29
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
19:41h
De qui és la responsabilitat de l'espionatge contra polítics i activistes independentistes? De moment, l'informe preliminar del comitè del Parlament Europeu que investiga l'ús de Pegasus apunta al govern espanyol. Però més de mig any després, encara no s'han assumit responsabilitats i l'independentisme batalla per visibilitzar-lo en l'àmbit europeu. Aquest dimarts, a l'Eurocambra, en el marc de la comissió d'investigació sobre l'ús de Pegasus, els europarlamentaris han tractat l'espionatge a l'estat espanyol a partir de la intervenció de ponents d'aquest àmbit, i especialment de la directora del CNI, Esperanza Casteleiro. Però una vegada més, les preguntes han quedat sense resposta per part dels òrgans de l'estat espanyol, i és que des del CNI no s'ha volgut donar cap detall malgrat la insistència dels eurodiputats.
"Té el CNI Pegasus? Li consta que altres agències espanyoles tinguin Pegasus? Si és així, quan s'ha utilitzat? Estan espiant al meu advocat? Els informes de les persones espiades van ser entregades al president del govern espanyol? Realment poden garantir que avui no continuem sent espiats?". Aquestes són algunes de les preguntes que ha plantejat Carles Puigdemont (Junts) a la directora del CNI. També els eurodiputats d'ERC Jordi Solé i Diana Riba s'hi han dirigit: "M'han espiat? Organitzar un referèndum justifica l'espionatge massiu?", han preguntat. Eurodiputats d'altres partits han intervingut en la mateixa línia demanant respostes, amb un total de 28 preguntes. La intervenció de Casteleiro, però, ha deixat molt a desitjar: "El CNI és l'única institució que té una comissió pròpia parlamentària [la de secrets oficials] i només davant d'ella puc donar explicacions", ha declarat la responsable del centre d'intel·ligència, que ha assegurat que la llei li impedeix parlar fora d'aquest marc per protegir la "seguretat nacional".
"No és molt satisfactori que no s'hagi donat resposta immediatament", ha dit el president de la comité, Jeroen Lenaers, de Crida Demòcrata Cristiana -partit neerlandès de centredreta-, i després ha posat fi a la sessió. D'aquesta manera el CNI ha deixat plantada a tota la sessió. Casteleiro no ha volgut contestar preguntes concretes, però sí que en la seva exposició inicial, durant més de 15 minuts, ha posat en valor el funcionament dels mecanismes de l'estat espanyol. Ha assegurat que és un "estat social, democràtic i de dret" del qual se'n sent "orgullosa", i ha declarat que tots els drets i llibertats dels ciutadans estan "degudament protegits". Així mateix, ha explicat que treballen des de la més estricta "observança a la constitució i a l'ordenament jurídic".
Abans de Casteleiro, en un primer bloc d'intervencions, ha pres la paraula l'advocat i víctima de l'espionatge Andreu Van den Eynde. En la seva intervenció ha explicat com ell, sense cap càrrec polític, ha estat espiat per ser la defensa de líders d'ERC com Oriol Junqueras i Raül Romeva. Ha recordat que el sistema Pegasus només el poden tenir òrgans estatals, i ha denunciat com després de més de mig any cap tribunal espanyol ha fet un pas endavant per investigar l'espionatge a independentistes, però sí l'espionatge que ha afectat membres de l'executiu: "Aquell cas va a tota velocitat", ha afegit.
"No hi ha hagut cap investigació interna, i faig servir la meva veu per representar les 65 víctimes d'espionatge que no poden parlar avui", ha exposat Van den Eynde. La seva intervenció denuncia precisament el moviment del PP i PSOE per "vetar" la representació de més víctimes del Catalangate que els partits independentistes havien proposat en aquesta sessió. En el seu lloc han proposat la intervenció d'altres ponents.
Un d'ells ha estat Ignacio Cembrero, periodista especialitzat en la zona del Magreb, que s'ha centrat a parlar en el seu cas com a víctima de l'espionatge amb Pegasus per part del govern del Marroc, i ha denunciat que pateix assetjament judicial per part d'aquest govern i que des de l'executiu espanyol només li han mostrat "total indiferència". També ha considerat que el govern espanyol es va declarar víctima de l'espionatge quan va sortir el Catalangate per "atenuar" l'impacte i ha assegurat que el seu discurs "no és creible". Per tot plegat, ha demanat que la Unió Europea aconsegueixi que els productes d'Israel no puguin entrar a cap govern, que exigeixi a NSO que retiri el programa a qui n'ha fet mal ús, i que els serveis secrets en cap cas puguin utilitzar-lo.
