18
de febrer
de
2023, 09:57
Actualitzat:
20
de febrer,
8:03h
En privat, no és estrany escoltar dirigents de Junts referir-se a l'àrea metropolitana de Barcelona com el "forat negre" del partit. Pel que fa als resultats -tant a les municipals del 2019 com a les catalanes del 2021- com per les dificultats de trobar el to en el discurs. De cara als comicis del 28-M, en els quals la formació liderada per Jordi Turull i Laura Borràsaspira a guanyar en nombre total de vots i també en regidors obtinguts, s'ha posat en marxa una estratègica específica per començar a treure el nas en els municipis metropolitans més poblats del país. Aquesta iniciativa, encarregada a Isidre Sierra -alcalde de Sant Climent de Llobregat- i a Toni Morral -exdelegat del Govern a Barcelona i de l'estricta confiança de Jordi Sànchez-, està pensada perquè en aquestes eleccions es posin les bases dels propers anys. No s'esperen resultats "immediats" -així ho assenyala un dels coneixedors de l'estratègia-, però sí començar a treballar per revertir la situació, que ja traçava un rumb descendent des de l'etapa final de Convergència i es va consolidar en el marc dels dies àlgids del procés.
"Si volem imposar-nos a les catalanes, és bàsic millorar a l'àrea metropolitana", admeten a la sala de màquines de Junts. Quan hi ha comicis al Parlament, la formació -acostumada a comptar amb la carta electoral de Carles Puigdemont com a reclam- compensa a les comarques gironines i a Lleida les dificultats que té al voltant de Barcelona i també a la zona propera a Tarragona, on pateix per seguir el ritme del PSC i també el d'ERC, que ha convertit l'àrea metropolitana al voltant de la capital en el seu principal objectiu. "No podem renunciar a plantejar la batalla", sostenen des de la direcció. Turull i Xavier Trias, candidat a l'alcaldia de Barcelona, protagonitzen aquest dissabte una jornada específica a La Farga de l'Hospitalet -ciutat en la qual la cap de cartell, Teresa Rubio, col·loca material de campanya fent servir el castellà- amb els 36 candidats metropolitans de la formació. Des de l'equip de campanya de Trias assenyalen que, capital al marge, l'exalcalde també pot jugar un paper "tractor" a l'hora de remuntar a la zona més poblada del país, on Junts va col·leccionar zeros l'any 2019.
En aquest sentit, la formació va quedar fora dels ajuntaments de l'Hospitalet -3,46% dels vots i sisena posició-, Cornellà -2,55% i vuitena posició-, Santa Coloma -2,09% i setena posició-, Sant Boi -4,63% i sisena posició-, El Prat -4,83% i sisena posició-, Sant Adrià de Besòs -3,89% i setena posició- i Esplugues -4,72% i sisena posició-. A Badalona, on el candidat és David Torrents -secretari d'organització de Junts escollit després de quedar fora en primera instància i dirigent triat per Borràs-, fa quatre anys va obtenir només un regidor amb el 5,15% dels vots, és a dir, molt a prop de quedar fora del consistori. Els percentatges i posicions en aquestes ciutats van ser lleugerament superiors a les catalanes, amb la presidenta suspesa del Parlament com a candidata, però com a molt es va arribar al tercer lloc i rarament es va superar el 10% dels vots, sempre per darrere de Salvador Illa i de Pere Aragonès.
Barcelona capital és també una bona metàfora de la situació que ha travessat la marca des que es va posar en marxa. A les municipals del 2019, amb el tàndem format per Joaquim Forn -que malgrat ja no tenir la inhabilitació vigent perquè el Tribunal Suprem li va revisar la pena en base a la reforma del codi penal no té intenció de ser a la llista de Trias- i Elsa Artadi, Junts va quedar en cinquena posició amb 5 regidors i un 10,47% dels vots. A les catalanes, el percentatge de vot va pujar fins al 17,87%, xifra insuficient per superar el PSC i ERC. El perfils de Forn -en aquell moment empresonat a Soto del Real en ple judici alSuprem-, Artadi -lloctinent de Puuigdemont- i Borràs és molt diferent del de Trias, que esquiva les referències al procés i assaja un retorn al pragmatisme, també en les formes, que destil·lava Convergència.
