12
de gener
del
2023
Actualitzat
el
16
de gener
a les
8:15h
La reforma del codi penal ha servit per fer caure la sedició de les acusacions contra els líders del procés, però la pressió judicial no afluixa. I malgrat que no es preveuen nous contactes ni acords propers a la taula de diàleg, una clara majoria de catalans avalaria que aquests arribessin en forma de pacte per a la celebració d'un referèndum sobre la independència i amb una amnistia per a tots els encausats del procés. Així ho assenyala el sondeig d'opinió anual de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) del 2022, fet públic aquest dijous i segons el qual un 67% de catalans estaria d'acord amb aquests eventuals acords que per ara semblen improbables.
La pràctica total dels enquestats independentistes ho aprovaria, però també quasi la meitat dels que prefereixen que Catalunya segueixi formant part d'Espanya. Més del 80% de votants dels comuns ho veurien bé, així com a l'entorn del 50% dels del PSC, però també a l'entorn d'un terç dels electors de Cs i, quant a l'amnistia, també del PP. Així i tot, altres possibles enteses generen encara més consens, com un increment de les competències de la Generalitat o una millora del seu sistema de finançament, amb un 75% i un 85% d'avals, respectivament. La majoria de votants de tots els partits, de fet, estarien d'acord en augmentar els recursos del Govern, fins i tot els de Vox.
En tot cas, el sondeig de l'ICPS reflecteix un elevat escepticisme pel que fa a aquesta taula de diàleg, força major fins i tot que la recollida en l'edició de 2021. Menys del 20% de catalans valoraria bé la taula, per un 45% que ho faria malament o molt malament (un altre 30% se situa en un punt intermedi), i fins i tot són clara minoria aquells que n'estan satisfets entre els electorats d'ERC (20%), comuns (27%) i PSC (34%). Fins al punt que quasi la meitat de votants dels republicans la valoren malament o molt malament.
Tot i això, cal tenir en compte que el treball de camp de l'enquesta, amb 1.200 entrevistes personals, va tenir lloc entre 19 d'octubre i l'11 de novembre de l'any passat. Abans d'alguns dels acords més rellevants de la taula, ja que Pedro Sánchez va anunciar tot just el 10 de novembre a la nit la derogació del delicte de sedició, que no es va aprovar fins al cap de dos mesos junt amb la reforma de la malversació, i entremig el PSOE va acordar amb ERC el traspàs a la Generalitat de 900 milions per impulsar infraestructures pendents. És una incògnita si ara les valoracions serien les mateixes. Sigui com sigui, escassament un terç dels enquestats creia que els dos governs assolirien un acord sobre el conflicte polític, essent els votants de Junts els més escèptics (16%).
Malgrat tot, aquestes negociacions es desenvolupen en un context en què els anhels independentistes tenen poca força. Segons l'ICPS, tan sols el 39% de catalans vol que el país sigui independent, per un 53% que prefereix que segueixi sent part d'Espanya, el punt més baix des que el 2017 va començar a preguntar-se per aquest assumpte. De fet, tan sols un 4% creu que el procés acabarà amb l'arribada de la independència, si bé en això mai no hi ha cregut més del 17% dels enquestats. Ara n'hi ha tants que creuen que es resoldrà amb el simple abandonament del procés com que ho farà per un acord amb l'Estat per assolir més autogovern (42% cada opció).
El sondeig inclou preguntes d'intenció de vot, però no converteix aquesta en estimacions, corregint possibles biaixos, cosa que fa que resultats menys fiables. Malgrat tot, el partit més citat en la suma d'intenció de vot al Parlament i simpatia és ERC (21%), clarament per davant del PSC (16%) i Junts (11%), si bé el PSC se situa per davant en les eleccions municipals (17%, per un 15% d'ERC i 9% de Junts) i especialment en els resultats a Catalunya d'unes eleccions estatals (24% per al PSC i 11% per a ERC i per als comuns).
Republicans i socialistes es disputen la primera posició també altres preguntes. ERC seria el partit que defensar millor els interessos dels catalans (24%), per davant de Junts (9%) i PSC (7%), mentre que aquest darrer seria el que defensa millor els interessos dels espanyols (26) i els de la pròpia gent enquestada (14%), més que ERC (10%). Igualment, Salvador Illa i Pere Aragonès empaten en un 18% pel que fa a preferència com a president de la Generalitat, amb Laura Borràs en un llunyà tercer lloc (8%). Ara bé, un 28% creu que el republicà tornarà a ser-ho la propera legislatura i només el 21% aposta pel socialista i un 4%, per la dirigent de Junts.
Malgrat tot, el líder millor valorat és Oriol Junqueras, si bé no aprova i es queda amb un 4,8. En segon lloc, per davant d'Aragonès (4,4), se situa Jordi Turull (4,5). El secretari general de Junts obté també millor valoració dels propis votants que la presidenta del partit, Laura Borràs, amb un 6,6 i un 5,8, respectivament, tot i que tots dos queden per sota de Carles Puigdemont (7,1). Respecte l'enquesta de l'ICPS del 2021, ha caigut força la valoració de Borràs i de Puigdemont entre els seus electors, entre els quals obtenien un 7,4 i un 8,2, respectivament. L'enquesta arriba poc després de la sortida de Junts del Govern, un fet que hi podria haver impactat.
La valoració de la gestió de la Generalitat és també molt dolenta, la segona pitjor de tota la sèrie històrica (que es remunta al 1989), només per darrere de l'obtinguda el 2012. Un 48% la titlla de dolenta o molt dolenta i poc més d'un 10% la veu bona o molt bona. Això es deu a un empitjorament de les notes que li atorguen els enquestats independentistes, ja que aquells que no ho són ja li'n posaven de baixes abans. Altres dades rellevants del sondeig apunten a un creixent desinterès per a la política (li interessa poc o molt poc al 57% d'enquestats, en nivells previs al procés) i a que, per primer cop, hi podria haver més gent que creu que la situació política a Catalunya és dolenta que no pas que ho cregui respecte la situació a Espanya.
