13
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
14:33h
El Tribunal Suprem ha revisat la sentència del procés d'acord amb el nou codi penal i ha optat per mantenir la condemna d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per un delicte de desobediència amb concurs medial amb malversació greu. Per això, manté les penes d'inhabilitació tal com s'havien dictat en la resolució de 2019, tot i que en aquell cas la condemna era per sedició i malversació. Per a aquests quatre casos, el Suprem ha optat per una lectura dura de la nova legislació i fa una interpretació del nou delicte de malversació que obre la porta a castigar amb duresa, també, els preparatius del referèndum. D'aquesta manera, Junqueras i Bassa continuaran inhabilitats fins al 2031, i Turull i Romeva fins al 2030.
Ara bé, com que la sedició ha caigut, el Suprem considera que no es pot substituir pels desordres públics agreujats -contra el criteri de la Fiscalia i en la línia que va exhibir Pablo Llarena en relació amb els exiliats-, i condemna Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn per un delicte de desobediència. El tribunal argumenta que la sedició era més que un delicte contra l'ordre públic -com ja va dir en la sentència del procés- i la derogació d'aquest tipus delictiu no permet afirmar que tot allò que abraçava la sedició queda ara inclòs en els desordres públics.
En el cas de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, sí que se'ls condemna per desordres públics, perquè no eren polítics i no poden ser condemnats per desobediència, i també perquè, segons sosté l'alt tribunal, ells sí que "van practicar actes concrets de violència o intimidació sobre persones o coses". Ara bé, en el seu cas, i també en el de Forcadell, Rull i Forn, els beneficia el nou codi penal i se'ls declara extingida la pena. Per tant, decau la pena d'inhabilitació i podrien tornar a la primera línia política i a ostentar càrrecs públics.
En la interlocutòria, de 43 pàgines, el Suprem avisa que la reforma del codi penal deixa impune els processos de secessió sense violència. "La deslleialtat constitucional encaminada a la inobservança generalitzada de les lleis i a l'incompliment de les resolucions judicials, ja no té tractament penal", afirma la sala penal. D'altra banda, pel que fa a la malversació, el Suprem descarta aplicar la malversació atenuada -aquella sense ànim de lucre- i manté que destinar diners públics a un referèndum il·legal s'ha d'aplicar la modalitat més greu de la malversació, castigada amb fins a 12 anys de presó. La interpretació del nou delicte ja la va verbalitzar Llarena en el cas dels exiliats: no se'ls perseguirà per sedició ni desordres greus, però sí per malversació agreujada.
La decisió del Suprem arriba unes setmanes després que hagi entrat en vigor la reforma del codi penal pactada entre el PSOE i ERC. Aquesta modificació va comportar la desaparició del delicte de sedició -que va ser, precisament, la fórmula escollida per Marchena per condemnar els líders del procés amb responsabilitats governamentals o civils, com era el cas de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart-, i també es va retocar la definició de malversació per fer marxa enrere de la reforma impulsada pel PP en l'etapa de Mariano Rajoy a la Moncloa. ERC sempre havia insistit que la modificació del codi penal, primer fruit concret de la taula de diàleg després dels indults, estava encaminada a tenir els "efectes" de l'amnistia. La mesa de negociació, per cert, ha quedat congelada des que es va aprovar la reforma, tot i que hi havia el compromís per part de Pedro Sánchez de citar el mecanisme abans que acabés el 2022.
El posicionament del tribunal beneficia el futur polític de Rull -conseller de Territori durant l'1-O-, Forn -conseller d'Interior-, Forcadell -presidenta del Parlament durant el pols del 2017-, Sànchez -expresident de l'ANC i exsecretari general de Junts- i Cuixart -expresident d'Òmnium-, sempre que tinguessin la voluntat de tornar a la política activa. Rull és president del consell nacional de Junts; Forn ocupa una plaça a la junta directiva d'Òmnium Cultural; Forcadell no té cap responsabilitat institucional; Sànchez, des del juny, ja no és el número dos de Junts tot i que forma part dels dirigents rellevants del partit; i Cuixart s'ha apartat de primera fila per propiciar un relleu de lideratges en l'independentisme.