El creixement a l'àrea metropolitana -que s'aspira a consolidar amb nous candidats a Cornellà i a l'Hospitalet, i per continuar la tasca dels qui ja es van presentar el 2019, com Gerard Valverde al Prat- també és fonamental per mantenir pes específic a la Diputació de Barcelona. Pel recompte s'hi té en compte el resultat a Igualada, i per això Junts ha anat a buscar l'alcalde Marc Castells, fins ara al PDECat. Junts té ara 7 representants a la Diputació, menys de la meitat que els 16 que tenen el PSC i ERC cadascun. La formació, enmig d'una gran polèmica interna, va decidir pactar amb els socialistes, i l'acord ha tingut una vida estable des que es va signar. La incorporació -avançada per Nació- de l'exvicepresident Jordi Puigneró a la llista de Sant Cugat està vinculada a una futura representació dins l'ens supramunicipal a partir del juny.
Àrea metropolitana estricta al marge, Junts també aspira a jugar un paper rellevant en consistoris com Sabadell i Terrassa. En el primer cas, el partit va obtenir 3 regidors amb el 9,33% dels vots, percentatge que només va servir per quedar cinquens. En el segon, Junts va baixar fins als 2 representants amb només un 7,56% dels vots, xifres molt llunyanes als 9 regidors obtinguts el 2011 sota el lideratge de Josep Rull. També a Granollers hi ha la intenció de créixer aprofitant l'adeu de l'històric Josep Mayoral, col·leccionista de majories absolutes. En el cas de la capital del Vallès Oriental, el candidat Àlex Sastre disposa d'experiència en anteriors eleccions i parteix de la tercera posició obtinguda el 2019. En el cas de Sabadell -Lluís Matas- i Terrassa -Meritxell Lluís-, els caps de cartell s'estrenen en aquestes municipals.
En la línia de no deixar escapar vots, Turull -al costat de David Saldoni, que ara és adjunt al secretari general i en l'executiva anterior va ser secretari d'organització- s'ha arromangat arreu del territori per anar captant plataformes engegades per alcaldes del PDECat, com ara Impulsem Lleida o Impulsem Penedès, encara que això hagi comportat que caps de llista ja escollits de Junts hagin hagut de renunciar a liderar les llistes. I, a Barcelona, Trias ultima una coalició amb el partit hereu de CDC, tal com va avançar Nació. A l'aparell de Junts insisteixen -encara més a mesura que s'acosten les eleccions- que una de les vies per obtenir el millor resultat és recompondre l'espai que es va trencar el 2020, amb l'escissió del PDECat. O, si més no, que és la millor manera per evitar veure's superats pel PSC i ERC, sobretot en una àrea metropolitana on ara es posa fil a l'agulla per evitar que continuï sent un "forat negre".
"Si volem imposar-nos a les catalanes, és bàsic millorar a l'àrea metropolitana", admeten a la sala de màquines de Junts. Quan hi ha comicis al Parlament, la formació -acostumada a comptar amb la carta electoral de Carles Puigdemont com a reclam- compensa a les comarques gironines i a Lleida les dificultats que té al voltant de Barcelona i també a la zona propera a Tarragona, on pateix per seguir el ritme del PSC i també el d'ERC, que ha convertit l'àrea metropolitana al voltant de la capital en el seu principal objectiu. "No podem renunciar a plantejar la batalla", sostenen des de la direcció. Turull i Xavier Trias, candidat a l'alcaldia de Barcelona, protagonitzen aquest dissabte una jornada específica a La Farga de l'Hospitalet -ciutat en la qual la cap de cartell, Teresa Rubio, col·loca material de campanya fent servir el castellà- amb els 36 candidats metropolitans de la formació. Des de l'equip de campanya de Trias assenyalen que, capital al marge, l'exalcalde també pot jugar un paper "tractor" a l'hora de remuntar a la zona més poblada del país, on Junts va col·leccionar zeros l'any 2019.
