09
de maig
del
2023
Actualitzat
el
11
de maig
a les
17:23h
La Generalitat prepara el desembarcament d'una mesura que fins ara no s'havia posat mai en marxa a Catalunya. Es tracta de l'estrena de la via de l'expropiació per a pisos buits de grans tenidors. Una proposta que permet la llei 04/2016 i que ara, a través d'un acord de Govern, l'executiu de Pere Aragonès ja té enllestida. El pla inclou intervenir sobre habitatges que no tenen ús per irresponsabilitat de la propietat i aconseguir que serveixin per acollir famílies. Les possibilitats que s'obren amb aquesta via són dues: o bé els titulars de l'immoble reaccionen en menys d'un mes i lloguen o venen el pis, o el Departament de Territori avançarà fins a expropiar la propietat. Almenys aquest és el contingut de la decisió presentada per la Generalitat aquest dimarts.
Aquesta és la primera fase d'un canvi de to per part de l'executiu català pel que fa a la cartera de pisos buits arreu del país, que sumen al voltant de 31.700 habitatges, segons els darrers càlculs de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Són pisos que fa més de dos anys que han quedat buits. La llei empeny les administracions a sancionar i actuar davant l'abandonament de pisos, però fins ara cap institució del país havia plantejat l'expropiació de la propietat a perpetuïtat. Ara, en aquest primer impàs, es preveu l'enviament d'un requeriment a les propietats de 189 pisos detectats com a buits en uns pocs municipis. Se'ls demanarà que en aquell pis visqui efectivament algú, amb títol habilitant. Que el lloguin o el venguin. Si no ho han fet en un mes, es declararà l'incompliment de la funció social de l'habitatge i es farà l'inici del procés forçós per convertir-lo en un habitatge públic, que passarà a mans de l'Institut Català del Sòl (Incasòl).
Els pisos detectats com a buits en aquest primer pla són el fruït d'una campanya d'inspecció treballada entre 14 municipis i la Generalitat. Ara, segons el pressupost disponible, d'uns 5 milions d'euros per a aquest objectiu, des de l'executiu es calcula que es podria arribar a adquirir entre 50 i 70 pisos per la via de l'expropiació. La intenció és dedicar-los a lloguer social per a famílies que formen part de la Mesa d'Emergència -perquè han perdut la seva llar i no poden assumir els preus del mercat lliure de l'habitatge, en plena escalada- així com a víctimes de violència masclista.
Els municipis en els quals es troben aquests pisos dels quals s'estudia poder expropiar-ne la propietat són Cornellà de Llobregat, Figueres, Lloret de Mar, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Roda de Berà, Rubí, Salt, Tarragona, Valls, Vic, Viladecans i Vilanova i la Geltrú. Són les poblacions que es van avenir a participar d'un conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per intervenir sobre els pisos buits. El conseller de Territori, Juli Fernàndez, ha celebrat que el Govern comença a "utilitzar una via" legal apareguda els darrers anys i ha insistit que això "és un primer pas" per poder "mobilitzar" els immobles sense ús, en plena emergència habitacional.
Anteriorment, la institució que havia fet un pas més semblant i que havia començat a aplicar la llei catalana per perseguir l'abandonament de pisos és l'Ajuntament de Barcelona. L'any 2019 ja va anunciar que intervindria sobre el primer immoble buit d'un gran tenidor -el BBVA- per aconseguir-ne la gestió pública forçosa. Més tard, ha sumat fins a sis expedients en aquesta mateixa línia. Ara bé, les del govern d'Ada Colau són expropiacions de cessió d'ús temporal. És a dir, que no s'adquireix l'immoble, sinó que se n'aconsegueix la gestió durant deu anys. Després, el pis torna a la propietat. Una mesura similar s'havia dut a terme a Andalusia, en casos de desnonament. S'expropiava l'ús de l'habitatge, però no de manera permanent. Ara, el govern català defensa que és la primera vegada que es planteja efectivament retirar la titularitat d'un pis per haver-lo tingut buit i aconseguir que l'habitatge passi a formar part de la cartera de pisos públics a perpetuïtat.
