14
de juny
del
2023
Actualitzat
el
15
de juny
a les
15:36h
La primera llei d'habitatge de l'Estat va arribar enmig del soroll de les eleccions, quan faltaven dos dies per als comicis municipals. Era el moment en què els candidats de Barcelona -i altres ciutats- repetien la promesa de regular els lloguers. Podia semblar que el mànec de la paella per aconseguir el topall als arrendaments fos als consistoris. La realitat, però, és que com més es pregunta com i quan arribarà la mesura, la resposta més s'allunya dels ajuntaments. També es refreden les ambicions de veure una regulació immediata. Encara queden diverses setmanes que es podrien convertir en mesos per veure aquesta realitat començant a caminar, destaquen diverses fonts a Nació. Algunes patates calentes corresponen al govern espanyol. D'altres, a la Generalitat. I és des del Govern, precisament, des d'on s'està treballant en una proposta amb diverses novetats respecte a la regulació de lloguers catalana.
De fet, l'executiu català preveu anunciar aviat la llista de poblacions amb el mercat del lloguer tensat, on es podran aplicar les limitacions. Segons explica la secretària d'Habitatge de la Generalitat, Marina Berasategui, aquest llistat de ciutats serà més extens que el que va haver-hi amb la regulació de lloguers catalana."Hi ha més municipis", resol l'encarregada de liderar les polítiques d'habitatge al Govern, en conversa amb aquest diari.
Aquesta relació de punts de Catalunya on hi ha les condicions per declarar l'àrea tensa -requisit necessari per regular-hi els lloguers- s'està treballant des del Departament de Territori i es preveu presentar-la "en qüestió de dies". A partir d'aquest moment, s'iniciarà un procés d'exposició pública d'un mes, que inclourà possibles al·legacions. Tot seguit, s'hauran de resoldre aquestes eventuals reclamacions. Berasategui promet abordar-les "en el termini mínim necessari". Quan es tingui aquesta feina enllestida, s'enviarà el llistat al Ministeri de Transports, a l'espera que el govern espanyol en faci la publicació definitiva.
Ara bé, aquest enviament serà conjunt. No hi haurà avenços de ciutats que han mostrat més ambició per regular els lloguers, com podria ser Barcelona. Així, les darreres setmanes, el que sí que s'ha fet de l'Ajuntament de la capital catalana éspressionar a la Generalitat i transmetre el compliment dels requisits per declarar tota la ciutat àrea tensa.
Fonts de l'Ajuntament de Barcelona lamenten els ritmes del Govern, que consideren que podrien haver estat més ràpids en els primers compassos de la norma. També des del Sindicat de Llogateres s'assenyala que hi ha elements que ja s'haurien de tenir avançats i que corresponen a la Generalitat. "Som conscients que una part acabarà depenent del ministeri, però des de Catalunya s'han de fer les declaracions d'àrea tensa, s'ha de definir què és un gran tenidor i s'ha de lligar la regulació de lloguers a un règim sancionador previst a les lleis catalanes", exposa Carme Arcarazo com a portaveu de l'entitat.
Un d'aquests elements, el dels grans tenidors, encara s'ha de resoldre. Per un moment, podia semblar queles comunitats autònomes podrien acotar la definició de gran propietari de 10 pisos a cinc amb la nova normativa. Ara, des del Ministeri de Transports ho matisen, amb la llei a la mà. Així, s'assegura que Catalunya podrà retocar la concepció de gran tenidor al fet de tenir cinc propietats, però amb el requeriment que aquests habitatges estiguin tots "en una mateixa zona declarada com a tensa". És a dir, que si un propietari té tres pisos a Barcelona i tres a Terrassa seguiria sense ser considerat un gran tenidor, segons aquest plantejament del govern espanyol.
De fet, l'executiu català preveu anunciar aviat la llista de poblacions amb el mercat del lloguer tensat, on es podran aplicar les limitacions. Segons explica la secretària d'Habitatge de la Generalitat, Marina Berasategui, aquest llistat de ciutats serà més extens que el que va haver-hi amb la regulació de lloguers catalana."Hi ha més municipis", resol l'encarregada de liderar les polítiques d'habitatge al Govern, en conversa amb aquest diari.
Aquesta relació de punts de Catalunya on hi ha les condicions per declarar l'àrea tensa -requisit necessari per regular-hi els lloguers- s'està treballant des del Departament de Territori i es preveu presentar-la "en qüestió de dies". A partir d'aquest moment, s'iniciarà un procés d'exposició pública d'un mes, que inclourà possibles al·legacions. Tot seguit, s'hauran de resoldre aquestes eventuals reclamacions. Berasategui promet abordar-les "en el termini mínim necessari". Quan es tingui aquesta feina enllestida, s'enviarà el llistat al Ministeri de Transports, a l'espera que el govern espanyol en faci la publicació definitiva.