En aquest sentit, la formació va quedar fora dels ajuntaments de l'Hospitalet -3,46% dels vots i sisena posició-, Cornellà -2,55% i vuitena posició-, Santa Coloma -2,09% i setena posició-, Sant Boi -4,63% i sisena posició-, El Prat -4,83% i sisena posició-, Sant Adrià de Besòs -3,89% i setena posició- i Esplugues -4,72% i sisena posició-. A Badalona, on el candidat és David Torrents -secretari d'organització de Junts escollit després de quedar fora en primera instància i dirigent triat per Borràs-, fa quatre anys va obtenir només un regidor amb el 5,15% dels vots, és a dir, molt a prop de quedar fora del consistori. Els percentatges i posicions en aquestes ciutats van ser lleugerament superiors a les catalanes, amb la presidenta suspesa del Parlament com a candidata, però com a molt es va arribar al tercer lloc i rarament es va superar el 10% dels vots, sempre per darrere de Salvador Illa i de Pere Aragonès.
Barcelona capital és també una bona metàfora de la situació que ha travessat la marca des que es va posar en marxa. A les municipals del 2019, amb el tàndem format per Joaquim Forn -que malgrat ja no tenir la inhabilitació vigent perquè el Tribunal Suprem li va revisar la pena en base a la reforma del codi penal no té intenció de ser a la llista de Trias- i Elsa Artadi, Junts va quedar en cinquena posició amb 5 regidors i un 10,47% dels vots. A les catalanes, el percentatge de vot va pujar fins al 17,87%, xifra insuficient per superar el PSC i ERC. El perfils de Forn -en aquell moment empresonat a Soto del Real en ple judici alSuprem-, Artadi -lloctinent de Puuigdemont- i Borràs és molt diferent del de Trias, que esquiva les referències al procés i assaja un retorn al pragmatisme, també en les formes, que destil·lava Convergència.
Trias, acompanyat del seu equip. Foto: Ricard Novella
El creixement a l'àrea metropolitana -que s'aspira a consolidar amb nous candidats a Cornellà i a l'Hospitalet, i per continuar la tasca dels qui ja es van presentar el 2019, com Gerard Valverde al Prat- també és fonamental per mantenir pes específic a la Diputació de Barcelona. Pel recompte s'hi té en compte el resultat a Igualada, i per això Junts ha anat a buscar l'alcalde Marc Castells, fins ara al PDECat. Junts té ara 7 representants a la Diputació, menys de la meitat que els 16 que tenen el PSC i ERC cadascun. La formació, enmig d'una gran polèmica interna, va decidir pactar amb els socialistes, i l'acord ha tingut una vida estable des que es va signar. La incorporació -avançada per Nació- de l'exvicepresident Jordi Puigneró a la llista de Sant Cugat està vinculada a una futura representació dins l'ens supramunicipal a partir del juny.
Àrea metropolitana estricta al marge, Junts també aspira a jugar un paper rellevant en consistoris com Sabadell i Terrassa. En el primer cas, el partit va obtenir 3 regidors amb el 9,33% dels vots, percentatge que només va servir per quedar cinquens. En el segon, Junts va baixar fins als 2 representants amb només un 7,56% dels vots, xifres molt llunyanes als 9 regidors obtinguts el 2011 sota el lideratge de Josep Rull. També a Granollers hi ha la intenció de créixer aprofitant l'adeu de l'històric Josep Mayoral, col·leccionista de majories absolutes. En el cas de la capital del Vallès Oriental, el candidat Àlex Sastre disposa d'experiència en anteriors eleccions i parteix de la tercera posició obtinguda el 2019. En el cas de Sabadell -Lluís Matas- i Terrassa -Meritxell Lluís-, els caps de cartell s'estrenen en aquestes municipals.
En la línia de no deixar escapar vots, Turull -al costat de David Saldoni, que ara és adjunt al secretari general i en l'executiva anterior va ser secretari d'organització- s'ha arromangat arreu del territori per anar captant plataformes engegades per alcaldes del PDECat, com ara Impulsem Lleida o Impulsem Penedès, encara que això hagi comportat que caps de llista ja escollits de Junts hagin hagut de renunciar a liderar les llistes. I, a Barcelona, Trias ultima una coalició amb el partit hereu de CDC, tal com va avançar Nació. A l'aparell de Junts insisteixen -encara més a mesura que s'acosten les eleccions- que una de les vies per obtenir el millor resultat és recompondre l'espai que es va trencar el 2020, amb l'escissió del PDECat. O, si més no, que és la millor manera per evitar veure's superats pel PSC i ERC, sobretot en una àrea metropolitana on ara es posa fil a l'agulla per evitar que continuï sent un "forat negre".