29
de maig
de
2023, 02:03
Actualitzat:
2:18h
Ada Colau deixarà de ser alcaldessa les pròximes setmanes. És la certesa que la filla del Guinardó volia anul·lar aquest diumenge al vespre quan s’ha refugiat en un racó de la sala de La Paloma, al Raval. Llavors el recompte era a zero, tot era possible i a la taula del seu costat hi havia llaminadures de núvol i fruits secs. Fora, es dibuixava una nit moguda, com un pèndol. Un pèndol que acabaria entristint els fidels a Ada Colau.
No és cap secret que alguns membres de Barcelona en Comú arribaven a la sala de La Paloma del Raval amb una sospita impronunciable. Era la victòria de Jaume Collboni, més atribuïble als mèrits de les sigles que no pas al candidat. Llavors, Trias no feia patir. Totes aquestes recances, inclosa la inexistent de Trias, s’esvairien. A les 20h, els sondejos de TV3 i betevéels donaven com a llista més votada en tots dos casos, per davant de Collboni, el de la sospita. Jordi Martí, el número dos de Colau, sortia a demanar prudència, però els ànims eren de felicitat inamagable.
Eren bons temps a La Paloma. Entre l’organització i la militància fins i tot es deixava passar la realitat més tangible de totes: el sopar constava d’un entrepà amb tomàquet refregat només a una banda del pa. I les opcions eren mínimes. Però on hi ha festa hi ha alegria i el pèndol, en aquell moment, tocava les vores felices.
De cop, els decibels de la sala s’han anat apaivagant a poc a poc quan el recompte s’iniciava. Els comuns són els únics que la pantalla no ha arribat a exhibir al capdavant del tot de la llista en cap moment. Collboni ha tingut el seu moment de glòria durant bona part de la nit, mentre que Trias hi ha acabat agafant el relleu. A La Paloma no s’ha desbocat. Les alegries s’havien eixut. Hi havia qui deixava l’entrepà descansar.
Encara hi hauria un gir més. La pantalla gegant a can comuns mostrava, durant una estona, un triple empat a deu regidors entre les tres candidatures. Durant l’estabilització d’aquest breu moment, un home s’apropa a l’actor Eduard Fernández, que pul·lula per la icònica sala del Raval: "Gràcies per fer l’espot, de veritat". Es refereix al vídeo promocional que Colau tancava dient que hi ha qui vol tornar enrere, en referència a Trias, mentre ells volen anar endavant. Finalment, el dilema de la polarització se li giraría en contra, a l’alcaldessa.
A la sala el tedi acabaria filtrant-se al ritme gradual que proposava un percentatge retransmès per la televisió municipal. La gent cada cop s’amagava menys per sortir al carrer i deixar anar unes llàgrimes d’impotència. Poc després, Trias sortiria a un faristol a anunciar que seria alcalde de Barcelona, mentre el PSC s’establia per davant dels comuns. El pèndol no havia de moure’s més. Almenys aquesta era la previsió fins que algú, el més tenaç de la sala, segurament, s’ha volgut fixar en uns numerets. A Collboni i Colau els separaven poc més de 2.000 vots. I la cosa anava baixant. El que abans eren converses de consol ara s’havien transformat en un so multitudinari, molt més uniforme, que recuperava aquell clam castellà derivat del 15-M: “Sí se puede”. Els arribarien a separar només 66 vots, a les dues llistes, amb el 99,9% escrutat.
En l’entretemps, una periodista d’un mitjà estranger es queixa que ja no pensa avançar feina, agafant declaracions als militants que decoren la sala. “Cada vegada que parlo amb la gente em diuen una cosa diferent. Ara m’espero”, diu. El pèndol segueix cobrant-se víctimes. Al final, però, 141 vots remataven les esperances dels fidels de Colau. Són els que els diferenciaven els socialistes dels comuns. I els que feien que l’alcaldessa comparegués com a tercera i no com a segona. Ada Colau, des del faristol, promet "no resignar-se" i ja planteja un pacte per desbancar Trias. A la pista, li canten per Labordeta. Canta a la llibertat sempre és un bon comodí.