Ara bé, aquest enviament serà conjunt. No hi haurà avenços de ciutats que han mostrat més ambició per regular els lloguers, com podria ser Barcelona. Així, les darreres setmanes, el que sí que s'ha fet de l'Ajuntament de la capital catalana éspressionar a la Generalitat i transmetre el compliment dels requisits per declarar tota la ciutat àrea tensa.
Fonts de l'Ajuntament de Barcelona lamenten els ritmes del Govern, que consideren que podrien haver estat més ràpids en els primers compassos de la norma. També des del Sindicat de Llogateres s'assenyala que hi ha elements que ja s'haurien de tenir avançats i que corresponen a la Generalitat. "Som conscients que una part acabarà depenent del ministeri, però des de Catalunya s'han de fer les declaracions d'àrea tensa, s'ha de definir què és un gran tenidor i s'ha de lligar la regulació de lloguers a un règim sancionador previst a les lleis catalanes", exposa Carme Arcarazo com a portaveu de l'entitat.
Un d'aquests elements, el dels grans tenidors, encara s'ha de resoldre. Per un moment, podia semblar queles comunitats autònomes podrien acotar la definició de gran propietari de 10 pisos a cinc amb la nova normativa. Ara, des del Ministeri de Transports ho matisen, amb la llei a la mà. Així, s'assegura que Catalunya podrà retocar la concepció de gran tenidor al fet de tenir cinc propietats, però amb el requeriment que aquests habitatges estiguin tots "en una mateixa zona declarada com a tensa". És a dir, que si un propietari té tres pisos a Barcelona i tres a Terrassa seguiria sense ser considerat un gran tenidor, segons aquest plantejament del govern espanyol.
La batalla per l'índex de preus: el topall als lloguers
Sigui com sigui, la mare dels ous de la regulació passa per tenir un índex de referència del preu del lloguer. Aquest instrument és clau perquè aportarà la xifra en què se situaran els nous topalls dels habitatges. Almenys en els casos dels grans tenidors. Així, si l'índex diu que el preu del pis és de 900 euros, i el llogater ara està pagant-ne 1.000, en el següent contracte -si no s'hi fan millores- veurà una rebaixa de 100 euros. Però qui fa aquest índex? La Generalitat o l'Estat? I quan? Aquest és un dels principals focus de tensió a resoldre, encara.
Segons explica Berasategui, el Govern ja va fer arribar a l'Estat la proposta autonòmica de l'índex de preu del lloguer. Fa anys que està enllestida i serviria per fer la regulació, a parer de la conselleria de Territori. Era una manera d'accelerar una part de la feina. Ara bé, per més que faci més de dues setmanes que el ministeri té aquesta informació sobre la taula, encara no hi ha cap resposta. Ni de si es vol homologar aquesta eina, perquè pugui utilitzar-se amb la nova llei d'habitatge, ni del calendari previst. La secretària d'Habitatge ha pressionat en aquest sentit, però només s'ha trobat la promesa d'una reunió futura.
Fonts del Ministeri de Transports -que gestiona la carpeta residencial a l'Estat- refreden els ànims catalans. La llei deixava dubtes sobre la possibilitat que les comunitats autònomes puguin tenir el seu propi índex, però en qualsevol cas menciona explícitament la creació d'un índex estatal que facilitaria el desplegament de la norma a totes aquelles zones que no tinguin la seva pròpia eina. I és en aquest espai de dubte que el govern espanyol pren una posició de partida contundent: "Només pot ser d'aplicació un índex estatal per una qüestió competencial". Els mateixos portaveus oficials afegeixen: "No tindria lògica que hi hagués sistemes o metodologies diferents en funció de l'àmbit territorial".
Això deixaria en no-res les ambicions de la Generalitat, de tenir ja l'índex preparat per poder-lo utilitzar tan aviat com es declaressin les zones d'àrea tensa. Ara bé, des del ministeri s'insisteix que s'està treballant en l'eina estatal tenint molt en compte l'exemple català i que no consideren que s'hagi de patir pels tempos d'aquesta eina. Segons indiquen, es preveu que triguin més temps a tramitar-se oficialment les àrees de mercat tens que la definició de l'índex estatal. O que almenys arribin en paral·lel, es matisa. Igualment, des de dins de l'executiu espanyol no es descarta que pugui acabar havent-hi una excepció que permeti tenir un índex català homologat. Aquests escenaris, però, no es resoldran immediatament. Un fet que afegeix incertesa al calendari.
Segons explica Berasategui, el Govern ja va fer arribar a l'Estat la proposta autonòmica de l'índex de preu del lloguer. Fa anys que està enllestida i serviria per fer la regulació, a parer de la conselleria de Territori. Era una manera d'accelerar una part de la feina. Ara bé, per més que faci més de dues setmanes que el ministeri té aquesta informació sobre la taula, encara no hi ha cap resposta. Ni de si es vol homologar aquesta eina, perquè pugui utilitzar-se amb la nova llei d'habitatge, ni del calendari previst. La secretària d'Habitatge ha pressionat en aquest sentit, però només s'ha trobat la promesa d'una reunió futura.
