Vuit anys després del referèndum de l’1-O, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha intervingut davant el Cercle d’Economia, que l’ha acollit amb molta cordialitat, amb la seva presidenta, Teresa García-Milà, al davant. Davant un públic nombrós, amb els consellers Albert Dalmau i Miquel Sàmper, Robles ha aprofitat per dir, en unes primeres paraules en un català perfecte, que va viure a Barcelona i que aquesta continua sent la seva ciutat.
Robles s’ha estès en el moment que es viu en l’escena internacional, amb percepcions diferents sobre la proximitat de les amenaces. Ha explicat una visita recent als països bàltics, que viuen les tensions amb Rússia com “una amenaça real”, i com hi ha gent gran a l’Europa de l’est que va viure la Primavera de Praga del 1968 i no vol tornar-ho a viure. En canvi, al sud d’Europa les coses es veuen diferent. No és el mateix plantejar un 5% de despesa en defensa a Polònia que a Espanya.
La ministra de Defensa ha recordat com han canviat les coses en molt pocs anys, citant l’exemple de Finlàndia, un país neutral el 2018, quan ella va arribar al ministeri, i com ara ja és membre integrant de l’OTAN. “Fins al 2014 gairebé no s’invertia en defensa”, ha dit. Robles ha destacat el canvi produït en el conflicte, que ha passat d’una guerra de trinxeres a una de tecnològica, i que la UE ara és conscient que la invasió russa depassa en molt les fronteres d’Ucraïna i que ha fet que la defensa hagi passat a ser central per Europa.
L’arribada de Donald Trump ha fet que sigui més evident que la seva prioritat és l’Àsia-Pacífic i que Europa s’ha de fer senyora de la seva defensa: “Rearmament és una paraula que no ens agrada -ha afirmat-, però invertir en defensa és fer-ho en pau, indústria, tecnologia i valors”. El 2024, la UE va invertir en defensa 343 bilions d’euros, l’1,9% del pressupost europeu, i aquest 2025 acabarà invertint 381 bilions d’euros, que ja supera el 2% del PIB. Robles ha considerat que països com Polònia pot invertir un 5%, però la indústria europea en general no pot absorbir aquest potencial.
Margarita Robles ha subratllat la necessitat de potenciar la indústria espanyola, posant com a exemple que aquest divendres es botarà el segon submarí de la sèrie S52 prevista, un projecte que crearà 5.000 llocs de treball. Ha parlat d’un cinturó industrial de la defensa perquè totes les comunitats tinguin empreses de defensa. Robles ha citat la frase romana que “si es vol la pau, preparem-nos per la guerra” i ha assegurat que entén la posició dels pacifistes, però que només les polítiques de dissuasió són eficaces per garantir.
“Si no som capaços d’armar-nos, militarment però també ètica, Europa quedarà reduïda a la mínima expressió. Ja hem perdut l’Àfrica i la vella Europa pot quedar com una vella dama”, ha assenyalat Robles, que ha insistit en què “no s’han de tenir complexos” i que ara és l’Àsia-Pacífic el centre del nou món i Europa pot quedar fora de joc. S’ha referit a l’embargament a Israel com una decisió necessària davant del que estava passant a Gaza i que aquest embargament és també un repte per a la indústria espanyola. I ha afirmat que "s'ha d'invertir més en defensa a Catalunya"
Sense retallades socials
Robles ha insistit en què l'increment de despesa militar no s'ha de traduir en una retallada de les despeses socials. "Altres governs ho han fet, ho ha fet Emmanuel Macron a França, ho farà el canceller Merz a Alemanya, però nosaltres no". La ministra ha destacat la creació de llocs de treball que implica invertir més en el sector militar: "Al Ferrol es viu de la indústria de defensa. A Cartagena també", i ha assegurat: "A Catalunya hem d'invertir més en defensa".
Margarita Robles ha esmentat la ciberseguretat i la computació quàntica com a sectors punters en què la indústria catalana és referencial i que al ministeri de Defensa estan convençuts que Catalunya serà un punt de referència per a la inversió en defensa.
Sobre la possibilitat d'un retorn del servei militar obligatori, Robles ho ha descartat, elogiant les forces armades espanyoles, que estan "preparades" i estan fent una tasca positiva en totes les missions exteriors: "Hi ha un debat en aquest tema, però jo crec que hem de tenir uns exèrcits professionals, jo ho tinc claríssim".
S'ha mostrat prudent sobre Ucraïna, una guerra de la qual ha dit que Vladimir Putin, malgrat que està patint unes pèrdues enormes, no té incentius per posar fi al conflicte: "No té cap pressa per acabar la guerra, mentre que Ucraïna sí que vol posar fi al conflicte". Ha explicat els nombrosos casos de persones amputades, que ha estat un dels principals problemes: "Aquí hem dut moltes persones amb amputacions i el primer que hem ensenyat als oficials ucraïnesos és a fer torniquets i petites traqueotomies perquè molta gent moria dessagnada".