La pràctica total dels enquestats independentistes ho aprovaria, però també quasi la meitat dels que prefereixen que Catalunya segueixi formant part d'Espanya. Més del 80% de votants dels comuns ho veurien bé, així com a l'entorn del 50% dels del PSC, però també a l'entorn d'un terç dels electors de Cs i, quant a l'amnistia, també del PP. Així i tot, altres possibles enteses generen encara més consens, com un increment de les competències de la Generalitat o una millora del seu sistema de finançament, amb un 75% i un 85% d'avals, respectivament. La majoria de votants de tots els partits, de fet, estarien d'acord en augmentar els recursos del Govern, fins i tot els de Vox.
En tot cas, el sondeig de l'ICPS reflecteix un elevat escepticisme pel que fa a aquesta taula de diàleg, força major fins i tot que la recollida en l'edició de 2021. Menys del 20% de catalans valoraria bé la taula, per un 45% que ho faria malament o molt malament (un altre 30% se situa en un punt intermedi), i fins i tot són clara minoria aquells que n'estan satisfets entre els electorats d'ERC (20%), comuns (27%) i PSC (34%). Fins al punt que quasi la meitat de votants dels republicans la valoren malament o molt malament.
Tot i això, cal tenir en compte que el treball de camp de l'enquesta, amb 1.200 entrevistes personals, va tenir lloc entre 19 d'octubre i l'11 de novembre de l'any passat. Abans d'alguns dels acords més rellevants de la taula, ja que Pedro Sánchez va anunciar tot just el 10 de novembre a la nit la derogació del delicte de sedició, que no es va aprovar fins al cap de dos mesos junt amb la reforma de la malversació, i entremig el PSOE va acordar amb ERC el traspàs a la Generalitat de 900 milions per impulsar infraestructures pendents. És una incògnita si ara les valoracions serien les mateixes. Sigui com sigui, escassament un terç dels enquestats creia que els dos governs assolirien un acord sobre el conflicte polític, essent els votants de Junts els més escèptics (16%).
Malgrat tot, aquestes negociacions es desenvolupen en un context en què els anhels independentistes tenen poca força. Segons l'ICPS, tan sols el 39% de catalans vol que el país sigui independent, per un 53% que prefereix que segueixi sent part d'Espanya, el punt més baix des que el 2017 va començar a preguntar-se per aquest assumpte. De fet, tan sols un 4% creu que el procés acabarà amb l'arribada de la independència, si bé en això mai no hi ha cregut més del 17% dels enquestats. Ara n'hi ha tants que creuen que es resoldrà amb el simple abandonament del procés com que ho farà per un acord amb l'Estat per assolir més autogovern (42% cada opció).
El sondeig inclou preguntes d'intenció de vot, però no converteix aquesta en estimacions, corregint possibles biaixos, cosa que fa que resultats menys fiables. Malgrat tot, el partit més citat en la suma d'intenció de vot al Parlament i simpatia és ERC (21%), clarament per davant del PSC (16%) i Junts (11%), si bé el PSC se situa per davant en les eleccions municipals (17%, per un 15% d'ERC i 9% de Junts) i especialment en els resultats a Catalunya d'unes eleccions estatals (24% per al PSC i 11% per a ERC i per als comuns).
Republicans i socialistes es disputen la primera posició també altres preguntes. ERC seria el partit que defensar millor els interessos dels catalans (24%), per davant de Junts (9%) i PSC (7%), mentre que aquest darrer seria el que defensa millor els interessos dels espanyols (26) i els de la pròpia gent enquestada (14%), més que ERC (10%). Igualment, Salvador Illa i Pere Aragonès empaten en un 18% pel que fa a preferència com a president de la Generalitat, amb Laura Borràs en un llunyà tercer lloc (8%). Ara bé, un 28% creu que el republicà tornarà a ser-ho la propera legislatura i només el 21% aposta pel socialista i un 4%, per la dirigent de Junts.
Malgrat tot, el líder millor valorat és Oriol Junqueras, si bé no aprova i es queda amb un 4,8. En segon lloc, per davant d'Aragonès (4,4), se situa Jordi Turull (4,5). El secretari general de Junts obté també millor valoració dels propis votants que la presidenta del partit, Laura Borràs, amb un 6,6 i un 5,8, respectivament, tot i que tots dos queden per sota de Carles Puigdemont (7,1). Respecte l'enquesta de l'ICPS del 2021, ha caigut força la valoració de Borràs i de Puigdemont entre els seus electors, entre els quals obtenien un 7,4 i un 8,2, respectivament. L'enquesta arriba poc després de la sortida de Junts del Govern, un fet que hi podria haver impactat.
La valoració de la gestió de la Generalitat és també molt dolenta, la segona pitjor de tota la sèrie històrica (que es remunta al 1989), només per darrere de l'obtinguda el 2012. Un 48% la titlla de dolenta o molt dolenta i poc més d'un 10% la veu bona o molt bona. Això es deu a un empitjorament de les notes que li atorguen els enquestats independentistes, ja que aquells que no ho són ja li'n posaven de baixes abans. Altres dades rellevants del sondeig apunten a un creixent desinterès per a la política (li interessa poc o molt poc al 57% d'enquestats, en nivells previs al procés) i a que, per primer cop, hi podria haver més gent que creu que la situació política a Catalunya és dolenta que no pas que ho cregui respecte la situació a Espanya.