Davant l'ombra d'electoralisme, a poques setmanes d'uns comicis municipals i en plena pluja de promeses en habitatge també del govern estatal de Pedro Sánchez, des de la Generalitat asseguren que els tràmits amb aquests pisos han de ser ràpids. "Les nostres mesures sempre van acompanyades de fets tangibles", ha expressat Fernàndez, per contraposició als dubtes que encara planen sobre alguns plans d'habitatge estatals.
Així, es preveu que, si la propietat no reacciona, en un període de cinc a set mesos es pugui arribar a disposar del pis. Si bé aquests terminis sorprenen, tenint en compte altres casos d'expropiacions que es fan farragosos, des del Govern remarquen que els tràmits per obtenir la propietat dels pisos no requereixen que s'acabi d'imposar el preu final per arribar a tenir el control de l'habitatge, sinó que amb un dipòsit n'hi ha prou. Un fet que agilitzaria l'ús social d'aquestes desenes de pisos.
Segons les darreres dades, publicades pel diari Sentit Crític l'octubre passat, la gran majoria dels pisos buits del país estan en mans de societats com el BBVA, Caixabank i el banc Santander, ja sigui de manera directa o a través de fons voltor i empreses immobiliàries associades. En aquesta ocasió, però, el Govern no ha volgut detallar la propietat dels 189 pisos contemplats dins del pla d'expropiació anunciat.
Qüestionat per la gran diferència entre el parc de pisos buits -gairebé 32.000- i els habitatges objectiu d'aquesta mesura, des del Govern s'apunta que és una primera iniciativa amb un enfocament més qualitatiu que quantitatiu. Igualment, l'executiu català considera que això remourà també l'activitat a molts d'aquests immobles abandonats, perquè servirà com avís a navegants. Sigui com sigui, això deixa un ampli espai encara a l'activitat de les administracions que, per llei, haurien de perseguir quan els pisos queden buits i la propietat no fa res. Els ajuntaments també poden actuar, i Barcelona n'és un exemple, però molts d'aquests passos acaben sent obviats, o bé per manca de voluntat política o bé per la falta d'una estructura d'inspecció i actuació prou sòlida.
Aquesta és la primera fase d'un canvi de to per part de l'executiu català pel que fa a la cartera de pisos buits arreu del país, que sumen al voltant de 31.700 habitatges, segons els darrers càlculs de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Són pisos que fa més de dos anys que han quedat buits. La llei empeny les administracions a sancionar i actuar davant l'abandonament de pisos, però fins ara cap institució del país havia plantejat l'expropiació de la propietat a perpetuïtat. Ara, en aquest primer impàs, es preveu l'enviament d'un requeriment a les propietats de 189 pisos detectats com a buits en uns pocs municipis. Se'ls demanarà que en aquell pis visqui efectivament algú, amb títol habilitant. Que el lloguin o el venguin. Si no ho han fet en un mes, es declararà l'incompliment de la funció social de l'habitatge i es farà l'inici del procés forçós per convertir-lo en un habitatge públic, que passarà a mans de l'Institut Català del Sòl (Incasòl).
Els pisos detectats com a buits en aquest primer pla són el fruït d'una campanya d'inspecció treballada entre 14 municipis i la Generalitat. Ara, segons el pressupost disponible, d'uns 5 milions d'euros per a aquest objectiu, des de l'executiu es calcula que es podria arribar a adquirir entre 50 i 70 pisos per la via de l'expropiació. La intenció és dedicar-los a lloguer social per a famílies que formen part de la Mesa d'Emergència -perquè han perdut la seva llar i no poden assumir els preus del mercat lliure de l'habitatge, en plena escalada- així com a víctimes de violència masclista.
