29
d'agost
de
2023, 13:40
Actualitzat:
13:45h
La repetició electoral seria un "mal escenari" en cas de produir-se. Aquest és el posicionament del Govern sobre un hipotètic desacord de l'independentisme amb Pedro Sánchezen plena negociació per la investidura a Madrid. La portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, ha assenyalat que tornar a celebrar comicis a l'Estat permetria a PP i Vox sumar majoria absoluta després d'haver-la acariciat el 23-J, i que l'important no és "qui governa", sinó "com es governa", en referència als atacs al català al País Valencià i a les Balears. Preguntada sobre si el president Pere Aragonès es reunirà amb Alberto Núñez Feijóo, líder del PP i candidat a la primera investidura, Plaja ha indicat que no està previst i que a Palau no s'ha rebut cap invitació formal al respecte.
Pel que fa a les condicions que l'independentisme ha de posar sobre la taula per negociar amb Sánchez, la portaveu de l'executiu ha insistit que les prioritats són tres: l'amnistia, "acabar permetent l'autodeterminació" per resoldre el fons del conflicte polític, i resoldre qüestions vinculades al dia a dia, com ara el traspàs de Rodalies o "millores econòmiques i socials". Plaja també ha volgut posar de manifest que la unitat de l'independentisme -que per ara brilla per la seva absència entre el ERC i Junts- serviria per aprofitar millor les palanques negociadores.
Asens, artífex de l'estratègia judicial de l'exili -va recomanar el fitxatge de Gonzalo Boye-, els indults i la reforma del codi penal, sosté que una llei d'amnistia és plenament constitucional i que la mateixa llei d'enjudiciament criminal la preveu, com detallava en una entrevista a El País. Se n'haurà de definir l'abast temporal, els supòsits -què s'amnistia, i a qui- i els arguments que la justifiquen, amb l'objectiu de treure dels tribunals el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. ERC ha celebrat que l'amnistia ja formi part de la negociació amb els socialistes, que mantenen l'hermetisme, com Junts. En darrera instància, una llei d'amnistia es pot recórrer al Tribunal Constitucional (TC), que des de fa uns mesos té una majoria progressista.
Les negociacions per a la investidura tenen com a data límit el 27 de novembre, quan es dissoldran les Corts i es convocaran eleccions si cap candidat no ha aconseguit els suports necessaris. Les negociacions, doncs, coincidiran de ple amb l'arrencada de curs polític català i amb dates marcades al calendari, com ara la Diada -l'ANC vol que els independentistes bloquegin la investidura-, el compliment de l'acord pressupostari del Govern i el PSC, les negociacions pels comptes de l'any vinent o judicis rellevants com el que tindrà lloc al Tribunal de Comptes. La desjudicialització sempre ha estat una carpeta complexa.
Pel que fa a les condicions que l'independentisme ha de posar sobre la taula per negociar amb Sánchez, la portaveu de l'executiu ha insistit que les prioritats són tres: l'amnistia, "acabar permetent l'autodeterminació" per resoldre el fons del conflicte polític, i resoldre qüestions vinculades al dia a dia, com ara el traspàs de Rodalies o "millores econòmiques i socials". Plaja també ha volgut posar de manifest que la unitat de l'independentisme -que per ara brilla per la seva absència entre el ERC i Junts- serviria per aprofitar millor les palanques negociadores.
Optimisme moderat al PSC
Els acords a la mesa i les converses inicials no pressuposen un pacte per investir Sánchez, però sí que permeten al PSC expressar un "optimisme moderat" de cara a mantenir la Moncloa. Així s'expressen en públic i en privat alts dirigents dels socialistes catalans. El debat gira al voltant de l'amnistia, una proposta de mínims per a ERC i Junts, que també volen abordar l'autodeterminació. Els republicans ja van plantejar aquesta qüestió fa quatre anys, però aleshores el PSOE s'hi va tancar en banda. Ara, la carpeta està sobre la taula i Sumar ha activat Jaume Asens perquè acosti posicions amb Waterloo i coordini un grup de juristes que han de definir l'abast d'aquesta amnistia i el seu encaix constitucional.Asens, artífex de l'estratègia judicial de l'exili -va recomanar el fitxatge de Gonzalo Boye-, els indults i la reforma del codi penal, sosté que una llei d'amnistia és plenament constitucional i que la mateixa llei d'enjudiciament criminal la preveu, com detallava en una entrevista a El País. Se n'haurà de definir l'abast temporal, els supòsits -què s'amnistia, i a qui- i els arguments que la justifiquen, amb l'objectiu de treure dels tribunals el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. ERC ha celebrat que l'amnistia ja formi part de la negociació amb els socialistes, que mantenen l'hermetisme, com Junts. En darrera instància, una llei d'amnistia es pot recórrer al Tribunal Constitucional (TC), que des de fa uns mesos té una majoria progressista.
Les negociacions per a la investidura tenen com a data límit el 27 de novembre, quan es dissoldran les Corts i es convocaran eleccions si cap candidat no ha aconseguit els suports necessaris. Les negociacions, doncs, coincidiran de ple amb l'arrencada de curs polític català i amb dates marcades al calendari, com ara la Diada -l'ANC vol que els independentistes bloquegin la investidura-, el compliment de l'acord pressupostari del Govern i el PSC, les negociacions pels comptes de l'any vinent o judicis rellevants com el que tindrà lloc al Tribunal de Comptes. La desjudicialització sempre ha estat una carpeta complexa.