Junts ha sabut crear en els darrers dies (amb la inestimable ajuda dels mitjans delerosos que passin coses, incloent-hi Nació) un ambient de gran expectació entorn de la seva decisió sobre la relació que mantindrà a partir d'ara amb el PSOE. Desenes de periodistes es van desplaçar ahir fins a Perpinyà, on es reunia l'executiva i on Carles Puigdemont havia convocat una roda de premsa per explicar-se. Però no va admetre preguntes i ho va deixar en una compareixença. El líder de Junts viu en l'excepció de l'exili (injusta, ja que s'incompleix de forma flagrant la llei d'amnistia) i fa, sense justificació, que la ciutadania també visqui en l'excepció de veure'l convertit en un líder que, contràriament al que és propi de qualsevol sistema democràtic, no respon a la premsa. Fa monòlegs o tuits epistolars per explicar-se, però evita la incomoditat de les preguntes, sempre necessàries.

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

De fet, i si no erro el recompte, el desembre de 2024 i el gener de 2025 va fer rodes de premsa arran de la qüestió de confiança (finalment descartada) a Pedro Sánchez que va proposar Junts quan va constatar les dificultats del "cobrament per avançat" que ell i Míriam Nogueras (ara al crit d'"aire que vol dir vent") havien presentat com a factible i senzill. En aquelles dates, el 17 de desembre, TV3 li va fer una "entrevista institucional" on va respondre les preguntes d'Ariadna Oltra malgrat que el president a l'exili no és, formalment, el cap de l'oposició. El tracte excepcional l'explicaven els equilibris al consell de govern de la CCMA, que Junts va fer saltar pels aires la setmana passada. Sobre la tendència dels postconvergents a trencar pactes us aconsello, per cert, l'opinió de Pep Martí. L'última roda de premsa de Puigdemont amb preguntes va ser el 4 de març per presentar l'acord de traspàs de la gestió de les competències d'immigració que el Congrés acabaria tombant uns mesos després. Fa més de set mesos.

La compareixença d'ahir de Puigdemont va confirmar que, en efecte, Junts no està satisfeta i també que Sánchez no n'ha complert prou. En aquest punt és oportú posar, com va fer el líder juntaire, també l'accent en la negativa a publicar les balances fiscals i les dades d'execució pressupostària de 2024, una informació que racionalitzaria el debat del finançament i la negociació de pressupostos. Que vegin la llum només depèn del PSOE; ni del Constitucional ni de Podem ni del canceller alemany. Va quedar clar que del "trencament", per ara, no se'n derivarà la participació de Junts en cap maniobra estrafolària com ara una moció de censura "instrumental" amb participació de l'extrema dreta i que es definiran al Congrés en funció dels continguts. Vista la reacció serena del PSOE, no hi haurà cap novetat a curt termini. Els empresaris, que en els darrers mesos han tingut en Junts i, en grau més baix, en el PNB unes bones terminals, no estan tranquils tal com expliquem en aquesta informació. 

Ahir van quedar a l'aire preguntes que Puigdemont hauria de respondre. Si Junts ja no és soci del PSOE i fa "oposició", fins ara què era? Una vegada i una altra, ell i Nogueras havien dit que no ho eren, que no se'ls podia comptar en cap bloc, ni al de la investidura ni al de la dreta. Si Junts va poder triar, com va dir, entre el PSOE i el PP i va fer-ho pels socialistes, de la decepció se'n desprèn que passades unes noves eleccions triaria Alberto Núñez Feijóo? També si va de bracet de Vox? I amb la dreta espanyola, hi negociaria de forma seriosa i clara i no d'amagat com fa dos anys? Puigdemont va dir que no hi haurà pressupostos. De fet, hauria estat una sorpresa que Junts s'avingués a negociar-los. I si fossin prou bons per Catalunya?

Mentre duri la legislatura (que no té bona cara, però que Sánchez pot estirar fins a l'estiu del 2027 encara que no pugui aprovar res) quin serà el criteri per entrar o no a negociar lleis? Participarà Junts de la negociació del finançament singular quan arribi al Congrés o bloquejarà la reforma de la LOFCA? La moció de censura amb el PP i Vox està descartada passi el que passi o el criteri és revisable si Sánchez no convoca eleccions? Els incompliments justifiquen alçar-se de la taula amb els socialistes i deixar escapar l'oportunitat que dona l'actual conjuntura, més tenint en compte que Junts no participa de les aliances al Parlament? Puigdemont va llençar dards a ERC ("altres no tenen cap problema a donar suport"): Vol dir això que descarta entendre-s'hi en un futur? I encara una última. És necessària la màxima transparència entorn d'Aena (els accionistes privats, que són minoria, no haurien de segrestar ni la informació ni l'interès general) i saber què aporta el Prat per avaluar-ne el futur i la governança. Ha encarregat o encarregarà a Ramon Tremosa, membre del consell d'administració promogut per Junts, que hi posi remei?