En relació a la revisió de la condemna de l'expresident d'Òmnium, Xavier Antich -que va rellevar Cuixart al capdavant de l'entitat- ha afirmat en una piulada que l'"'estat espanyol continua titllant de violència l'exercici pacífic de drets fonamentals, mentre renuncia a la democràcia". "Del Suprem mai no n'hem esperat res i la lluita continua al TEDH", ha afegit Antich.
Ara bé, com que la sedició ha caigut, el Suprem considera que no es pot substituir pels desordres públics agreujats -contra el criteri de la Fiscalia i en la línia que va exhibir Pablo Llarena en relació amb els exiliats-, i condemna Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn per un delicte de desobediència. El tribunal argumenta que la sedició era més que un delicte contra l'ordre públic -com ja va dir en la sentència del procés- i la derogació d'aquest tipus delictiu no permet afirmar que tot allò que abraçava la sedició queda ara inclòs en els desordres públics.
En el cas de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, sí que se'ls condemna per desordres públics, perquè no eren polítics i no poden ser condemnats per desobediència, i també perquè, segons sosté l'alt tribunal, ells sí que "van practicar actes concrets de violència o intimidació sobre persones o coses". Ara bé, en el seu cas, i també en el de Forcadell, Rull i Forn, els beneficia el nou codi penal i se'ls declara extingida la pena. Per tant, decau la pena d'inhabilitació i podrien tornar a la primera línia política i a ostentar càrrecs públics.
En la interlocutòria, de 43 pàgines, el Suprem avisa que la reforma del codi penal deixa impune els processos de secessió sense violència. "La deslleialtat constitucional encaminada a la inobservança generalitzada de les lleis i a l'incompliment de les resolucions judicials, ja no té tractament penal", afirma la sala penal. D'altra banda, pel que fa a la malversació, el Suprem descarta aplicar la malversació atenuada -aquella sense ànim de lucre- i manté que destinar diners públics a un referèndum il·legal s'ha d'aplicar la modalitat més greu de la malversació, castigada amb fins a 12 anys de presó. La interpretació del nou delicte ja la va verbalitzar Llarena en el cas dels exiliats: no se'ls perseguirà per sedició ni desordres greus, però sí per malversació agreujada.
La decisió del Suprem arriba unes setmanes després que hagi entrat en vigor la reforma del codi penal pactada entre el PSOE i ERC. Aquesta modificació va comportar la desaparició del delicte de sedició -que va ser, precisament, la fórmula escollida per Marchena per condemnar els líders del procés amb responsabilitats governamentals o civils, com era el cas de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart-, i també es va retocar la definició de malversació per fer marxa enrere de la reforma impulsada pel PP en l'etapa de Mariano Rajoy a la Moncloa. ERC sempre havia insistit que la modificació del codi penal, primer fruit concret de la taula de diàleg després dels indults, estava encaminada a tenir els "efectes" de l'amnistia. La mesa de negociació, per cert, ha quedat congelada des que es va aprovar la reforma, tot i que hi havia el compromís per part de Pedro Sánchez de citar el mecanisme abans que acabés el 2022.
El posicionament del tribunal beneficia el futur polític de Rull -conseller de Territori durant l'1-O-, Forn -conseller d'Interior-, Forcadell -presidenta del Parlament durant el pols del 2017-, Sànchez -expresident de l'ANC i exsecretari general de Junts- i Cuixart -expresident d'Òmnium-, sempre que tinguessin la voluntat de tornar a la política activa. Rull és president del consell nacional de Junts; Forn ocupa una plaça a la junta directiva d'Òmnium Cultural; Forcadell no té cap responsabilitat institucional; Sànchez, des del juny, ja no és el número dos de Junts tot i que forma part dels dirigents rellevants del partit; i Cuixart s'ha apartat de primera fila per propiciar un relleu de lideratges en l'independentisme.
En relació a la revisió de la condemna de l'expresident d'Òmnium, Xavier Antich -que va rellevar Cuixart al capdavant de l'entitat- ha afirmat en una piulada que l'"'estat espanyol continua titllant de violència l'exercici pacífic de drets fonamentals, mentre renuncia a la democràcia". "Del Suprem mai no n'hem esperat res i la lluita continua al TEDH", ha afegit Antich.