Fonts del Ministeri de Transports -que gestiona la carpeta residencial a l'Estat- refreden els ànims catalans. La llei deixava dubtes sobre la possibilitat que les comunitats autònomes puguin tenir el seu propi índex, però en qualsevol cas menciona explícitament la creació d'un índex estatal que facilitaria el desplegament de la norma a totes aquelles zones que no tinguin la seva pròpia eina. I és en aquest espai de dubte que el govern espanyol pren una posició de partida contundent: "Només pot ser d'aplicació un índex estatal per una qüestió competencial". Els mateixos portaveus oficials afegeixen: "No tindria lògica que hi hagués sistemes o metodologies diferents en funció de l'àmbit territorial".
Això deixaria en no-res les ambicions de la Generalitat, de tenir ja l'índex preparat per poder-lo utilitzar tan aviat com es declaressin les zones d'àrea tensa. Ara bé, des del ministeri s'insisteix que s'està treballant en l'eina estatal tenint molt en compte l'exemple català i que no consideren que s'hagi de patir pels tempos d'aquesta eina. Segons indiquen, es preveu que triguin més temps a tramitar-se oficialment les àrees de mercat tens que la definició de l'índex estatal. O que almenys arribin en paral·lel, es matisa. Igualment, des de dins de l'executiu espanyol no es descarta que pugui acabar havent-hi una excepció que permeti tenir un índex català homologat. Aquests escenaris, però, no es resoldran immediatament. Un fet que afegeix incertesa al calendari.
Missió: descobrir el preu del lloguer anterior
Aquest índex és important per regular els lloguers dels pisos de grans propietaris. Ara bé, amb els habitatges de particulars o petits tenidors la limitació funciona diferent. El que no podran fer els amos dels habitatges es fer un lloguer que superi el preu del contracte anterior. En aquest escenari, la clau és aclarir com sabran els aspirants a habitar un pis quina era el preu que pagaven els llogaters anteriors.
Des de la Generalitat reconeixen que ja no tenen l'instrument ideat per a la regulació catalana, que forçava que en qualsevol oferta de lloguer -fos d'una immobiliària física o a un portal immobiliari- s'havia de fer constar obligatòriament el preu del contracte previ. Com a compensació, des del Govern es preveu un altre mecanisme legal per saber aquesta xifra. Ara bé, en aquest cas l'hauran d'anar a buscar els sol·licitants del lloguer. No se'l trobaran a l'oferta. S'hauran de moure ells i demanar a l'administració el preu anterior de cada pis que tinguin possibilitats d'arrendar.
Des de la Generalitat reconeixen que ja no tenen l'instrument ideat per a la regulació catalana, que forçava que en qualsevol oferta de lloguer -fos d'una immobiliària física o a un portal immobiliari- s'havia de fer constar obligatòriament el preu del contracte previ. Com a compensació, des del Govern es preveu un altre mecanisme legal per saber aquesta xifra. Ara bé, en aquest cas l'hauran d'anar a buscar els sol·licitants del lloguer. No se'l trobaran a l'oferta. S'hauran de moure ells i demanar a l'administració el preu anterior de cada pis que tinguin possibilitats d'arrendar.
Multar propietaris i lligar la pressa
Altres serrells de la norma també s'anunciaran aviat, com la idea de solucionar la manca d'un procediment sancionador a la llei espanyola vehiculant-lo a través de la llei catalana. La idea és garantir que les administracions puguin multar els propietaris que se saltin la llei, i que no hagin de ser els llogaters qui comencin un procés judicial per cada incompliment. Les carpetes a resoldre són múltiples. Però les promeses de celeritat també ho han estat.
Des de la Generalitat, insisteixen. "El que ens preocupa és fer la feina el més ràpid possible i amb el màxim rigor. I traslladar-ho a l'Estat. Però al final, depenem del govern espanyol perquè ho faci vigent", remata Berasategui. Al govern espanyol asseguren que comparteixen l'equilibri entre la pressa i la solidesa, per no arriscar-se a possibles recursos de la dreta. Ara bé, en poc més d'un mes hi ha unes eleccions. I la realitat més incòmoda per als partidaris de la regulació és que si no s'han resolt abans, gran part dels tràmits sobre aquesta llei podrien acabar en mans d'un nou executiu allunyat de l'obra del PSOE i Unides Podem.
Des de la Generalitat, insisteixen. "El que ens preocupa és fer la feina el més ràpid possible i amb el màxim rigor. I traslladar-ho a l'Estat. Però al final, depenem del govern espanyol perquè ho faci vigent", remata Berasategui. Al govern espanyol asseguren que comparteixen l'equilibri entre la pressa i la solidesa, per no arriscar-se a possibles recursos de la dreta. Ara bé, en poc més d'un mes hi ha unes eleccions. I la realitat més incòmoda per als partidaris de la regulació és que si no s'han resolt abans, gran part dels tràmits sobre aquesta llei podrien acabar en mans d'un nou executiu allunyat de l'obra del PSOE i Unides Podem.