Just ahir feia vuit anys del 27-O, el colofó que ha anat esdevenint esperpèntic d'una tardor en la qual Catalunya va intentar sense èxit convertir-se en una república per vies democràtiques. L'excepció d'aquell temps és en vies de desaparició i ara toca continuar fent política a banda i banda, complir els acords i també respondre les preguntes perquè quedi clar a què juga cadascú.

Avui no et perdis

• Anàlisi: El segon 27 d'octubre de Carles Puigdemont; per Oriol March.
• Com funcionarà la unitat antidesnonaments que han pactat crear Illa i els Comuns?; per David Cobo.
• Demanen eliminar el nom de Joan Carles I dels carrers i places de l'Estat per la llei de memòria democràtica; per Marc Orts i Cussó.
• Com configurar el teu dispositiu en català?: la iniciativa per promoure'l en entorns digitals.
• Cinc curiositats de Tots Sants.

El passadís

Aquest dilluns s'ha presentat un estudi de l'Institut d'Estudis Estratègics de Foment del Treball sobre el mercat de treball al sector públic. Hi era el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, el responsable de l'IEE, Jordi Alberich, i l'exconseller de CiU Felip Puig, que ha coordinat l'estudi. Tots els qui van intervenir, especialment Puig, van afirmar que no defensaven que "les màquines substitueixin les persones". "No creiem que sobrin funcionaris", va avisar, sinó que s'aprofitin les jubilacions per reflexionar sobre com crear llocs de qualitat i millor pagats. L'IEE sol fer informes al marge del discurs oficial de Foment i s'ha pronunciat en favor de l'increment del salari mínim. Amb ironia alguns l'han presentat com "l'ala esquerra de Foment". La foto d'ahir, amb Sánchez Llibre i Jordi Casas, exdirigents d'Unió, i Felip Puig, ex de CDC, també es podria haver donat en alguna reunió del comitè d'enllaç de CiU.

Vist i llegit

Aquesta setmana encara sou a temps d'acostar-vos al Teatre Goya i veure l'obra Gegant, que interpreta de forma magistral Josep Maria Pou sota la direcció de Josep Maria Mestres a partir del text de Mark Rosenblatt. L'actor encarna a Roald Dahl, l’excèntric escriptor de fama internacional, autor d’èxits com Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata i Les bruixes, que va veure com un polèmic article seu contra els atacs d'Israel al Líban va inflamar la premsa, repercutint en la seva reputació, amb conseqüències imprevisibles. L'obra planteja debats com ara la llibertat d'expressió, el prejudici, fins a quin punt un poble és responsable del que fan els seus governs, el pensament políticament correcte o fins on estem disposats a cedir per complaure el nostre entorn. Per sort, l'obra, ben actual, girarà per teatres de tot el país.    

Recordem

Tal dia com avui de fa exactament 125 anys es va fundar el Reial Club Deportiu Espanyol per part d'un grup d'estudiants de Barcelona. És el segon club de futbol català i amb el canvi de propietat (des de 1992 és una societat autònoma esportiva) l'equip que entrena Manolo González viu un bon moment. Ha començat la temporada amb força i ocupa posicions europees. No sempre ha estat a primera divisió, però és el setè club de l'Estat que més temporades hi ha jugat. No ha guanyat cap lliga i sí quatre copes del rei. La seva rivalitat i contraposició amb el Barça i el perfil d'alguns afeccionats l'ha alineat sovint amb posicions espanyolistes malgrat la pluralitat de la seva massa social. Entre els seus jugadors més mítics hi ha Ricardo Zamora, Raül Tamudo, Daniel Solsona, Mauricio Pochettino o John Lauridsen. Els problemes econòmics van fer que vengués el mític estadi de Sarrià, que va ser enderrocat per fer-hi pisos, i fa anys que juga al modern estadi de Cornellà-El Prat, amb aforament per 40.000 espectadors. El cantant menorquí Cris Juanico ha fet la cançó del seu 125 aniversari, Amor indestructible, que podeu escoltar aquí. Dissabte, el club va celebrar amb l'afició l'aniversari (aquí podeu veure el mosaic) guanyant 1 a 0 a l'Elx.     

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]