Un altre dels ponents ha estat el catedràtic jubilat Gregorio Martín, que al llarg de la seva intervenció ha posat en dubte l'existència del Catalangate fent servir arguments "acadèmics". El primer que ha exposat, és que Whatsapp no ha confirmat la infecció de Pegasus, i també ha declarat que l'informe de Citizenlab i Amnistia conté "certes fal·làcies". "Hi ha errors i mala pràctica", ha sostingut. Segons Martín, des de Citizenlab no fan servir arguments "científics". "Després d'examinar la metodologia tinc l'evidència que el govern espanyol no ha utilitzat Pegasus", ha sostingut, per després corregir que no té "l'evidència" sinó la "sospita". En qualsevol cas, ha insistit que l'informe "no passa cap filtre acadèmic".
Poc després de la celebrar-se la sessió, han arribat les primeres reaccions. L'eurodiputada republicana Diana Riba ha acusat PP, PSOE i Cs de voler "silenciar" les víctimes del Catalangate en la sessió. Els ha acusat de fer el possible per "desvirtuar-la" i per reduir "al màxim" la visibilitat de les víctimes. Segons la parlamentària, en les altres sessions sobre altres països les víctimes han tingut un paper crucial, a diferència d'aquesta. "Estan tapant allò que és evident, que Espanya ha fet un ús massiu i indiscriminat de programes com Pegasus per eliminar l'acció de la dissidència política. No aconseguiran tapar la vergonya democràtica que suposa el Catalangate", ha afegit.
També l'eurodiputat de Junts Toni Comín ha denunciat que Espanya "no vol cooperar" per investigar el Catalangate. Ha considerat que la compareixença de Casteleiro ha sigut de "riure per no plorar" i ha afirmat que l'estat espanyol és el país europeu que ha donat una pitjor resposta sobre els casos d'espionatge. Per altra banda, Comín ha lamentat que cap membre del govern espanyol hagi assumit responsabilitats pel Catalangate i ha recalcat que troba "incomprensible" que una part de l'independentisme ja hagi assumit que l'executiu de Sánchez no pagarà cap preu "per un escàndol de gran magnitud".
Carles Puigdemont, en la seva intervenció al Parlament Europeu. Foto: ND
"Té el CNI Pegasus? Li consta que altres agències espanyoles tinguin Pegasus? Si és així, quan s'ha utilitzat? Estan espiant al meu advocat? Els informes de les persones espiades van ser entregades al president del govern espanyol? Realment poden garantir que avui no continuem sent espiats?". Aquestes són algunes de les preguntes que ha plantejat Carles Puigdemont (Junts) a la directora del CNI. També els eurodiputats d'ERC Jordi Solé i Diana Riba s'hi han dirigit: "M'han espiat? Organitzar un referèndum justifica l'espionatge massiu?", han preguntat. Eurodiputats d'altres partits han intervingut en la mateixa línia demanant respostes, amb un total de 28 preguntes. La intervenció de Casteleiro, però, ha deixat molt a desitjar: "El CNI és l'única institució que té una comissió pròpia parlamentària [la de secrets oficials] i només davant d'ella puc donar explicacions", ha declarat la responsable del centre d'intel·ligència, que ha assegurat que la llei li impedeix parlar fora d'aquest marc per protegir la "seguretat nacional".
"No és molt satisfactori que no s'hagi donat resposta immediatament", ha dit el president de la comité, Jeroen Lenaers, de Crida Demòcrata Cristiana -partit neerlandès de centredreta-, i després ha posat fi a la sessió. D'aquesta manera el CNI ha deixat plantada a tota la sessió. Casteleiro no ha volgut contestar preguntes concretes, però sí que en la seva exposició inicial, durant més de 15 minuts, ha posat en valor el funcionament dels mecanismes de l'estat espanyol. Ha assegurat que és un "estat social, democràtic i de dret" del qual se'n sent "orgullosa", i ha declarat que tots els drets i llibertats dels ciutadans estan "degudament protegits". Així mateix, ha explicat que treballen des de la més estricta "observança a la constitució i a l'ordenament jurídic".
