13
de gener
de
2023, 14:47
Actualitzat:
16:08h
Encara no s'ha arribat al pic de la crisi habitacional i les dades ho confirmen a Barcelona. Després d'anys en continu creixement, ara s'ha tornat a registrar un nou rècord de persones que han de ser allotjades pels serveis municipals com a recurs d'emergència perquè, d'alguna manera, s'han quedat sense llar i no poden fer front al cost de l'habitatge. De mitjana, el passat 2022 va haver-hi 2.331 persones vivint en pensions o pisos turístics. Això és més del doble de la mitjana del 2019, quan hi havia 1.179 persones en aquests espais. Moltes d'aquestes famílies venen de desnonaments, però d'altres simplement venen derivades de no poder seguir pagant l'habitació d'un pis compartit o de l'estada al carrer. És l'última solució temporal, mentre una opció més digna per part de l'administració. També és la prova que totes les polítiques d'habitatge prèvies han fallat.
I això té un sobrecost. És difícil de calcular, perquè hi ha famílies que s'estan dos dies en els recursos d'emergència. D'altres, quatre anys. Algunes tenen diversos fills. D'altres són persones soles. Però l'evidència que ha arribat a l'Ajuntament de Barcelona és que és "molt més car" allotjar aquestes famílies en recursos del mercat turístic que fer ajudes al lloguer perquè es quedin a casa. Com a orientació, el càlcul d'allò que paga el consistori cada any a l'empresa intermediària que s'encarrega de gestionar els allotjaments deixa veure que, de mitjana, l'Ajuntament paga 2.150 euros per família i mes per fer-se càrrec d'aquest sostre temporal. I en alguns casos, pagar també pensió completa. L'aproximació surt de la despesa total de l'any 2021 -l'últim any del qual es tenen dades completes- en aquesta matèria -19,6 milions d'euros- dividida per les 1.899 persones que de mitjana van estar-se a pensions de manera temporal i tenint en compte que els serveis municipals situen una mitjana d'uns 2,5 membres per família.
Una dada que xoca amb la xifra de 1.066 euros al mes, que és el preu mitjà d'un lloguer a la capital catalana. Així ho exposaven les últimes dades oficials, que tot i estar també en rècord, és la meitat del que es gasta l'Ajuntament per acollir una família en un allotjament temporal. De fet, el consistori detalla que les ajudes al lloguer que fan que les famílies no hagin de marxar de casa arriben a 8.000 persones i no arriben als sis milions d'euros anuals. Una diferència que també queda lluny dels gairebé 20 milions destinats a les famílies sense llar.
Per això, des del govern municipal aprofiten l'evidència de la crisi social en matèria d'habitatge per pressionar Generalitat i Estat perquè es promoguin estratègies que evitin que les famílies arribin a perdre l'habitatge, en primer lloc. Perquè és molt més car. A més, la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, assenyala la urgència d'una llei d'habitatge estatal que reguli els lloguers, obligui els grans tenidors a fer lloguer social i aturi els desnonaments de famílies vulnerables de manera permanent si no tenen alternativa d'habitatge. De fet, la mateixa representant dels comuns detalla que ja hi ha grans fons, com Blackstone, que estan començant a obrir la porta a fer grans regularitzacions de lloguer social. Igual que la Sareb ha iniciat un pla similar, amb impacte recent en desenes de families barcelonines.
Això es dona en un context en què la Mesa d'Emergència barcelonina -el servei amb què es les famílies sense recursos obtenen dret a un pis assequible- també toca màxims de famílies en llista d'espera. A l'espera que la Generalitat es faci càrrec del seu deute històric en inversió, hi ha 733 famílies en llista d'espera perquè un informe favorable que els certifica la seva situació de pobresa i dret a un pis social, però sense pis.
Segons l'Ajuntament, ara això canviarà. S'ha licitat un nou contracte de dos anys -amb dos més prorrogables- que inclourà una despesa anual de 20,5 milions d'euros. Aquesta nova licitació tindrà en compte una tarifa plana per fer més econòmica l'estada de les famílies que cronifiquen la seva vida a les pensions, mentre no troben un recurs com un pis turístic o un habitatge compartit. També es preveu incloure la necessitat de tenir espais per a mascotes o garantir l'accés a electrodomèstics bàsics, com el microones, el frigorífic o, directament, la cuina. Des del consistori concreten que això és una de les reivindicacions que els han arribat des les entitats socials i que han volgut incorporar en el nou contracte. A més, davant condicions d'insalubritat, el servei també es dotarà de dos inspectors propis que s'encarregaran de controlar aquesta realitat, apunten des del consistori. I també se suma un equip de seguiment social de les persones en aquests allotjaments.
Alhora, es fixa per primera vegada en el contracte la necessitat de les empreses candidates a incloure nous equipaments, com les residències d'estudiants, en les opcions necessàries per allotjar gent en situació d'emergència habitacional. Actualment, hi ha 162 establiments, 15 dels quals, fora de la ciutat. I és allà on moltes famílies es veuen abocades en moments d'alta demanda hotelera. Pel que fa a la tipologia d'espais, hi ha 95 apartaments turístics -àmbit que també es vol potenciar-, 27 hostals o pensions, 16 pisos compartits, 13 centres tipus cases de colònies i 11 residències de diversa tipologia, des d'estudiants a gent gran.
