El conseller de Política Lingüística sobre el català: «No conec cap país que obligui a tenir un nivell per treballar»

Els cursos d'ensenyament de català per a persones adultes han crescut un 17% enguany a causa de la gran demanda i, així i tot, 6.000 persones s'han quedat sense plaça

Publicat el 27 d’octubre de 2025 a les 16:33
Actualitzat el 27 d’octubre de 2025 a les 17:10

Malgrat el pla de xoc implementat per la Generalitat per millorar el servei i incrementar la plantilla del Consorci per a la Normalització Lingüística per arribar a més alumnes, més de 6.000 persones es van quedar sense plaça, segons denuncia Òmnium Cultural. Tot  i això, els resultats no deixen de ser bons, ja que més de 41.000 alumnes s'han inscrit en els 1.900 cursos de català disponibles.

El conseller de Política Lingüística Francesc Xavier Vila ha explicat, en una entrevista a El món a RAC1, que s’han ampliat els recursos i els cursos disponibles: “Hem incrementat l’oferta un 17% i estem canviant el model d'ensenyament perquè el Consorci és el sistema nerviós d'ensenyament de la llengua, però no pot ser tota la musculatura", explica a l'entrevista en què explica que ha sigut de molta ajuda la dispersió de l'ensenyament a través d'associacions que han demanat l'ajut per organitzar classes de català en diversos municipis, "han sigut més de 300 entitats i municipis", destaca Vila.

Ara, explica, no estan com abans, ja que les 6.000 persones que s'han quedat fora són redistribuïdes a altres llocs i, de fet, "en les pròximes setmanes posarem a disposició 8.000 places addicionals”. En ser preguntat per aquesta "cua per aprendre el català" el conseller admet que encara és impossible preveure quan s’eliminaran les llistes d’espera: “Depèn de l’evolució demogràfica i de factors difícils de calcular, però el nostre objectiu és reduir al màxim el temps d’accés a un curs”, ha dit. 

Sobre la manca de recursos que s'evidencia d'aquest forat de 6.000 persones que s'han quedat fora de l'oferta d'ensenyament, Vila ha explicat que "la meva obligació sempre és demanar recursos per la Política Lingüística", i que sempre calen més recursos per, per exemple, dur a terme "l'oferta de 8.000 places que llencem ara", diu.

Quan ha sigut preguntat per la possibilitat d’exigir el català com a requisit obligatori per treballar a Catalunya el conseller s'ha sorprès, però ha contestat: "El que hem de fer és que les empreses garanteixin la disponibilitat lingüística" ha expressat el conseller de Política Lingüística, qui ha remarcat que l'empresa ha de ser "conscient que el seu personal ha de poder atendre en català". Ara bé, ha matisat que "no conec cap país en què s'hagi de tenir un nivell lingüístic obligat per poder treballar en una empresa".

Reaccions a xarxes socials

Aquesta entrevista ha generat interaccions a X en què els usuaris, com el de la següent piulada, han demostrat que sí que existeixen països en què es demana un cert nivell de la llengua oficial del territori per poder treballar en determinats llocs, com és el cas del Quebec amb el francès, Bèlgica amb el flamenc i el francès, Suïssa o Finlàndia amb el finès o suec obligatoris en l'administració. 

 

 

Rècord d’inscripcions als cursos de català

L'oferta de places pels cursos de català del Consorci d'enguany ha crescut un 15% i la de cursos un 17%, fruit de l'aplicació del pla de xoc d'ensenyament del català impulsat per la Conselleria de Política Lingüística, segons informa en un comunicat. S'ha ampliat l'oferta de cursos a 27 noves poblacions i 8 centres de normalització lingüística han obert nous punts d'atenció en el seu àmbit territorial i, a més, s'han contractat 63 nous professors i s'han convertit 131 jornades parcials en jornades completes. L'oferta de cursos ha crescut en tots els nivells i modalitats, especialment en els nivells A1 i A2, potenciant la formació presencial i la franja horària del vespre que sol ser la més sol·licitada.