En els propers deu anys es jubilarà un 49% dels funcionaris a l’estat espanyol i un 30% a Catalunya, en plena irrupció de la IA. A ulls de la patronal, és una oportunitat per reformar el sector públic i fer de les administracions un agent “més àgil i menys burocràtic”. Això és el que ha afirmat Foment del Treball en la presentació del volum Creixement Empresarial i Bons Llocs de Treball: El paper del sector públic.
Josep Sánchez Llibre ha presentat l’acte, junt a Jordi Alberich, director de l’Institut d’Estudis Estratègics (IEE) de la patronal, la directora executiva Anna Júlia Cura, l’exconseller i membre de l’IEE Felip Puig, i Jordi Casas, cap de gabinet de Sánchez Llibre. “No plantegem una substitució del personal sinó una major eficàcia de l’administració”, ha afirmat el president de Foment, qui ha recordat que “abans de Lehman Brothers, les rendes del capital eren inferiors a les rendes del treball i ara és a l’inrevés, el que ha generat una forta desigualtat”.
Pel think tank de la patronal, un IEE que va una mica per lliure dins de Foment, amb alguns plantejaments més heterodoxos (vom la defensa que ha fet d’un increment del salari mínim), cal aconseguir una millora de les rendes del treball, cosa que només serà possible si l’ocupació va de la mà del creixement empresarial. Amb un discurs amb trets potser més democristians que neoliberals, com correspon a la trajectòria de molts membres de la cúpula de Foment, l’IEE ha volgut evitar els llocs comuns d’un ampli sector de la patronal respecte de la funció pública.
“No creiem que sobrin funcionaris”, ha assenyalat Felip Puig, consellers en molts governs de Jordi Pujol. “No es tracta de substituir persones per màquines sinó facilitar la contractació de nous perfils professionals”. Per Puig, en el sector de la salut i l’educació cal més personal, cosa que es veu en les convocatòries públiques d’ocupació.
Com el sector privat
Alberich ha destacat el context de malestar social i incertesa com a rerefons d’una crisi de l’estat del benestar que requereix uns millors llocs de treball. Ha negat que l’emergència de la IA hagi d’implicar, per principi, una pèrdua de l’ocupació i ha apostat per uns llocs de treball de qualitat. Sobre el cost dels salaris, Alberich no ha entrat en si són excessius o no sinó i s’ha limitat a afirmar que s’ha d’aconseguir que les retribucions siguin a plena satisfacció de tothom. Jordi Casas ha sostingut que els funcionaris, tret dels membres dels serveis essencials, haurien de tenir les mateixes condicions que els treballadors del sector privat.
Foment defensa que els processos de contractació d’obres i serveis trenquin amb els criteris centrats en el preu i es basin en el valor afegit del treball i l’eficiència, i que les millores econòmiques no es tradueixin en la rebaixa de les retribucions salarials. Puig s’ha referit a la necessitat d’una major agilització dels tràmits administratius, amb l’extensió de sistemes de finestreta única, i propiciar normatives que siguin eficients i no suposin una major despesa econòmica.
Pels qui fan prospectiva a la seu de la patronal, la transformació digital i el fet objectiu de la renovació de les plantilles de servidors públics fan més òbvia la conveniència de plantejar una modernització de les administracions. La col·laboració público-privada, una de les grans banderes del món econòmic, guanya volada en un context disruptiu. Des de Foment, s’insisteix en què la seva recepta, amb aromes de doctrina social de l’Església, no és tan sols empresarialista. Pel contrari, respon a la voluntat de no cedir més terreny a un populisme que creix a l’escalf de la fractura social.