Els municipis en els quals es troben aquests pisos dels quals s'estudia poder expropiar-ne la propietat són Cornellà de Llobregat, Figueres, Lloret de Mar, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Roda de Berà, Rubí, Salt, Tarragona, Valls, Vic, Viladecans i Vilanova i la Geltrú. Són les poblacions que es van avenir a participar d'un conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per intervenir sobre els pisos buits. El conseller de Territori, Juli Fernàndez, ha celebrat que el Govern comença a "utilitzar una via" legal apareguda els darrers anys i ha insistit que això "és un primer pas" per poder "mobilitzar" els immobles sense ús, en plena emergència habitacional.
Anteriorment, la institució que havia fet un pas més semblant i que havia començat a aplicar la llei catalana per perseguir l'abandonament de pisos és l'Ajuntament de Barcelona. L'any 2019 ja va anunciar que intervindria sobre el primer immoble buit d'un gran tenidor -el BBVA- per aconseguir-ne la gestió pública forçosa. Més tard, ha sumat fins a sis expedients en aquesta mateixa línia. Ara bé, les del govern d'Ada Colau són expropiacions de cessió d'ús temporal. És a dir, que no s'adquireix l'immoble, sinó que se n'aconsegueix la gestió durant deu anys. Després, el pis torna a la propietat. Una mesura similar s'havia dut a terme a Andalusia, en casos de desnonament. S'expropiava l'ús de l'habitatge, però no de manera permanent. Ara, el govern català defensa que és la primera vegada que es planteja efectivament retirar la titularitat d'un pis per haver-lo tingut buit i aconseguir que l'habitatge passi a formar part de la cartera de pisos públics a perpetuïtat.
Un pla que promet rapidesa
Davant l'ombra d'electoralisme, a poques setmanes d'uns comicis municipals i en plena pluja de promeses en habitatge també del govern estatal de Pedro Sánchez, des de la Generalitat asseguren que els tràmits amb aquests pisos han de ser ràpids. "Les nostres mesures sempre van acompanyades de fets tangibles", ha expressat Fernàndez, per contraposició als dubtes que encara planen sobre alguns plans d'habitatge estatals.Així, es preveu que, si la propietat no reacciona, en un període de cinc a set mesos es pugui arribar a disposar del pis. Si bé aquests terminis sorprenen, tenint en compte altres casos d'expropiacions que es fan farragosos, des del Govern remarquen que els tràmits per obtenir la propietat dels pisos no requereixen que s'acabi d'imposar el preu final per arribar a tenir el control de l'habitatge, sinó que amb un dipòsit n'hi ha prou. Un fet que agilitzaria l'ús social d'aquestes desenes de pisos.
Segons les darreres dades, publicades pel diari Sentit Crític l'octubre passat, la gran majoria dels pisos buits del país estan en mans de societats com el BBVA, Caixabank i el banc Santander, ja sigui de manera directa o a través de fons voltor i empreses immobiliàries associades. En aquesta ocasió, però, el Govern no ha volgut detallar la propietat dels 189 pisos contemplats dins del pla d'expropiació anunciat.
Qüestionat per la gran diferència entre el parc de pisos buits -gairebé 32.000- i els habitatges objectiu d'aquesta mesura, des del Govern s'apunta que és una primera iniciativa amb un enfocament més qualitatiu que quantitatiu. Igualment, l'executiu català considera que això remourà també l'activitat a molts d'aquests immobles abandonats, perquè servirà com avís a navegants. Sigui com sigui, això deixa un ampli espai encara a l'activitat de les administracions que, per llei, haurien de perseguir quan els pisos queden buits i la propietat no fa res. Els ajuntaments també poden actuar, i Barcelona n'és un exemple, però molts d'aquests passos acaben sent obviats, o bé per manca de voluntat política o bé per la falta d'una estructura d'inspecció i actuació prou sòlida.