes". Alhora, també els tres representants europeus han exigit prendre mesures per evitar que fets d'aquestes característiques tornin a ocórrer en un futur. De moment, l'escàndol només ha provocat la dimissió de la cap del servei d'intel·ligència estatal (CNI), Paz Esteban.
En concret, les tres persones que signen l'escrit són el Relator Especial sobre qüestions de les minories, la Relatora Especial sobre promoció i protecció del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, i el Relator Especial sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d’associació. La resolució respon a una comunicació de l'organització intergovernamental feta des de Ginebra per la secretària general d’Esquerra Republicana (ERC), Marta Rovira, en nom de les víctimes dels republicans i en coordinació amb la resta d'entitats afectades.
A banda de l'esmentat, en el text de les Nacions Unides també s'expressa una “preocupació molt seriosa” per l'espionatge amb Pegasus, un programa que han descrit com a "extens i ben coordinat”. Tanmateix, es denuncia que el cas va vulnerar el dret de les persones que s'hi van veure involucrades “a reunir-se pacíficament, participar en associacions, tenir vida privada, privacitat en la correspondència i ser iguals davant la llei”. De la mateixa manera, els relators també asseguren que l'espionatge va fer perillar “el dret a la llibertat d’opinió i expressió a Catalunya”.
A més a més, l’organisme internacional subratlla la gravetat que representa que una de les víctimes fos l’advocat Andreu Van den Eynde, i ho qualifica d’“atac a la independència dels advocats i dels defensors de drets humans”. Per tot això, reclama a l’Estat que aclareixi les connexions entre l’espionatge i les autoritats espanyoles.
Per la seva banda, en conèixer-se la notícia, ERC ha comunicat que continuarà exigint a l'Estat que sigui transparent sobre quines entitats governamentals van fer servir el programari espia, alhora que també pressionarà perquè assumeixi les responsabilitats pertinents. Els republicans també han dit esperar que aquesta resolució impulsi la justícia espanyola a deixar d’entorpir el curs de les querelles presentades.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha congratulat per la resolució i, a través del seu perfil de Twitter, ha subratllat que el parer dels tres relators de les Nacions Unides "referma" el que des del Govern s'ha demanat a l'Estat: "transparència, responsabilitats i reparació del dany". En aquest sentit, s'ha mostrat convençut que, en el futur, la justícia els donarà la raó i ha afirmat que treballaran per aconseguir-ho.
En concret, les tres persones que signen l'escrit són el Relator Especial sobre qüestions de les minories, la Relatora Especial sobre promoció i protecció del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, i el Relator Especial sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d’associació. La resolució respon a una comunicació de l'organització intergovernamental feta des de Ginebra per la secretària general d’Esquerra Republicana (ERC), Marta Rovira, en nom de les víctimes dels republicans i en coordinació amb la resta d'entitats afectades.
A banda de l'esmentat, en el text de les Nacions Unides també s'expressa una “preocupació molt seriosa” per l'espionatge amb Pegasus, un programa que han descrit com a "extens i ben coordinat”. Tanmateix, es denuncia que el cas va vulnerar el dret de les persones que s'hi van veure involucrades “a reunir-se pacíficament, participar en associacions, tenir vida privada, privacitat en la correspondència i ser iguals davant la llei”. De la mateixa manera, els relators també asseguren que l'espionatge va fer perillar “el dret a la llibertat d’opinió i expressió a Catalunya”.
A més a més, l’organisme internacional subratlla la gravetat que representa que una de les víctimes fos l’advocat Andreu Van den Eynde, i ho qualifica d’“atac a la independència dels advocats i dels defensors de drets humans”. Per tot això, reclama a l’Estat que aclareixi les connexions entre l’espionatge i les autoritats espanyoles.
Per la seva banda, en conèixer-se la notícia, ERC ha comunicat que continuarà exigint a l'Estat que sigui transparent sobre quines entitats governamentals van fer servir el programari espia, alhora que també pressionarà perquè assumeixi les responsabilitats pertinents. Els republicans també han dit esperar que aquesta resolució impulsi la justícia espanyola a deixar d’entorpir el curs de les querelles presentades.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha congratulat per la resolució i, a través del seu perfil de Twitter, ha subratllat que el parer dels tres relators de les Nacions Unides "referma" el que des del Govern s'ha demanat a l'Estat: "transparència, responsabilitats i reparació del dany". En aquest sentit, s'ha mostrat convençut que, en el futur, la justícia els donarà la raó i ha afirmat que treballaran per aconseguir-ho.
Rellevant resolució de tres relators de Nacions Unides sobre #Catalangate. Referma el que hem demanat al govern espanyol des del primer dia: transparència, responsabilitats i reparació del dany. Convençuts que la justícia ens donarà la raó i treballarem per arribar fins al final. https://t.co/0UjFFraKBW
— Pere Aragonès i Garcia