Feia pràcticament dos mesos que Carles Puigdemont no compareixia en roda de premsa. L'última vegada que ho va fer va ser per collar el PSOE i suspendre parcialment les negociacions amb els socialistes arran dels incompliments detectats per Junts, que mai han acabat de trencar amb Pedro Sánchez malgrat els advertiments. Aquest dimarts, Puigdemont ha comparegut de manera telemàtica des de la seu del partit per explicar els detalls del l'acord per delegar les competències en immigració, un dels més rellevants de la legislatura. El líder de Junts ha definit com a "integral" l'exercici de les competències i ha indicat que, en matèria d'integració, hi ha en joc la nació.
Acompanyat del secretari general, Jordi Turull, i de la portaveu a Madrid, Míriam Nogueras, Puigdemont ha posat de manifest que l'entesa s'ha fet des de l'oposició. "El Govern tindrà eines que volem per les nostres institucions", ha dit. Els faristols de Turull i Nogueras portaven incorporat el lema Per Catalunya, solucions, una frase que pretén resumir l'esperit amb el qual s'ha tancat l'entesa, elaborada durant més d'un any a cavall de Suïssa, el Congrés i Barcelona. Turull ha assenyalat que la retirada de la qüestió de confiança, demanada pel mediador internacional, va anar en la línia de no trencar els ponts i de no impedir avenços. "La decisió no va ser errònia", ha remarcat el secretari general.
La norma, quan entri en vigor, permetrà que Catalunya exerceixi de manera "integral" les competències en immigració en un moment de "cruïlla". "Sense immigració no hi ha progrés, però sense integració no hi ha nació. Ens interessen les dues coses", ha apuntat Puigdemont, que ha indicat que no es pot "negar la realitat". "No es poden ignorar els problemes", ha prosseguit l'expresident de la Generalitat, moment en el qual s'ha tallat momentàniament la connexió amb Waterloo. "Hi ha l'amenaça de la violència i la radicalització religiosa, i l'augment dels postulats racistes. Hem de fer canvis per assegurar el nostre model de vida i el progrés social i econòmic de les nostres societats", ha remarcat.
Quan la norma estigui vigent, el sistema institucional gestionarà una competència que normalment "exerceixen els estats". "Estarem molt més preparats pel futur com a nació", ha indicat Puigdemont. El líder a l'exili ha evitat parlar de "transferència", perquè l'acord és una delegació. En un primer moment, es va fer públic que hi hauria un "traspàs", però finalment no s'ha dut a terme d'aquesta manera. En la negociació, ha dit, s'ha arribat "al límit". "Ara hem de guanyar temps al temps per tenir tots els plans executius per tenir la delegació", ha apuntat. El Parlament és qui haurà de fiscalitzar els avenços de la nova eina en capacitat migratòria de la qual disposarà la Generalitat liderada per Salvador Illa.
Feina per al Govern i el Parlament
"La llei ens donarà les eines per fer front a un dels principals reptes del nostre país en els propers anys, que és el repte demogràfic", ha apuntat Turull, que veu "solidesa" en la llei orgànica. El secretari general ha felicitat Nogueras per haver participat en les converses, i ha definit Catalunya com una "terra d'acollida" que té una "identitat nacional", uns drets, uns deures i uns "valors de convivència". "Civisme, esforç, integració en la llengua i la cultura, i diversitat", ha apuntat Turull, que ha demanat "mentalitat d'Estat" a l'hora d'aplicar la norma. Aquesta aplicació estarà en mans de la Generalitat, governada pel PSC. Junts insisteix que no cal caure en el bonisme, però tampoc en criminalitzar el fenomen migratori.
La norma, ha dit, treu Catalunya del "cafè per a tothom", perquè hi haurà competències "pròpies". "Ens deien que era impossible", ha remarcat el secretari general de Junts. Nogueras ha indicat que hi ha quatre grans àmbits: estrangeria, seguretat, contractes de treball i immigració. "Es podran concedir, renovar i extingir els permisos", ha assenyalat la portaveu del partit a Madrid. Davant d'un estranger sense papers, la Generalitat podrà atorgar el permís de residència temporal si es compleixen els requisits. En cas contrari, es podrà procedir a l'expulsió. "Al Parlament i al Govern se'ls gira feina", ha apuntat Nogueras. Hi haurà uns mesos, això sí, per acabar de completar tot el traspàs.
Els detalls de l'acord
L'acord estableix que la presència de la policia catalana a la frontera sempre implicarà la "coordinació" amb la resta de forces de l'ordre. El cos de Mossos, per cert, s'hauria d'ampliar fins als 26.800 agents, una xifra superior a la que hi ha pactada entre el Govern i la Moncloa. Entre les novetats també s'hi troba que la Generalitat "instruirà i executarà expulsions que no requereixin expedient". "Les expulsions que requereixin expedient es resoldran i executaran a partir de la proposta d'expulsió formulada per la Generalitat, prèvia valoració dels criteris orientatius que estableixi la junta de seguretat de Catalunya", estableix la proposició de llei pactada entre el PSOE i Junts, pendent d'aprovació al Congrés.
"Catalunya es configura com a finestreta única en el seu territori de les autoritzacions d'estada de llarga durada, residència temporal i residència de llarga durada; així com expedirà el document d'identitat per als estrangers, a partir del registre del NIE de l'estat espanyol", remarca l'entesa, que s'ha allargat durant un any. Es va pactar el gener del 2024, quan el govern espanyol va necessitar els vots de Junts pels primers decrets de la legislatura, i ha estat matèria delicada durant mesos. En un primer moment, de fet, es va parlar obertament de "traspàs integral", però després ja es va convertir en una "delegació de competències" que es farà a través de l'article 150.2 de la Constitució.
L'entesa ressalta que la Generalitat s'encarregarà del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE). "Catalunya podrà desenvolupar un model propi, una política integral, atès que en totes les fases de la relació dels immigrants amb l'administració les institucions catalanes tindran una posició determinant en el marc de la legislació internacional europea i de l'estat espanyol", ressalta el comunicat de Junts. En contractacions en origen, és Catalunya qui determinarà -al costat de les empreses i sindicats- els perfils i el contingent de treballadors i treballadores estrangeres que es necessiten. En matèria lingüística, s'aplicaran "les previsions de la legislació vigent" en l'exercici de les competències delegades.
Proposició de llei per la delegació de competències en immigració by Naciodigital