Andreu Van den Eynde representa les 65 víctimes del CatalanGate
Abans de Casteleiro, en un primer bloc d'intervencions, ha pres la paraula l'advocat i víctima de l'espionatge Andreu Van den Eynde. En la seva intervenció ha explicat com ell, sense cap càrrec polític, ha estat espiat per ser la defensa de líders d'ERC com Oriol Junqueras i Raül Romeva. Ha recordat que el sistema Pegasus només el poden tenir òrgans estatals, i ha denunciat com després de més de mig any cap tribunal espanyol ha fet un pas endavant per investigar l'espionatge a independentistes, però sí l'espionatge que ha afectat membres de l'executiu: "Aquell cas va a tota velocitat", ha afegit.
Andreu Van den Eynde durant la seva intervenció al Parlament Europeu. Foto: ND
"No hi ha hagut cap investigació interna, i faig servir la meva veu per representar les 65 víctimes d'espionatge que no poden parlar avui", ha exposat Van den Eynde. La seva intervenció denuncia precisament el moviment del PP i PSOE per "vetar" la representació de més víctimes del Catalangate que els partits independentistes havien proposat en aquesta sessió. En el seu lloc han proposat la intervenció d'altres ponents.
Un d'ells ha estat Ignacio Cembrero, periodista especialitzat en la zona del Magreb, que s'ha centrat a parlar en el seu cas com a víctima de l'espionatge amb Pegasus per part del govern del Marroc, i ha denunciat que pateix assetjament judicial per part d'aquest govern i que des de l'executiu espanyol només li han mostrat "total indiferència". També ha considerat que el govern espanyol es va declarar víctima de l'espionatge quan va sortir el Catalangate per "atenuar" l'impacte i ha assegurat que el seu discurs "no és creible". Per tot plegat, ha demanat que la Unió Europea aconsegueixi que els productes d'Israel no puguin entrar a cap govern, que exigeixi a NSO que retiri el programa a qui n'ha fet mal ús, i que els serveis secrets en cap cas puguin utilitzar-lo.
Un altre dels ponents ha estat el catedràtic jubilat Gregorio Martín, que al llarg de la seva intervenció ha posat en dubte l'existència del Catalangate fent servir arguments "acadèmics". El primer que ha exposat, és que Whatsapp no ha confirmat la infecció de Pegasus, i també ha declarat que l'informe de Citizenlab i Amnistia conté "certes fal·làcies". "Hi ha errors i mala pràctica", ha sostingut. Segons Martín, des de Citizenlab no fan servir arguments "científics". "Després d'examinar la metodologia tinc l'evidència que el govern espanyol no ha utilitzat Pegasus", ha sostingut, per després corregir que no té "l'evidència" sinó la "sospita". En qualsevol cas, ha insistit que l'informe "no passa cap filtre acadèmic".
Reaccions a la sessió
Poc després de la celebrar-se la sessió, han arribat les primeres reaccions. L'eurodiputada republicana Diana Riba ha acusat PP, PSOE i Cs de voler "silenciar" les víctimes del Catalangate en la sessió. Els ha acusat de fer el possible per "desvirtuar-la" i per reduir "al màxim" la visibilitat de les víctimes. Segons la parlamentària, en les altres sessions sobre altres països les víctimes han tingut un paper crucial, a diferència d'aquesta. "Estan tapant allò que és evident, que Espanya ha fet un ús massiu i indiscriminat de programes com Pegasus per eliminar l'acció de la dissidència política. No aconseguiran tapar la vergonya democràtica que suposa el Catalangate", ha afegit.
També l'eurodiputat de Junts Toni Comín ha denunciat que Espanya "no vol cooperar" per investigar el Catalangate. Ha considerat que la compareixença de Casteleiro ha sigut de "riure per no plorar" i ha afirmat que l'estat espanyol és el país europeu que ha donat una pitjor resposta sobre els casos d'espionatge. Per altra banda, Comín ha lamentat que cap membre del govern espanyol hagi assumit responsabilitats pel Catalangate i ha recalcat que troba "incomprensible" que una part de l'independentisme ja hagi assumit que l'executiu de Sánchez no pagarà cap preu "per un escàndol de gran magnitud".