La «serenor» d'Ada Colau

"Del cicle del 2015 només quedàveu Pedro Sánchez i tu". És la frase que va dir un estret col·laborador d'Ada Colau a l'alcaldessa durant la nit electoral, quan l'escrutini ja apuntava que la líder de Barcelona en Comú no guanyaria les eleccions, perquè el recompte indicava una victòria sense discussió per a Xavier Trias. Una reflexió per fer-li veure el miracle que suposava haver enllaçat dos mandats a l'Ajuntament i fregar l'opció d'una reelecció. Un comentari per celebrar el recorregut fet i constatar la trituradora en què s'ha convertit la política. Colau, que vuit anys enrere havia dinamitat el tauler de joc de la capital amb una candidatura gestada des de la malla de l'activisme que va integrar el món d'Iniciativa, encara no ha transmès quin serà el seu futur immediat. Però cada dia que passa és més clar que a l'alcaldia la rellevarà Trias, un testimoni que ningú hauria imaginat la primavera del 2015 en què tot va canviar i que tampoc era imaginable fa escassament uns mesos.

L'alcaldessa ha viscut la derrota amb serenor. Així ho exposen totes les veus del seu entorn consultades per aquest diari. Dirigents que van compartir-hi el seguiment de l'escrutini des de l'espai de La Paloma, companys de partit que la van escoltar en la reunió de l'executiva de dilluns que va servir per analitzar els resultats amb la cúpula de partit i integrants de la coordinadora de Barcelona en Comú que van interioritzar els missatges de la seva candidata, cap de tan sentit com el que va escriure en els canals interns de la formació. "He estat amb ella aquests dies. I gairebé m'ha consolat més ella a mi", explica una veu propera a Colau, que va ser a la gènesi del 2015 i ha participat en les tres campanyes electorals. La més concorreguda, la del 2023.  


Certament, la líder dels comuns ha viscut de forma molt diferent aquests resultats dels del maig del 2019. Fa quatre anys no va poder reprimir les llàgrimes quan va intuir que la derrota davant Ernest Maragall podia reduir el projecte a un sol mandat, escenari reconduït pel PSC amb la captació dels vots de Manuel Valls. No va poder dissimular el deix d'amargor durant la investidura i només l'avenç del mandat va diluir aquell mal regust. Ara, tot i no haver pogut guanyar i quedar tercera, ha projectat determinació per esprémer les opcions d'una suma alternativa a Trias. "No ha deixat de somriure en cap moment", destaquen fonts del seu entorn.

Són dirigents molt conscients que un pacte amb ERC i el PSC era molt difícil de teixir des del principi, perquè els republicans negocien amb Trias -d'acord amb el canvi de rumb dibuixat al partit després del 28-M- i no volen compartir govern municipal amb els socialistes. Mentrestant,Jaume Collboni ja pensa en escenaris de col·laboració amb Junts després que Trias posi en marxa el govern en solitari. I més després que el recompte definitiu de divendres afermés la segona posició del seu partit, que minava qualsevol fil d'esperança per a Barcelona en Comú.       


Les adversitats han despertat en les entranyes dels comuns un moviment de reivindicació de l'obra de govern, discutida pels rivals, però que Colau i la seva formació posen en valor. El "dolor" ha deixat pas a mostres d'"orgull", es constata a Barcelona en Comú, per haver situat al centre del debat públic l'agenda política que defensen. "Hi ha un sentiment del 'jo hi era'. En el futur, s'atribuiran mèrits a l'Ada", exposen a l'executiva del partit, preocupada pel canvi de cicle, no només a l'Ajuntament sinó al conjunt de l'Estat. Encara no hi ha hagut temps per a l'anàlisi més pausada. Ni per determinar quin pes va tenir en l'electorat la maniobra de fa quatre anys per recórrer a Valls i conservar l'alcaldia de Colau. Una entesa orquestrada pel PSC i que va poder esmorteir la imatge transformadora dels comuns -pel vincle amb els vots promoguts per l'establishment més conservador- mentre es feia més gran la dependència que tenia l'espai de la seva líder.
 

Campanya amb Yolanda Díaz, sense ser a llistes

 
Molt probablement, elcolauisme haurà d'aprendre a fer camí sense Colau. Però, de moment, encara no és un escenari plantejat. Perquè l'alcaldessa no ha verbalitzat que marxarà. "Encara ha de fer el dol per l'alcaldia", sostenen companys de formació. Se l'espera recollint l'acta el 17 de juny. "No tinc cap indici que em faci pensar el contrari", explica un membre de la direcció de Barcelona en Comú.

Un cop iniciat el mandat i després de les eleccions espanyoles del 23 de juliol, arribarà el moment de la decisió definitiva. Colau ja ha descartat encapçalar la llista per Barcelona del projecte de Yolanda Díaz -les prioritats familiars també han pesat-, per bé que s'entregarà a la campanya electoral per donar suport a Sumar. "Farà mítings on li demanin", transmeten dirigents dels comuns. "Donarà la cara per la Yolanda", afegeixen altres veus coneixedores dels següents passos.  

El que volen els comuns és que Colau es mantingui com a referent de l'espai quan toqui afrontar la transició a l'Ajuntament. La seva serenor és el primer senyal que el colauisme és també davant d'un canvi de cicle, punt i a part de la primavera progressista desencadenada el 2015.