15
de febrer
de
2023, 15:00
Actualitzat:
17
de febrer,
11:20h
La proximitat de les eleccions municipals del 28-M accelera els moviments a l'hora de definir el format de les candidatures que aspiren a obtenir l'alcaldia de Barcelona. Una de les grans incògnites pendents de la precampanya està cada vegada més a prop d'esvair-se: segons diverses fonts consultades per Nació, Junts i el PDECat estan ultimant una coalició per concórrer de manera conjunta als comicis de la primavera. Les mateixes fonts assenyalen que la formació postconvergent, que fa dos anys va quedar-se fora del Parlament, tindria un lloc de sortida entre els números 6 i 10 de la candidatura que encapçala Xavier Trias i que comptarà amb la presència de Victòria Alsina, Neus Munté, Jordi Martí, Damià Calvet i Ramon Tremosa.
El pacte encara no està tancat del tot -fonts implicades en les converses insisteixen que s'està "negociant"-, però diverses veus al corrent de la situació el donen per fet de cara als propers dies o setmanes. Tant Trias, que ha acabat sent candidat per la retirada d'Elsa Artadi i que fins fa uns mesos combinava la militància a Junts amb la del PDECat, com el seu equip donaven per fet des del moment que es va posar en marxa el projecte que hi hauria d'haver "coalició o coalicions" de cara als comicis. El partit que lideren a nivell nacional Laura Borràs i Jordi Turull es presenta per primera vegada de manera autònoma a les municipals -el 2019, la marca de Junts encara pertanyia al PDECat-, de manera que no disposa de drets electorals. En les eleccions catalanes de fa dos anys, per exemple, el partit fundat per Carles Puigdemont hi va concórrer sense drets, fet que no li va impedir treure 32 escons a les urnes.
"Les municipals són una oportunitat per recompondre tot l'espai", reflexiona un alt dirigent de Junts consultat per Nació. Es refereix a la possibilitat de tornar a situar sota el mateix paraigua les sigles -o els principals responsables que les representen- que es van separar amb estrèpit l'estiu del 2020, quan Puigdemont va fundar Junts i Jordi Sànchez va contribuir decisivament a prendre al PDECat el control d'aquesta marca. Trias, com també Artur Mas -present a primera fila en la presentació de la candidatura de l'exalcalde-, va ser un dels artificiers desplegats per evitar la implosió, però no se'n va sortir. El cap de llista de Junts a Barcelona, en tot cas, ha apostat per un discurs pragmàtic, moderat i molt centrat en polaritzar la campanya amb Ada Colau, sense fer cap referència -ni explícita ni implícita- al procés català.
El fet que els perfils que ha escollit -la direcció nacional li ha deixat les mans lliures a tots nivells- siguin també exponents del sector possibilista de Junts ha servit per driblar les reticències que pogués tenir el PDECat, un partit que un cop Puigdemont va estripar el carnet ha optat per una revisió crítica de la tardor del 2017 -Àngels Chacón la va liderar en la campanya al Parlament- i per una renúncia explícita a la unilateralitat. Un posicionament que també ha anat acompanyat per un progressiu desacomplexament ideològic liberal-conservador combinat amb el pragmatisme exhibit a Madrid, on encara conserven quatre diputats comandats per Ferran Bel ben integrats en la dinàmica de la majoria sobre la qual se sustenta Pedro Sánchez.
La coalició que ultimen Junts i el PDECat també té una conseqüència en la plataforma Més per Barcelona, formada pels postconvergents, Centrem, Lliures i el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) fundat per Marta Pascal. Fa unes setmanes, aquesta entesa entre les formacions que integraven la iniciativa es va començar a esberlar, segons les fonts consultades per Nació, per la "necessitat" del PDECat de pactar amb Junts. Per ara, tots els intents de reunificar el catalanisme més moderat sota unes mateixes sigles ha topat amb impediments, per bé que la idea per als propers mesos és estructurar-se sota el paraigua de l'anomenat Espai CiU. Amb la vista posada, en aquest cas, en les eleccions al Congrés dels Diputats de finals d'aquest any.
Una altra de les decisions clau en la recomposició de peces del panorama municipal a Barcelona va ser la renúncia de Sandro Rosell, expresident del Barça, a ser candidat. Després de revisar les enquestes que havia encarregat -i d'haver sondejat noms com el del major Josep Lluís Trapero per acompanyar-lo, segons fonts implicades en el projecte-, finalment no va fer el pas, posicionament que Trias va agrair en públic. De fet, el mateix candidat de Junts havia expressat en públic que pretenia demanar a l'expresident del Barça que desistís de ser alcaldable. Rosell no volia presentar-se sota les sigles de cap partit, però Centrem l'havia intentat seduir per acudir als comicis sota el seu paraigua. A les municipals sí que hi concorrerà Barcelona ets Tu, un altre projecte sorgit de la societat civil -empresarial i de professionals liberals- comandat per l'advocat Daniel Vosseler.
