29
d'agost
de
2023, 13:20
Actualitzat:
13:25h
El Govern "serà" a la manifestació de la Diada organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) si és "reivindicativa" i "inclusiva", però encara no concreta si hi serà el president Pere Aragonès. Aquest és el missatge que ha verbalitzat aquest dimarts la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, després de la primera reunió del gabinet català posterior a les vacances d'estiu. Aquest posicionament ja suposa un canvi respecte l'any passat en la mesura que el Govern -i ERC- no hi van assistir, molestos pel to de la concentració, molt crític amb el diàleg amb l'Estat i contundent a l'hora de demanar eleccions anticipades a Catalunya.
De fet, en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ANC) publicada la setmana passada, la presidenta de l'Assemblea, Dolors Feliu, treia pit d'haver "fet caure" el Govern després de la manifestació de l'any passat, en referència a la sortida de Junts de l'executiu. El plantejament, enguany, és el de "sacsejar" la investidura a Madrid. La Diada, de fet, coincideix amb les negociacions entre ERC i Junts amb el PSOE per portar -o no- Pedro Sánchez de nou a la Moncloa, amb l'amnistia al centre del debat entre les tres formacions. L'independentisme, per ara, ja ha facilitat als socialistes i a Sumar el control de la mesa del Congrés.
Aragonès, l'any passat, va declinar participar en la manifestació, mentre que ara s'ho està plantejant. ERC, com a partit, també se'n va desmarcar el 2022, però de cara a aquesta edició té previst participar-hi, tot i que hi ha veus històriques com Joan Tardà que ho desaconsellen. L'ANC planteja la manifestació convocada a partir de "tres vectors", com detallava en l'entrevista publicada per l'ACN. El primer, interpel·lant la Unió Europea en plena presidència del Consell de la UE en mans de Sánchez. El segon, "cap a Espanya", basat en què "la independència es faci efectiva". I el tercer, "combatre l'autonomisme dins del nostre país"..
.jpg)
Pel que fa als actes institucionals organitzats per la Generalitat, enguany tot orbitarà al voltant de la llengua davant la "persecució" de la qual està sent objecte el català per part dels governs autonòmics de PP i Vox al País Valencià i a les Balears. Els guardonats amb la Medalla d'Or seran Eliseu Climent, Maria del Mar Bonet i Marta Pessarrodona, que rebran la distinció a Palau el 7 de setembre. Aragonès farà el discurs institucional el diumenge 10 de setembre al vespre i, 24 hores després, les Quatre Columnes de Montjuïc acolliran l'acte institucional.
De fet, en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ANC) publicada la setmana passada, la presidenta de l'Assemblea, Dolors Feliu, treia pit d'haver "fet caure" el Govern després de la manifestació de l'any passat, en referència a la sortida de Junts de l'executiu. El plantejament, enguany, és el de "sacsejar" la investidura a Madrid. La Diada, de fet, coincideix amb les negociacions entre ERC i Junts amb el PSOE per portar -o no- Pedro Sánchez de nou a la Moncloa, amb l'amnistia al centre del debat entre les tres formacions. L'independentisme, per ara, ja ha facilitat als socialistes i a Sumar el control de la mesa del Congrés.
Aragonès, l'any passat, va declinar participar en la manifestació, mentre que ara s'ho està plantejant. ERC, com a partit, també se'n va desmarcar el 2022, però de cara a aquesta edició té previst participar-hi, tot i que hi ha veus històriques com Joan Tardà que ho desaconsellen. L'ANC planteja la manifestació convocada a partir de "tres vectors", com detallava en l'entrevista publicada per l'ACN. El primer, interpel·lant la Unió Europea en plena presidència del Consell de la UE en mans de Sánchez. El segon, "cap a Espanya", basat en què "la independència es faci efectiva". I el tercer, "combatre l'autonomisme dins del nostre país"..
Cartell de la Diada del 2023. Foto: ACN
Pel que fa als actes institucionals organitzats per la Generalitat, enguany tot orbitarà al voltant de la llengua davant la "persecució" de la qual està sent objecte el català per part dels governs autonòmics de PP i Vox al País Valencià i a les Balears. Els guardonats amb la Medalla d'Or seran Eliseu Climent, Maria del Mar Bonet i Marta Pessarrodona, que rebran la distinció a Palau el 7 de setembre. Aragonès farà el discurs institucional el diumenge 10 de setembre al vespre i, 24 hores després, les Quatre Columnes de Montjuïc acolliran l'acte institucional.