A Barcelona ja només va de pactes

Les aliances postelectorals centren els grans actes dels partits: Colau, de nou amb Yolanda Díaz, i Junqueras accentuen les crítiques davant d'una hipotètica aliança entre el PSC i Junts per governar plegats l'Ajuntament

Junqueras, Colau i Díaz, protagonistes d'aquest dissabte de campanya electoral.
Junqueras, Colau i Díaz, protagonistes d'aquest dissabte de campanya electoral. | Nació
20 de maig del 2023
Actualitzat el 21 de maig a les 9:29h

L'equador de la campanya ja és aquí i, a Barcelona, només hi ha un frame instal·lat: el dels pactes. En aquestes eleccions és tan important què passarà el 28-M -els candidats sabran amb quines cartes podran negociar- com l'endemà, que és quan les converses s'activaran per fer sumes i restes camí de l'alcaldia. Del míting central d'ERC, celebrat a Cornellà, i de l'acte de l'alcaldessa Ada Colau al costat de la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz només se n'extreu la conclusió que, en els dies que queden fins a les eleccions, les futures aliances seran la conversa sobre la qual pivotarà el 28-M i, abans, el debat decisiu de TV3. Mentre Colau i Díaz han insistit en la idea que cal "concentrar" el vot progressista per frenar una aliança entre el PSC i Junts -de la qual se'n parla des de molt abans dels comicis, amb Jaume Collboni i Xavier Trias com a protagonistes i la Diputació de Barcelona en l'horitzó-, Oriol Junqueras ha indicat que qualsevol vot que no vagi als republicans servirà per "avalar el règim".

Trias continua atacant Collboni, a qui posa el mateix sac que Colau, i s'erigeix com l'única "garantia" que l'alcaldessa sigui desallotjada del poder. Es pot donar la circumstància, en tot cas, que la líder dels comuns, aquest 2023, guanyi les eleccions però no pugui governar, al revés del que va passar fa quatre anys gràcies a la maniobra de Manuel Valls, avalada -i buscada- pel PSC. Serà Daniel Sirera el Valls d'aquests comicis? Davant d'aquesta perspectiva, la CUP malda per tornar a tenir plaça al consistori i fer-lo virar cap a l'esquerra. "És urgent que la lluita de les classes populars estigui representada a l'Ajuntament", ha remarcat Basha Changue, candidata dels anticapitalistes, que també ha estat crítica amb la llei d'habitatge emparada pels comuns. Sigui des de l'esquerra o des de la dreta, a Barcelona ja només es fa campanya pensant en els pactes. Els que vindran a l'Ajuntament i els que tindran rèpliques, després, a la Generalitat.


 El protagonista


En l'acte d'inici de campanya, Junqueras va disparar contra Junts en una intervenció que va agafar per sorpresa, fins i tot, dirigents que estaven asseguts a primera fila. En el míting central, el president d'ERC ha repetit la duresa i s'ha tornat a endur tots els titulars per davant de Pere Aragonès, que afronta la primera campanya des de la Generalitat. La bicefàlia partit-Govern, per ara, premia el primer element, fins al punt que en el vídeo general del 28-M no hi apareix Aragonès -tampoc ho fa Marta Rovira, per cert-. Les protestes per la gestió, com li passava a Artur Mas fa una dècada, també tenen lloc als actes. En tot cas, Junqueras s'atribueix el paper de protagonista en els missatges, que aquest dissabte han tornat a estar centrats en el PSC i en Junts: als primers, perquè els republicans aposten per minimitzar-ne la tradicional hegemonia a l'àrea metropolitana; als segons, perquè l'enemistat íntima no s'atura. Encara més si a Trias, com quedarà consignat al final d'aquest pòquer, se li acudeix reivindicar Convergència.


 La proposta


Pedro Sánchez continua la transmutació en home-anunci i aquest dissabte, des de València, ha anunciat que es destinaran 580 milions d'euros a l'atenció primària per "reformar-la" i "modernitzar-la". La mesura s'aprovarà dimarts vinent en el consell de ministres, convertit en un dels vectors de campanya del PSOE en un ús aparentment discutible de les institucions públiques camí de les eleccions. L'esquema anunci-aprovació immediatament posterior és ben conegut per Sánchez, que ja el practicava durant la pandèmia -amb aquelles compareixences televisades durant l'estat d'alarma i milions de persones sense alternativa a estar-se al sofà amb l'aparell encès-, i no agrada ni un pèl a l'oposició. Alberto Núñez Feijóo, des d'Andalusia, ha atribuït els 580 milions a les "enquestes negatives" que, segons ell, té el PSOE damunt la taula. L'anunci de Sánchez, per cert, l'ha fet des de València. Una de les places en les quals els socialistes s'hi juguen més. Guanyar les generals sense València i Andalusia tendeix a ser inviable.


 L'estirabot


"La gent no es pot permetre combregar amb el fals progressisme o amb un cutrefatxerio transformista, transfuguista i corrupte, molt corrupte, vomitivament corrupte". La frase és d'Anna Grau, candidata de Ciutadans a l'alcaldia de Barcelona, i ha servit per amenitzar el míting central de la formació. Difícil col·locar adjectius més altisonants en una sola frase, però Grau -periodista de formació- té el do de la descripció. Exagerada, esclar, perquè intervenir en un acte de Ciutadans -i més com a protagonista- no admet les mitges tintes, però descriptiva. En aquesta campanya, la formació taronja desprèn aquell entusiasme de qui sap que ho ha perdut tot i ja pot dir exactament el que pensa sense tenir por de les conseqüències. Daniel Sirera, que com tot el PP intenta pescar en les restes del naufragi que va arrencar amb Albert Rivera, s'ha fet acompanyar de 14 exdirigents de Ciutadans que demanen el vot per a ell.

 La frase


Trias bascula entre els mítings en què compleix l'expedient i els que agafa amb ganes. El que ha protagonitzat aquest dissabte al Parc de l'Espanya Industrial, al districte de Sants-Montjuïc, formava part de la segona categoria. La frase estrella: "Diuen que això és de Convergència, doncs foteu-vos si és de Convergència!". A què es referia? A la seva voluntat d'arribar a acords després de les eleccions per col·laborar, sempre que això no impliqui "abaixar-se els pantalons", segona frase estrella del míting. "Va suelto, a vegades ens fa patir", assumeixen a l'equip de campanya de l'exalcalde, que es troba a gust amb la candidatura -la va triar ell personalment- i amb el que representa, que no és altra cosa que l'ala més pragmàtica de Junts. I ja se sap que és un sector que, hagi passat el que hagi passat els últims anys, admet que no va ser una bona idea carregar-se el partit que va fundar Jordi Pujol l'any 1974.