Una enquesta interna els atorga un 5,1% dels vots i dos regidors de cara al 28-M. La mateixa projecció situa Trias com a vencedor, com bona part de les enquestes publicades. La coalició amb el PDECat també s'entén per la voluntat de l'exalcalde de no perdre cap vot. A Junts encara recorden com els 77.059 vots obtinguts per Chacón a les eleccions catalanes de fa dos anys van impedir a Borràs competir per la victòria davant del PSC i d'ERC. I, al seu torn, el PDECat també trobaria certa visibilitat amb un regidor en lloc de sortida a Barcelona i places tècniques a la Diputació, que formen part de les converses. Si es tanquen els serrells, la coalició estarà feta.
El pacte encara no està tancat del tot -fonts implicades en les converses insisteixen que s'està "negociant"-, però diverses veus al corrent de la situació el donen per fet de cara als propers dies o setmanes. Tant Trias, que ha acabat sent candidat per la retirada d'Elsa Artadi i que fins fa uns mesos combinava la militància a Junts amb la del PDECat, com el seu equip donaven per fet des del moment que es va posar en marxa el projecte que hi hauria d'haver "coalició o coalicions" de cara als comicis. El partit que lideren a nivell nacional Laura Borràs i Jordi Turull es presenta per primera vegada de manera autònoma a les municipals -el 2019, la marca de Junts encara pertanyia al PDECat-, de manera que no disposa de drets electorals. En les eleccions catalanes de fa dos anys, per exemple, el partit fundat per Carles Puigdemont hi va concórrer sense drets, fet que no li va impedir treure 32 escons a les urnes.
"Les municipals són una oportunitat per recompondre tot l'espai", reflexiona un alt dirigent de Junts consultat per Nació. Es refereix a la possibilitat de tornar a situar sota el mateix paraigua les sigles -o els principals responsables que les representen- que es van separar amb estrèpit l'estiu del 2020, quan Puigdemont va fundar Junts i Jordi Sànchez va contribuir decisivament a prendre al PDECat el control d'aquesta marca. Trias, com també Artur Mas -present a primera fila en la presentació de la candidatura de l'exalcalde-, va ser un dels artificiers desplegats per evitar la implosió, però no se'n va sortir. El cap de llista de Junts a Barcelona, en tot cas, ha apostat per un discurs pragmàtic, moderat i molt centrat en polaritzar la campanya amb Ada Colau, sense fer cap referència -ni explícita ni implícita- al procés català.
El fet que els perfils que ha escollit -la direcció nacional li ha deixat les mans lliures a tots nivells- siguin també exponents del sector possibilista de Junts ha servit per driblar les reticències que pogués tenir el PDECat, un partit que un cop Puigdemont va estripar el carnet ha optat per una revisió crítica de la tardor del 2017 -Àngels Chacón la va liderar en la campanya al Parlament- i per una renúncia explícita a la unilateralitat. Un posicionament que també ha anat acompanyat per un progressiu desacomplexament ideològic liberal-conservador combinat amb el pragmatisme exhibit a Madrid, on encara conserven quatre diputats comandats per Ferran Bel ben integrats en la dinàmica de la majoria sobre la qual se sustenta Pedro Sánchez.
La coalició que ultimen Junts i el PDECat també té una conseqüència en la plataforma Més per Barcelona, formada pels postconvergents, Centrem, Lliures i el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) fundat per Marta Pascal. Fa unes setmanes, aquesta entesa entre les formacions que integraven la iniciativa es va començar a esberlar, segons les fonts consultades per Nació, per la "necessitat" del PDECat de pactar amb Junts. Per ara, tots els intents de reunificar el catalanisme més moderat sota unes mateixes sigles ha topat amb impediments, per bé que la idea per als propers mesos és estructurar-se sota el paraigua de l'anomenat Espai CiU. Amb la vista posada, en aquest cas, en les eleccions al Congrés dels Diputats de finals d'aquest any.
Trias saluda Mas en l'acte de presentació de la precampanya. Foto: Ricard Novella
Una altra de les decisions clau en la recomposició de peces del panorama municipal a Barcelona va ser la renúncia de Sandro Rosell, expresident del Barça, a ser candidat. Després de revisar les enquestes que havia encarregat -i d'haver sondejat noms com el del major Josep Lluís Trapero per acompanyar-lo, segons fonts implicades en el projecte-, finalment no va fer el pas, posicionament que Trias va agrair en públic. De fet, el mateix candidat de Junts havia expressat en públic que pretenia demanar a l'expresident del Barça que desistís de ser alcaldable. Rosell no volia presentar-se sota les sigles de cap partit, però Centrem l'havia intentat seduir per acudir als comicis sota el seu paraigua. A les municipals sí que hi concorrerà Barcelona ets Tu, un altre projecte sorgit de la societat civil -empresarial i de professionals liberals- comandat per l'advocat Daniel Vosseler.
Una enquesta interna els atorga un 5,1% dels vots i dos regidors de cara al 28-M. La mateixa projecció situa Trias com a vencedor, com bona part de les enquestes publicades. La coalició amb el PDECat també s'entén per la voluntat de l'exalcalde de no perdre cap vot. A Junts encara recorden com els 77.059 vots obtinguts per Chacón a les eleccions catalanes de fa dos anys van impedir a Borràs competir per la victòria davant del PSC i d'ERC. I, al seu torn, el PDECat també trobaria certa visibilitat amb un regidor en lloc de sortida a Barcelona i places tècniques a la Diputació, que formen part de les converses. Si es tanquen els serrells, la coalició estarà feta.