Tpt plegat, des de l'Ajuntament ho veuen com un pas endavant, però emmarcat en una situació indesitjada. La manca de polítiques d'habitatge efectives disparen les necessitats d'emergència. A partir d'aquest enfocament, l'evidència a les pensions esperen que serveixi com a crit d'alerta de la crisi que no para de créixer.
I això té un sobrecost. És difícil de calcular, perquè hi ha famílies que s'estan dos dies en els recursos d'emergència. D'altres, quatre anys. Algunes tenen diversos fills. D'altres són persones soles. Però l'evidència que ha arribat a l'Ajuntament de Barcelona és que és "molt més car" allotjar aquestes famílies en recursos del mercat turístic que fer ajudes al lloguer perquè es quedin a casa. Com a orientació, el càlcul d'allò que paga el consistori cada any a l'empresa intermediària que s'encarrega de gestionar els allotjaments deixa veure que, de mitjana, l'Ajuntament paga 2.150 euros per família i mes per fer-se càrrec d'aquest sostre temporal. I en alguns casos, pagar també pensió completa. L'aproximació surt de la despesa total de l'any 2021 -l'últim any del qual es tenen dades completes- en aquesta matèria -19,6 milions d'euros- dividida per les 1.899 persones que de mitjana van estar-se a pensions de manera temporal i tenint en compte que els serveis municipals situen una mitjana d'uns 2,5 membres per família.
Una dada que xoca amb la xifra de 1.066 euros al mes, que és el preu mitjà d'un lloguer a la capital catalana. Així ho exposaven les últimes dades oficials, que tot i estar també en rècord, és la meitat del que es gasta l'Ajuntament per acollir una família en un allotjament temporal. De fet, el consistori detalla que les ajudes al lloguer que fan que les famílies no hagin de marxar de casa arriben a 8.000 persones i no arriben als sis milions d'euros anuals. Una diferència que també queda lluny dels gairebé 20 milions destinats a les famílies sense llar.
Per això, des del govern municipal aprofiten l'evidència de la crisi social en matèria d'habitatge per pressionar Generalitat i Estat perquè es promoguin estratègies que evitin que les famílies arribin a perdre l'habitatge, en primer lloc. Perquè és molt més car. A més, la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, assenyala la urgència d'una llei d'habitatge estatal que reguli els lloguers, obligui els grans tenidors a fer lloguer social i aturi els desnonaments de famílies vulnerables de manera permanent si no tenen alternativa d'habitatge. De fet, la mateixa representant dels comuns detalla que ja hi ha grans fons, com Blackstone, que estan començant a obrir la porta a fer grans regularitzacions de lloguer social. Igual que la Sareb ha iniciat un pla similar, amb impacte recent en desenes de families barcelonines.
Això es dona en un context en què la Mesa d'Emergència barcelonina -el servei amb què es les famílies sense recursos obtenen dret a un pis assequible- també toca màxims de famílies en llista d'espera. A l'espera que la Generalitat es faci càrrec del seu deute històric en inversió, hi ha 733 famílies en llista d'espera perquè un informe favorable que els certifica la seva situació de pobresa i dret a un pis social, però sense pis.
Nou contracte per allotjar persones sense llar
Aquesta operació, la d'oferir un allotjament d'emergència a famílies que es queden sense res -i que també inclou situacions de violència masclista o d'incendis-, està externalitzada i necessita contractes públics. Tanmateix, això feia que fins ara hi hagués disfuncions evidents que l'Ajuntament reconeix. En no tenir control estricte sobre les places que ocupen les famílies, és habitual que persones en situació de pobresa que denuncien condicions d'insalubritat o de males condicions del servei.Segons l'Ajuntament, ara això canviarà. S'ha licitat un nou contracte de dos anys -amb dos més prorrogables- que inclourà una despesa anual de 20,5 milions d'euros. Aquesta nova licitació tindrà en compte una tarifa plana per fer més econòmica l'estada de les famílies que cronifiquen la seva vida a les pensions, mentre no troben un recurs com un pis turístic o un habitatge compartit. També es preveu incloure la necessitat de tenir espais per a mascotes o garantir l'accés a electrodomèstics bàsics, com el microones, el frigorífic o, directament, la cuina. Des del consistori concreten que això és una de les reivindicacions que els han arribat des les entitats socials i que han volgut incorporar en el nou contracte. A més, davant condicions d'insalubritat, el servei també es dotarà de dos inspectors propis que s'encarregaran de controlar aquesta realitat, apunten des del consistori. I també se suma un equip de seguiment social de les persones en aquests allotjaments.
Alhora, es fixa per primera vegada en el contracte la necessitat de les empreses candidates a incloure nous equipaments, com les residències d'estudiants, en les opcions necessàries per allotjar gent en situació d'emergència habitacional. Actualment, hi ha 162 establiments, 15 dels quals, fora de la ciutat. I és allà on moltes famílies es veuen abocades en moments d'alta demanda hotelera. Pel que fa a la tipologia d'espais, hi ha 95 apartaments turístics -àmbit que també es vol potenciar-, 27 hostals o pensions, 16 pisos compartits, 13 centres tipus cases de colònies i 11 residències de diversa tipologia, des d'estudiants a gent gran.
Tpt plegat, des de l'Ajuntament ho veuen com un pas endavant, però emmarcat en una situació indesitjada. La manca de polítiques d'habitatge efectives disparen les necessitats d'emergència. A partir d'aquest enfocament, l'evidència a les pensions esperen que serveixi com a crit d'alerta de la crisi que no para de créixer.